El 15 d’agost es considera la jornada en què la pesta entrà a la vila, ocasionant als següents mesos prop d’un 10 per cent de víctimes mortals entre els habitants de la vila. Abans de l’epidèmia a Terrassa hi havia censats 3.000 habitants. El pànic va provocar la fugida cap als masos i les muntanyes properes per evitar-ne el contagi. A començament de l’any 1590 el Consell de la vila i de la forana acordaren fer neteja de les cases, perquè l’epidèmia havia cessat.
Entre els sants als que dedicaren les seves pregèries, el de Sant Roc va ser el que va aconseguir més fervor popular, per la qual cosa se li dedicà un ciri votiu per la seva festivitat. El vot a sant Roc, amb més o menys processons i festes, s’ha anat complint, tot fent-se efectiu el compromís d’aquells terrassencs fidels amb el sant. Només durant la guerra civil no es va celebrar el vot.
Ofrena d’un ciri votiu
Actualment el vot es cenyeix a l’acte religiós a la Basílica del Sant Esperit, a l’ofrena d’un ciri votiu i al cant de la Schola Cantorum pels goigs de Sant Roc. Durant molts anys, principalment durant l’època franquista, el dia 16 d’agost, diada de Sant Roc, a Terrassa era festa laboral. En coincidir aquesta festa amb el dia després de la Mare de Déu que també era festiu, quan la festivitat queia prop d’un cap de setmana s’esdevenien unes petites vacances, anomenades per molts terrassencs com les vacances a l’agost.
A finals dels anys setanta les vacances de juliol es van traslladar al més d’agost, per la qual cosa la Diada de Sant Roc com a festa laboral no tenia sentit. És per això que actualment no és festa, traslladant-se aquesta al Dijous Sant, que conjuntament amb el dilluns de Festa Major formen les dues festes locals del calendari laboral.
