Aquest dijous, dia 19, s’inicia la celebració del Corpus Christi a Terrassa. La celebració del Corpus cada any revesteix més solemnitat a la nostra ciutat, amb la qual es vol unir dos elements centrals en el cristianisme: l’amor a Jesucrist present en l’Eucaristia, i l’amor als germans, especialment als més necessitats.
El primer símbol visible és la col·locació de la font a l’atri de la catedral del Sant Esperit i la inauguració de l’ou com balla, una tradició cultural que va néixer a la catedral de Barcelona, on es troba documentada des de l’any 1636. L’ou representa la Sagrada Forma, la forma de l’aigua el calze amb la sang de Crist i tot això ornamentat amb flors i fruites madures. A Terrassa, també la tenim documentada, i des de fa uns anys es va recuperar, essent un acte litúrgic que congrega moltíssima gent a la plaça.
Diumenge, a partir de les cinc de la tarda, podrem veure com els carrers de vianants del Centre es van omplint amb les catifes de flors. Elles donaran la benvinguda, unes hores més tard (a partir de les 19.45h), als participants en la processó, una acció que enguany celebra vint anys de la seva recuperació i que ve precedida per una Missa a la catedral, presidida pel bisbe Salvador Cristau.
La fe “no és només una vivència íntima, té una dimensió pública”
Justament, en el full dominical, el bisbe explica quin significat té aquesta celebració i perquè és important fer-la “visible” a la resta de la ciutadania. Aquestes són les paraules recollides: “Aquest diumenge, moltes parròquies —també a la Catedral— sortirem en processó pels carrers dels nostres pobles i ciutats. En molts llocs decorarem el terra amb catifes vegetals perquè hi passi el Senyor i beneeixi els carrers i les persones. I l’actitud amb la qual sortim és de fe i d’humilitat, perquè sabem que portem un «tresor en gerres de terrissa» (2Co 4,7), i que l’hem de portar als altres. (…) I no celebrem el Corpus per mantenir unes tradicions, es tracta de la convicció de la fe en la presència d’Aquell que es manté fidel a les seves promeses. Perquè la fe no és només una vivència íntima, la fe té també una dimensió pública. No només vivim la fe individualment, sinó que la vivim en un Cos —el de Crist— i en un poble —el de Déu—. Vivim la nostra fe evangelitzant, sortint de les nostres esglésies com sortim el dia del Corpus per ser testimonis que Crist és present, viu i camina entre nosaltres”.
