Terrassa tanteja l’opció d’implementar el model Build to rent (BTR) per ampliar l’habitatge social a la ciutat. Per això, el primer pas ha estat encarregat un estudi a la Diputació de Barcelona sobre les opcions reals que aquest sistema podria aportar al mercat terrassenc. El document ja ha estat lliurat a l’Ajuntament de Terrassa, que ara l’analitzarà en profunditat.
Aquest estudi s’ha fet treballant amb una base real, per això l’Ajuntament de Terrassa ha aportat informació sobre dos solars en procés de promoció, que reunien els condicionants inicials d’ubicació geogràfica, demanda i un volum d’obra elevat (per sobre dels 50 habitatges). D’aquesta manera s’han pogut analitzar les diferències entre els edificis d’habitatge protegit (HPO) desenvolupats per l’administració pública exclusivament i aquells que s’han fet amb fórmules de concessió público-privada.
Build to rent és un nou model immobiliari que s’està duent a terme en el mercat lliure dels darrers anys i que es fonamenta en què el promotor es queda amb la propietat d’un solar o d’un bloc de pisos per explotar-ne els habitatges. Això suposa un canvi de paradigma, ja que fins ara el mercat de lloguer privat es troba molt atomitzat i acostuma a estar en mans de particulars i no d’empreses. Des de la Diputació exposen que una de les principals diferències entre tots dos models “és que els habitatges BTR tenen sovint una superfície reduïda i, en canvi, ofereixen serveis i espais comuns”.
Operadors BTR: subvencions i garanties
El document lliurat a l’Ajuntament indica que aquest nou model només pot ser viable econòmicament si s’accedeixen a les subvencions impulsades des dels Next Generation de la Unió Europa. I és que tot i que s’han valorat diversos escenaris, tenint en compte els topalls de lloguer i els imports de subvenció per metre quadrat, les conclusions apunten que per arribar a l’equilibri econòmic només és factible -si es pretén que els preus de lloguer siguin limitats- amb accés a les subvencions públiques.
L’estudi ha contemplat les bases reguladores dels ajuts, i ha coincidit en indicar que com que l’import és més elevat si s’estableixen rendes de lloguer més baixes, el lloguer que fa més viable l’operació és de 7,5€/m2. A més, un dels aspectes que penalitza l’operació dels Build to rent és que la construcció es vegi subjecte a la reserva de dues plantes d’aparcament i l’existència de locals comercials. També es recalca que els operadors BTR es poden veure afavorits si des de l’administració es donen garanties sobre morositat o desocupació.
Pel que fa al finançament, les línies convingudes i bonificades de l’ICF o l’ICO són més avantatjoses que les del mercat lliure. Malgrat tot, els fons d’inversió podrien participar-hi amb rendibilitats altes i sòls no qualificats.
