Les entitats socials denuncien que molts ajuntaments de Catalunya no tramiten com caldria el padró a persones vulnerables. El problema és que els consistoris demanen més tràmits dels que exigeix la llei i que els processos s’eternitzen. Això genera un nou problema: que moltes persones es veuen abocades al mercat negre de l’empadronament, on terceres persones en fan negoci. La principal preocupació, ara, és que amb la crisi del coronavirus aquestes situacions es disparin. Tenir el padró és clau per poder accedir a la sanitat, escolaritzar els fills o aconseguir feina.
TV3 ha emès aquest dimecres el reportatge on es posa Terrassa com un dels exemples de ciutats on desenes de persones es troben atrapades en el mar de la burocràcia per obtenir l’empadronament i sortir de la pobresa. Persones com l’Omar que han estat estafades amb promeses d’aconseguir els papers oficials o el Said, que viu en una casa ocupada i que lamenta no tenir prou diners per pagar a un intermediari que li faci els papers.
Tots ells denuncien que porten diversos mesos esperant que l’Ajuntament iniciï els tràmits. Des de l’Ajuntament, la regidora Núria Marín afirma que per accedir al padró primer han de disposar d’una documentació oficial que els identifiqui, “el passaport el té tothom”, subratlla. Tanmateix, les entitats recorden que legalment fins i tot amb un resguard d’una ambaixada o consulat en què es pugui acreditar que s’està tramitant ja és vàlid.
Des de Terrassa en Comú han exigit a tots els municipis de Catalunya que empadronin a tots els seus veïns i veïnes. “Els Ajuntaments no poden privar a persones dels seus drets ni empènyer-les a situacions d’exclusió i vulnerabilitat. Terrassa no pot formar part d’aquest mapa de la vergonya”.
