Terrassa va ser una ciutat destacable i molt important en els camins de l’exili republicà durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El municipi va acollir milers de persones de la resta del país, però també va veure com molts egarencs van haver de fugir de la ciutat. Així ho va explicar Mariona Vigués, historiadora, presidenta del Rotary Club de Terrassa i Terrassenca de l’Any el 2010, en una xerrada sobre els camins de l’exili republicà celebrada ahir dijous al Casal de Sant Pere.
L’acte va ser organitzat pels Cants de la Llibertat amb motiu del viatge que organitzarà l’entitat el cap de setmana del 13 i 14 d’abril per visitar una ruta de l’exili a La Vajol, La Junquera i portar la cultura popular a Pesillà de la Ribera.
Els refugiats a Catalunya a partir del 18 de juliol de 1936
L’acte va reunir una seixantena de persones que van escoltar com Vigués explicava les rutes, històries i detalls del que van patir moltes persones que van haver de marxar de casa seva. A l’hora de parlar de refugiats, la historiadora va destacar que “és important parlar de refugiats no només a partir de l’any 1939, sinó a partir del mateix 18 de juliol de 1936”.
A Catalunya, per exemple, l’estiu de 1936 hi havia una gran quantitat de colònies escolars de nens procedents de diferents zones del país que havien de ser reagrupats amb la seva família, o tècnics o funcionaris de la República que venien de la delegació de Madrid. I com ells, moltes més persones que ja es podien considerar refugiades. “Totes aquestes persones ja son refugiades, no cal esperar a que passin la frontera per començar a parlar de refugiats”, explica.
El novembre de 1937, es registren 568.254 refugiats a Catalunya procedents d’arreu del país. A mitjans de 1938, el nombre arriba a 702.000, i el nombre va anar incrementant a la darreria de 1938 fins arribar a gairebé el milió de desplaçats.
Terrassa, ciutat d’acollida
En el cas de Terrassa, el cens d’1 de gener de 1936, quan encara no havia començat la guerra, és de 47.410 persones. El primer cens franquista, de l’any 1940, registra 45.081 persones. És a dir, 2.329 persones menys. Tot i la gran quantitat de persones desplaçades que van arribar a Terrassa, la xifra d’habitants cau.
Vigués va exposar més dades rellevants sobre Terrassa (extretes de Joan Serrallonga Refugiats i Desplaçats dins la Catalunya en Guerra, 2004). El nombre de refugiats a finals de 1936 era de 386 a la nostra ciutat (un 0,8% respecte la població del cens de l’any 1936), xifra que va augmentar fins a 490 l’abril de 1937 (un 1% de la població). Ara bé, l’augment més important va ser a finals de 1937, quan ja hi havia més de 2.000 desplaçats (un 4,3%). Aquest augment, en gran part, es deu al gran nombre de refugiats que van arribar procedents del País Basc. A l’agost de 1938, ja hi havia 3.290 refugiats (un 6,9%) i el desembre de 1938 ja eren 3.447 (7,3%).
Si parlem de refugiats a Terrassa, cal mencionar Can Guix, el centre de refugiats situat al carrer de Mas Adei a tocar amb l’Estació del Nord. Molts refugiats es van quedar en aquest espai, mentre que d’altres es van quedar amb famílies. Segons exposa Vigués, a diferència d’altres ciutats catalanes, “a Terrassa no s’ha trobat ningú que cobrés per acollir refugiats a casa”.
En explicant aquestes dades, Vigués va destacar la importància de recordar que, darrere de cada número, hi ha un nom, una cara o una família amb una història. Entre aquests, noms destacats terrassencs com Agustí Bartra o Anna Murià.
