!--akiadsense-->
Com fotografiar la Lluna és una de les preguntes que es fan sovint als fotògrafs. La lluna s’il·lumina gràcies a la llum del Sol que cau sobre ella de la mateixa manera que cau a la Terra. Això vol dir, que la Lluna no brilla amb llum pròpia i això suposa un avantatge, des de certs punts de vista, per a la gestió de la llum a nivell fotogràfic. Això és a causa que la intensitat de la llum és inferior a la del Sol i, certament, és més fàcil fer una fotografia amb efectes, fins i tot una mica de paisatge en comparació amb fer el mateix durant el dia (els equips ho permeten, per descomptat).
Potser parlem de brillantor, però, no oblideu que la Lluna es mou, i ràpid, de manera que hi ha tres factors principals a tenir en compte per preparar el tret: la Lluna és molt brillant, queda lluny i es mou. El tipus de tècnica és pràcticament el contrari (en termes de regles) en comparació amb la fotografia nocturna. I és que la Lluna brilla, és molt brillant, per tant, una exposició llarga no seria adequada, ja que no seria adequada una ISO elevada ni una obertura gran.
La velocitat, intenteu mantenir-ne un entre 1/100 i 1/250 segons el tipus de brillantor de la Lluna. La velocitat actua però, segons l’ISO i el diafragma que decidiu triar. dos factors que, al meu parer, són els més fàcils de gestionar en aquest tipus de tècnica fotogràfica. Això passa perquè, exactament al contrari de la fotografia nocturna, els ISO hauran de ser molt baixos: entre 50-100 estaran bé, perquè hi ha molta llum i no hauràs de cremar la imatge. Seguint la mateixa lògica, caldrà mantenir un diafragma força tancat, tendint entre f / 8 i f / 11, no més.
Ella, tan distant i brillant, prepareu-vos, perquè aquest dimarts a la nit és el moment ideal. Us animo a fotografiar-la entre les 19.44h -hora en què sortirà- i les 7.23h – hora en què es pondrà.
