Solidaritat veïnal per aturar un desnonament amb menors d’edat implicats a Can Palet. Aquest dijous, dia 16 d’octubre, a les deu del matí s’esperava que la Sanae, la seva parella i tres fills menors d’edat fossin desallotjats de l’habitatge on viuen al carrer de Menéndez y Pelayo, 249. Finalment, però, no ha estat així, i la família podrà romandre a l’immoble mentre els jutjats decideixen de posar una nova data de llançament.
Davant l’avís de desnonament, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca -i amb el suport de la plataforma de Docents 082 i del col·lectiu Somos Barrio- havien mobilitzat veïns i amics per intentar evitar el que semblava gairebé impossible. Una vintena llarga de persones s’han aplegat a les portes de l’edifici amb la voluntat d’oposar resistència pacífica. No ha calgut, però. Si bé si que hi ha hagut la presència de la comitiva judicial, no hi havia desplegament policial. Aquesta ha estat la primera bona notícia.
La segona ha vingut per part de representants de l’Ajuntament de Terrassa i de la mateixa comitiva quan han informat la família i a la PAH que el desnonament acabava aturat “sense data”. Això ha desfermat l’alegria entre els presents que ho han celebrat com una victòria. Ara bé, és una victòria parcial, ja que la situació de la Sanae i els seus fills continua sent inestable a l’espera que es fixi una segona convocatòria, la qual podria ser, ara sí, definitiva.
El pis és propietat de l’Agència d’Habitatge
Ara, s’enceta una segona batalla per aconseguir regularitzar la situació de la parella, que està intentant aconseguir els papers de residència. Si ho aconsegueixen, podran optar oficialment a quedar-se en pis amb règim de lloguer social.
I és que una de les particularitats d’aquest desallotjament és que els propietaris de l’immoble és l’Agència Catalana d’Habitatge. No era així en el moment en què la família, sense lloc on anar, va decidir ocupar el pis. Aleshores pertanyia al fons voltor BBVA-Divarian. La Generalitat el va adquirir a través del dret de tanteig i retracte, amb la voluntat d’aconseguir més pisos de protecció social a la ciutat. “El problema ha estat que en cap moment, des de l’Agència han contactat amb qui hi vivia, cosa que habitualment fan abans d’iniciar el procediment judicial de desnonament o durant el mateix”, diuen des de la PAH.
La Plataforma afirma que s’havia personat a la seu de l’Agència d’Habitatge per explicar la situació de vulnerabilitat de la família, però que els havien dit que la paralització depenia que Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa fes un informe favorable. Per això, la comitiva havia anat fins al Consistori a tornar a exposar el cas. El resultat no havia estat l’esperat. “Ens van dir que no podien pressionar la Generalitat. És habitual -tot i que indignant- que en aquestes situacions els interlocutors es vagin traslladant les responsabilitats i el problema, i en aquest cas que s’aturi no depèn d’un fons voltor o d’un jutge, sinó de la mateixa administració…”, subratllaven des de la PAH, que lamenten a MónTerrassa que l’Ajuntament no hagi mogut fitxa abans per evitar haver de passar pel tràngol d’un possible desallotjament.
A més de la Plataforma i els veïns, la família compta amb el suport de l’escola Pau Vila i Dinarès, on van els tres infants, que van traslladar la seva preocupació per com podia afectar un possible desallotjament en els seus tres alumnes.
