L’estudi impulsat per l’Ajuntament de Terrassa sobre les fosses comunes de la Guerra Civil al cementiri de la ciutat ha permès identificar 51 víctimes que encara no s’havien identificat o no constaven com a enterrades en aquestes fosses. Aquesta ha estat una de les aportacions més destacades de l’estudi, presentat ahir al vespre a l’Arxiu Històric de Terrassa, i que va comptar amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, la catedràtica d’Antropología Física de la UAB, Assumpció Malgosa, i dels autors de l’estudi, Marcel Taló i Dani Claveria.
L’estudi, obra Taló i Claveria, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), recull els resultats de la recerca documental feta sobre les víctimes de la Guerra Civil enterrades a la fossa comú del cementiri municipal, conegut durant la guerra com a “Cementiri Nou”. L’estudi identifica almenys dues foses i revela que entre el juliol de 1936 i el gener de 1939 hi van ser enterrades un mínim de 263 víctimes relacionades amb el conflicte, de les quals se n’han identificat 194, és a dir, el 73,7%. A partir de la recerca feta, hi ha indicis suficients per afirmar que s’han pogut identificar 51 noves víctimes que fins ara constaven com a no identificades o bé com a enterrades a la fossa comuna general.
Segons la recerca, a les fosses de la Guerra Civil es van enterrar dues tipologies de víctimes ben diferents: al principi del conflicte s’hi enterren les víctimes de l’onada de violència revolucionària (175) i cap al final s’hi enterren soldats ferits al front i posteriorment morts a l’hospital militar de Terrassa (88). L’estudi conclou que l’exhumació no és necessària per diferents motius: la majoria de víctimes ja foren exhumades el 1941, les fosses van ser reutilitzades posteriorment i, de fet, no s’ha pogut concretar la seva ubicació exacta.
La regidora de Memòria Històrica ha explicat que l’estudi “s’inscriu en el seguit d’accions que està impulsant el Govern Municipal per avançar cap al ple coneixement dels fets relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme i per fer justícia a les víctimes tant del període bèl·lic com de la repressió que va venir després”.
L’Ajuntament ha destinat a aquest estudi 3.000 euros procedents d’una subvenció del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, rebuda a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
