Els monuments es transformen per causes dels canvis històrics però també per l’interès de conservar-los i presentar-los de la forma més adequada per a les futures generacions. Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa en són el millor exemple que tenim a la ciutat amb més de dos mil anys d’història. Les principals transformacions documentades fotogràficament esvaren produir a finals del segle XIX amb la restauració de l’església de Sant Pere i el seu entorn per part de l’arquitecte Francesc de Paula Villar l’any 1895.
Uns anys després, però sobretot durant les primeres dècades del segle XX el conjunt monumental es va excavar, restaurar i se li va donar un nou aspecte, sota la direcció de larqueòleg i arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
L’any 1994, en què es va posar en marxa el Pla Director pel desenvolupament cultural i integració urbana del monument, es va transformar la seva imatge general. Dirigit tècnicament per un equip professional interdisciplinari entre el Museu de Terrassa de lAjuntament de
Terrassa i el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fins a la finalització del Pla lany 2010.
Una de les etapes més esplendoroses culturalment i artísticament
Durant aquest període es va posar al dia la llarga història i el patrimoni que atresora la Seu d’Ègara. En aquest article, però tractarem una de les etapes més esplendoroses culturalment i artísticament de la nostra Seu, el període episcopal entre els segles V i VIII.
Un dels complexes episcopals de l’antiguitat més complets que es conserven a Europa. Fet circumstancial, degut sobretot a la poca activitat constructiva que va tenir durant l’edat mitjana i períodes posteriors. Les altres seus episcopals europees a causa de la construcció de les grans catedrals gòtiques en el mateix emplaçament, es varen convertir amb el que són ara, un subsol amb restes arqueològiques. Nosaltres tenim la sort d’haver saltat aquest procés, sobretot perquè la Vila Medieval de Terrassa i totes les seves construccions varen néixer apartades del conjunt antic, a l’actual centre històric, on encara es conserva la Torre del Palau.
El bisbat d’Ègara es va fundar a l’entorn de l’any 450 essent el seu primer bisbe Ireneu (450- 465) i després el va succeir Nebridi (516-540) que durant la primera meitat del segle VI va impulsar la construcció del gran complexa episcopal que avui presentem.
A l’entorn de la primera catedral de Santa Maria, es va anar ampliant al sud , amb les estances de la residència episcopal, el nou baptisteri al peu de l’església catedralícia i al nord el nou edifici funerari de Sant Miquel i la parroquial de tres naus de Sant Pere i també els
espais cementirials al seu entorn.
Decoració pictòrica mural que encara es conserva als espais absidals
Però avui destacarem la decoració pictòrica mural que encara es conserva als espais absidals dels tres edificis principals.
Santa Maria presenta una decoració pictòrica, a la seva conca presbiteral gairebé esfèrica, dividida en cercles concèntrics fins a l’arrambador de la base. L’espai zenital el presideix una estrella de vuit puntes amb una forma indeterminada al seu interior, envoltada per una catifa de plomes de paó, simbologia de la immortalitat de l’ànima i al mateix temps dins una corona de fulles de llorer, simbologia del triomf de Jesús sobre la mort.
Les imatges visibles des de les naus de la catedral, és a dir les que veien els feligresos, presenten diverses escenes relacionades amb la vida de Jesús i la Mare de Déu. I a la banda contrària al registre superior, que només és visible des de la taula de l’altar, és a dir els bisbes i els que oficiaven els actes litúrgics, escenes relatives a les conseqüències de trair l’autoritat, Absalom i Aithófel que varen morir luctuosament en intentar conspirar contra David, rei d’Israel. No és d’estranyar aquest tipus de missatges als sacerdots de l’època en una Església catòlica que estava construint les normes de comportament pels que la representaven, moral, celibat…
Les pintures més ben conservades
Les pintures de Sant Miquel són les més ben conservades del conjunt i es troben a la conca absidal semicircular. S’hi representa a la part superior la figura de Crist-Deu entronitzat dins l’ametlla mística, sostinguda per quatre àngels i amb la representació del sol i la lluna a ambdós costats. Jesucrist, amb nimbe crucífer i el nom “Emmanuel” que fa referència a la doble advocació, home i al mateix temps déu entre nosaltres, que defensava l’Església catòlica en contra dels arrians que la negaven. A la franja inferior, els dotze apòstols en grups de sis a cada banda de cinc cercles centrals.
La cronologia de les pintures de Santa Maria i Sant Miquel és del segle VI
L’absis de Sant Pere conté el retaule d’obra, peça arquitectònica encaixada a l’anterior de l’estructura semicircular, pintat, amb representacions dels sants Pau i Pere, dels Quatre Evangelistes ( Mateu, Marc, Lluc i Joan) i àngels i querubins a la part superior i a la inferior
dividides per una biga de fusta i emmarcades per dues columnes salomòniques pintades, escenes del pas del Mar Roig per part dels Hebreus perseguits pel rei dEgipte.
La cronologia de les pintures de Santa Maria i Sant Miquel és del segle VI, mentre que el retaule de Sant Pere està entre els segles VI i VII.
Aquest conjunt pictòric episcopal no té paral·lels en l’art cristià europeu occidental de la mateixa època. Ens hem de traslladar a l’art cristià oriental, amb els conjunts de mosaics de Ravenna o Tessalònica entre altres, i als conjunts pictòrics dels monestirs coptes de Bawit o Qubhat al Hawa a l’actual Egipte. Encara que alguns temes i trets estructurals i estilístics els tenim al mausoleu tardoantic de Centcelles a la localitat de Constantí o a l’església visigòtica de Quintanilla de les Viñas a la província de Burgos.
Aquesta singularitat i unicitat de les pintures del segle VI de la nostra Seu d’Ègara , les ha fet mereixedores de formar part de la Llista Indicativa de lEstat Espanyol al Patrimoni material de la Humanitat, com a pas imprescindible, per a la futura nominació de la UNESCO com a Patrimoni Mundial.
