Sense voler-hi posar més pa que formatge, avui em ve de gust parlar d’allò que em marca el calendari: la diada dels Sants Innocents, aquest dimarts. Anys enrere, hi havia una mena de competència amistosa entre els mitjans de comunicació escrits del país. Es tractava de veure qui era capaç de vendre el què avui anomenem “fake news”. A veure qui s’inventava l’embolat més gruixut. Les tradicions, però, es van perdent. I la societat peca d’orgull quan no vol admetre que li manquen motius de conya i somriure. Tan sols ens ha faltat l’aparició del virus de la COVID19 per acabar d’ensorrar els ànims dels qui ja penjaven d’un fil. Ací hi “endollaria” i acoblaria la manca d’escrúpols de bona part dels dirigents de la “claca” política. És evident que no podien haver-ho gestionat pitjor…
Com a mostra, heus ací un possible podi de tres nyaps d’escàndol. Si més no pel que fa a pixar fora de test en aquest entrellat:
1. El discurs de la monarquia (de la vigília de Nadal) fou una crida a fer volar coloms. No m’estranya que la pèrdua de share respecte l’any 2020 marqués una minva de gairebé 3 milions de presumptes “innocents“. Ningú no se l’hauria d’haver escoltat. Va fer una crida a l’honestedat aliena quan, dessota la catifa de casa seva, s’hi amaga un reguerol de podridura. En l’ull del seu veí veu una busca i, en el seu, no hi veu una biga… I la gent ja no es deixa vendre gat per llebre.
2. El mateix perfil pel que fa a “l’homilia” del president Pere Aragonès, avançada al dia de Sant Esteve. Un jorn on cadascú és a casa seva. Triar l’escola Rosselló Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, on va néixer la immersió lingüística, és “agafar el rave per les fulles”... O “la figa pel capoll“. Després s’embafarà la boca Tot proclamant, a bombo i platerets, que –a hores d’ara– el més important de tot és trobar alternatives urgents a la ineficàcia de la “taula de diàleg“… Li pregunto on situa la gestió ajustada i urgent de la pandèmia. Em fa més por que una pedregada.
3. Finalment, el dia 20 de desembre, el president de la Junta de Castella i Lleó (Alfonso Fernández Mañueco) informava que havia signat el decret de dissolució de las Corts, convocant anticipadament eleccions autonòmiques pel 13 de febrer de 2022. La gestió de la pandèmia importa un no res. Més clar, l’aigua !
El lector és prou intel.ligent per a no deixar-se entabanar per la “filípica de mercadal” d’aquests tres dirigents. No va amb el lliri a la mà. Justament el diccionari de la RAE defineix l’innocent com a càndid, sense malícia i fàcil d’enganyar… Per contra, l’adagi certifica que “els innocents els va matar Herodes”.
L’humor és una condició humana que no tenen les bestioles. No el necessiten. Es guien pels seus instints, mentre que l’home necessita tota la vida per adquirir la cultura que ens permet progressar i conviure amb el proïsme. Jo crec que l’humor és alhora un mecanisme de defensa i atac. Ens ajuda a vèncer situacions límit.
“Cadascú per on l’enfila“, certament. Emprant, però, aquest condiment en la resolució de problemes familiars, polítics i d’altres índoles ens faria més assenyats, coherents i prudents. Amb tot plegat, prenc nota de la dolcesa del naixement d’un nadó per a reivindicar un valor cabdal de la nostra vida: aquell que proclama el títol de l’article. Em deixo penjar tantes llufes com vulguin. Ara bé, que no m’aixequin el coll de la camisa. Mai no em llepo el dit.
