L’església del Sant Esperit de Terrassa deu el seu nom a l’Hospital del Sant Esperit, situat fora de la muralla de la vila que havia crescut a l’època medieval al voltant del castell de Terrassa.

Les obres van començar l’any 1575. El 21 de novembre de 1593 ja es va traslladar el Santíssim Sagrament des de la capella de l’Hospital a la nova església començant-hi el culte, si bé les obres van durar fins l’any 1616. L’any 1601 va ser erigida la parròquia del Sant Esperit i Sant Pere.

catedral del Sant Esperit de Terrassa

En el seu inici l’església va ser beneïda per l’Abat de Montserrat, P. Josep Costa, fill de Terrassa el 21 de febrer de 1621. Als inicis de la Guerra civil el temple va ser cremat i posteriorment va ser consagrat novament el 10 de desembre de 1950 pel bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego. Un any més tard, l’11 de novembre de 1951, rebia el títol de Basílica Menor. El 15 de juny de 2004 va ser elevat a la dignitat de Catedral de la nova diòcesi de Terrassa erigida per S.S. Sant Joan Pau II amb la butlla
Christifidelium salutem.

L’església del Sant Esperit representa un dels millors exponents del gòtic català tardà. Les seves mides són: 49 m. de llargada, 14’5 m. d’amplada i 22’7 m. d’alçada. El campanar, aixecat l’any 1893, té 27 m. d’alçada. El temple ha estat inclòs en el Patrimoni Cultural Català el 23 de maig de 2002 i forma part de l’Inventari General de
Béns Mobles de l’Administració de l’Estat.

En el segle XVI el Consell de Parroquians de la Vila de Terrassa va decidir la construcció d’una església de grans dimensions. Una esvelta església per a només 3.000 habitants que tenia la vila. Les obres van començar l’any 1575 i no s’acabaren fins al 1620. El seu cost constituí durant molts anys una pesada càrrega econòmica, a la qual s’afegiren els flagells de les guerres i la pesta. Aquesta penúria econòmica va comportar que no fos possible rematar l’església amb una façana adient. El 1620 el mestre Jaume Ginestar emprengué la construcció de la sagristia i la façana amb un estil senzill i auster tipus de basílica romana.

En els anys setanta del segle XIX el prior Heribert Font afegir al atri central els dos cossos laterals de planta baixa i pis.

Podem destacar algunes obres del seu tresor artístic. Així, el grup escultòric del Crist
Jacent, obra de Martí Diez de Liatzasolo, provinent de la capella de l’Hospital del Sant
Esperit, encarregat l’any 1539, i que es troba a l’ala dreta del creuer. El retaule barroc
de l’altar major era obra de Joan Mompeó (s. XVIII) i va cremar en l’incendi del juliol
del 1936. La capella del Santíssim Sagrament és obra de Lluís Moncunill, de l’any
1907, d’estil modernista.

Catedral del Sant Esperit  | G.M.
Catedral del Sant Esperit

Destaca actualment el presbiteri, obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, juntament amb
Enric Monjo, autor de totes les escultures i relleus, i Antoni Vila Arrufat, al qual es
deuen les pintures, acabat l’any 1955.

El retaule és una contemplació de la Santíssima Trinitat i de l’Església. Al fons de
l’absis, al centre dels apòstols, destaca sant Pere assegut a la càtedra amb tiara. Sant
Pere, amb sant Cristòfol i Sant Valentí, representats als extrems, són els patrons de la
ciutat de Terrassa.

Sota de sant Pere, en relleu sobre fusta, la seva crucifixió, ha esdevingut el marc de fons
de la càtedra episcopal. Aquesta escena així com els passatges del Llibre dels Fets
intercalats entre els apòstols, i les figures del cadirat són relleus sobre fusta. Completen
el retaule dos relleus d’escultura policromada –al damunt de les portes laterals- que
representen l’Anunciació i el Baptisme de Jesús: dos moments del Nou Testament en
què actua l’Esperit Sant.

Són elements dignes de ser mencionats el Cambril de la Mare de Déu de Montserrat
(1947) sota de la qual hi ha l’escultura de sant Ignasi jacent en rapte, obra de Josep M.
Camps i Arnau; el Baptisteri (1940) i el Museu (1992) instal·lat a l’antiga capella del
Santcrist, a l’ala esquerra del creuer.

Nou comentari

Comparteix