Aquest diumenge, la catedral del Sant Esperit lluirà ja sense les bastides ni operaris que hi han estat presents els darrers mesos. Aquesta setmana s’ha posat fi a unes obres que van iniciar-se el passat mes d’octubre i que van sorgir arran d’un petit despreniment d’una part del sostre. Va ser arran d’aquest incident, que des del Bisbat i els responsables de l’església del Centre de la ciutat que van decidir que era el moment de fer una rehabilitació que feia temps que es tenia al cap, però que mai es trobava el moment.
“Estem parlant d’un edifici molt antic i de sostres molt alts. Quan vam detectar el despreniment el primer que vam fer és pujar a dalt del sostre i mirar què passava. Així vam veure que hi havia petites escletxes fruit de la dilatació normal de l’edifici”, explica mossèn Carles Cahuana, rector del Sant Esperit a MónTerrassa. Es va demanar un informe extensiu sobre l’estat del sostre i es va aprofitar també per pintar-lo. El resultat: calia repintar -de color beix i marronós- el sostre, unes noves motllures i la reparació de les petites esquerdes.
Per això, es van haver de col·locar unes bastides de més de 20 metres d’alçada, les quals eren molt visibles i impactants. Va ser divendres de la setmana passada quan les obres es van donar per acabades i s’ha procedit a desmuntar-les. “Ara ja tenim el temple net i ha quedat molt més lluminós. A més, hem aprofitat per canviar els llums amb tecnologia led”, comenta Casahuana, que es mostra molt satisfet amb el resultat. Sobretot, recalca, “per la implicació que han tingut els nostres fidels. Són unes obres que no han estat barates -prop de 200.000 euros- i han col·laborat amb donacions per fer-ho possible”. El finançament, doncs, ha estat aportat per una part pels fidels, i l’altre des de la parròquia i el Bisbat de Terrassa.
Inici de la segona fase d’obres
“Per mi, com a rector, és un orgull tenir aquesta catedral. Ha estat una gran obra, i la detecció d’aquest petit despreniment va donar-nos l’oportunitat idònia per fer la rehabilitació que teníem pensada des de feia temps”, explica. En aquest sentit, Casahuana avança que tot i que els treballs de reforma més importants ja s’han acabat, les obres continuaran en una segona fase. Aquesta estarà centrada en les capelles laterals, les quals se’n farà un repintat, i presumiblement, també el sostre de l’altar. “Creiem que abans de Setmana Santa ja haurem acabat”, apunta.
Des de la catedral no s’ha pensat en un acte d’inauguració com a tal, tot i que la coincidència farà que aquest diumenge, el primer sense bastides, la catedral acull un dels actes més importants de l’any, l’ordenació de diaques. Així, el dia 1 de febrer a les sis de la tarda (18h), el bisbe Salvador Cristau presidirà la missa d’ordenació de 8 seminaristes, una xifra rellevant. “L’església estarà plena de gom a gom i, per això, volíem tenir-la a punt”, sentencia el rector.
Un temple, Patrimoni Cultural Català
La Catedral del Sant Esperit representa un dels millors exponents del gòtic tardà a Catalunya. Amb una alçada de més de 22 metres i 49 metres de llargada, en destaca la Capella del Santíssim (1907), d’estil modernista i obra de Lluís Muncunill. Després de la Guerra Civil es va realitzar el conjunt actual del presbiteri, obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, l’escultor Enric Monjo i el pintor Antoni Vila Arrufat, mentre que l’any 1956 va ser el torn de les capelles laterals del temple, l’atri neogòtic (de començaments del s. XX) i, finalment, el fris de disseny modern que recobreix la Sala Capitular, bastida sobre l’atri l’any 1999. No podem oblidar, tampoc, el campanar, datat de 1893 i amb 47 metres d’alçada.
Tot plegat, ha fet que el temple hagi estat inclòs en el Patrimoni Cultural Català el 23 de maig de 2002 i formi part de l’Inventari General de Béns Mobles de l’Administració de l’Estat.
