El Ple Municipal de l’Ajuntament de Terrassa del 28 de novembre va comptar amb la intervenció d’Esther Lizandra Artigas, una terrassenca que durant cinc anys es va trobar pendent d’una reconstrucció de mama. Lizandra va portar a Ple una proposta per a reivindicar l’ampliació del cribratge de càncer de mama i per demanar la fi de les esperes per a la reconstrucció mamària, la qual va ser aprovada per unanimitat.
Durant la seva intervenció, Esther Lizandra va recalcar que, cada any, milers de dones són diagnosticades de càncer de mama, però va criticar que “massa sovint el sistema sanitari, que ens hauria de cuidar, ens queda mig camí”. Així mateix, va subratllar que aquesta espera de cinc anys per una reconstrucció de mama “pot significar entre sobreviure a un càncer o morir” i va opinar que “és incomprensible i injust que el Departament de Salut encara no hagi fixat una data per ampliar aquest cribratge”.
Davant d’aquesta situació, Lizandra va demanar al Consistori que insti al Departament de Salut a la Generalitat a ampliar “amb caràcter urgent” la programació de detecció precoç del càncer de mama per incloure les dones dels 45 fins als 74 anys. A més, també va demanar que es garanteixi la reconstrucció mamària com a “dret real i efectiu”, mitjançant l’eliminació de llistes d’espera “inacceptables” en cirurgies reconstructives.
Intervenció integra d’Esther Lizandra al Ple Municipal
El motiu per què estic aquí és perquè no vull que cap dona es trobi com em vaig trobar jo durant cinc anys, pendent d’una reconstrucció de mama. Les dones de Terrassa i de tot el país volem alçar la veu davant d’un relat que ens fereix profundament.
Cada any, milers de dones són diagnosticades de càncer de mama. Darrere de cada diagnòstic hi ha vides, famílies, pors, esperança i lluita. Però massa sovint el sistema sanitari, que ens hauria de cuidar, ens queda mig camí.
A Catalunya, el programa de detecció precoç només inclou les dones de 50 a 69 anys. Algunes comunitats autònomes com Galícia ja han ampliat el cribratge de les dones dels 45 als 74. A què està esperant Catalunya a seguir la recomanació de la Unió Europea que insta a tots els països membres a aplicar aquesta ampliació?
Desgraciadament, aquesta diferència de cinc anys pot significar entre sobreviure a un càncer o morir. És incomprensible i injust que el Departament de Salut encara no hagi fixat una data per ampliar aquest cribratge. Tots sabem que la detecció precoç salva vides i estalvia tractaments.
En fi, jo vaig tenir càncer de mama als 41 i la meva mare als 80. El cribratge que tenim, perdoneu-me l’expressió, és una merda. Però la meva indignació i la de moltes altres companyes no s’acaba aquí. Les dones hem passat per una mastectomia. Ja sabem què significa esperar anys o una reconstrucció mamària que no arriba mai. S’han publicat testimonis colpidors sobre dones obligades a mostrar el seu pit mutilat en públic per aconseguir una operació. Jo mateixa vaig ser una d’elles, cinc anys esperant una mastectomia, esperant una reconstrucció després de perdre el pit en el càncer de mama.
El febrer del 2023 es va modificar el decret 354/2002 perquè les reconstruccions després d’un càncer de mama es facin en un termini màxim de sis mesos. La nova normativa PRO va excloure les dones predecret i les que la primera reconstrucció havia sortit malament, que la reconstrucció primària no havia tingut èxit. Què passa amb aquestes dones? Què fem amb elles? És que tot ho fem tard i malament. Ja estem parlant de salut. Aquesta situació és una vulneració del dret a la sanitat, de la dignitat i de la igualtat. El cas d’una dona no pot ser un tràmit burocràtic, no hi ha excuses econòmiques, ni de falta de personal, ni de falta de recursos, ni res.
Gràcies a una ciutat viva, solidària i compromesa amb la salut i la igualtat. Les dones d’aquesta ciutat, com les de tota Catalunya, exigim que el nostre Ajuntament faci sentir la nostra veu amb força, que reclami al Govern de la Generalitat que posi fi a aquesta injustícia i que garanteixi l’atenció sanitària pública humana i igualitària per totes. Per això demano el plegat:
- Instar el Departament de Salut a la Generalitat a ampliar amb caràcter urgent la programació de detecció precoç del càncer de mama per incloure les dones dels 45 fins als 74 anys, seguint les recomanacions europees i els estàndards internacionals de salut pública. Assegurar els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris per garantir la realització d’aquestes proves a tots els centres sanitaris i públics del país.
- Garantir la reconstrucció mamària com a dret real i efectiu mitjançant l’eliminació de llistes d’espera inacceptables en cirurgies reconstructives, l’equitat territorial en accés a tractaments sense discriminacions segons el lloc de residència, l’atenció psicològica, emocional i social a totes les dones que passen per aquest procés.
- Reclamar transparència i responsabilitat política exigint al Departament de Salut presentar un calendari concret i públic de quan aplicar aquestes millores.
- Expressar el compromís de l’Ajuntament de Terrassa amb les dones afectades, les entitats i les associacions de pacients que lluiten per la seva dignitat i la seva salut i donar suport a les iniciatives que promoguin una sanitat pública més justa, humana i sense viatge de gènere.
- Traslladar aquesta resolució al Departament de Salut de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Ministeri de Sanitat i als Ajuntaments del Vallès Occidental perquè se sumi una veu col·lectiva i ferma de defensa de la vida i la dignitat d’aquestes dones.
