El batec del temps és el títol que ha posat MútuaTerrassa a la carpa del Passeig per celebrar els 125 anys, per impactar i meravellar amb realitat virtual a la ciutadania, tant de Terrassa com de la seva àrea d’influència. En l’entrevista del MónEconomia del 14/12/2025 feta al senyor Antoni Abad president de Mútua Terrassa, aquest expressa textualment que “hi ha manca de recursos dineraris, el país va curt d’armilla”, que “hi ha una part dels nostres impostos, que les administracions han de gestionar molt bé i tornar-nos-els”, que “no hi ha cap administració que ens faci rendiment dels comptes”.
També diu: “quan la societat demana informació se li ha de fer cas; si no se li’n fa, això em sembla molt greu”. Des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca, ens preguntem quin és el cost d’aquesta inversió tan fantàstica del batec del temps?
En l’entrevista, explica el naixement de Mútua. Una iniciativa social des del món empresarial per gestionar la part de salut, perquè així escurçarien el temps de recuperació. Això, en molts casos, era forçar les persones a anar a treballar sense estar al cent per cent recuperades i quedar amb seqüeles de per vida. També cal recordar que durant molts anys van treballar a les empreses de la ciutat infants a partir de vuit anys i amb uns sous de misèria, tant per als menors com per les dones.
Igualment explica que l’activitat de MútuaTerrassa és activitat del Servei Català de la Salut i és activitat del departament de Drets Socials, en el cas de residències i persones amb problemes de salut mental. Que és una entitat de benefici social, sense afany de lucre. Que les administracions públiques, els controlen quantitativa i qualitativament.
Si les administracions realment controlessin com MútuaTerrassa gestiona els diners dels contribuents, potser no tindrien tot el hòlding de negoci que tenen. I una mateixa empresa auditora des de fa anys, com proveïdors de Catsalut, amb contractes caducats. I haurien de tenir les ràtios de metges i infermeres que aconsella l’Organització Mundial de la Salut. Perquè des de fa anys estem per sota i la població va en augment i el personal sanitari està desbordat, sobresaturat. Han d’atendre les persones als passadissos d’urgències. Com s’ha denunciat moltes vegades, els passadissos són per passar, no per atendre malalts. Els quals passen hores i dies esperant l’ingrés a planta. Això és una vulneració més del dret a la intimitat. I tot plegat perquè tenen plantes tancades per manca de personal.
Malgrat tot, vostè diu: “totes les persones que hi treballen ho fan amb el repte de servir bé les persones que atenen” i , a més, que “tota aquesta humanització comporta el nostre compromís amb la millor aplicació possible de la tecnologia i la innovació”.
A la ciutadania fa molts anys que aquesta humanització ens costa de trobar, començant pels Centres d’Atenció Primària (CAP). És el primer incompliment i vulneració de la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania en Relació amb la Salut. Amb un metge de família que, segons CatSalut, ha de respondre en 48 hores. I la realitat va d’un a tres mesos. Per a les proves diagnòstiques, poden passar anys i, pels especialistes, també. Per això, moltes persones no poden esperar més i van a urgències.
Tot ho volen suplir amb tecnologia i personal administratiu. Hi ha moltes tasques que ni la tecnologia, ni les administratives, ni les infermeres no els correspon i s’obliden que som persones que tenim dret a la salut, i que és el metge el que ha de visitar. Cal evitar que passi com en un CAP a Olesa de Montserrat, on li van dir a una senyora que no la podien visitar i que tornes l’endemà i, al cap de poques hores, moria.
També augmenten els problemes de salut mental, tant d’infants i adolescents com d’adults. Hi ha una gran manca de professionals i, quan agafen la baixa, no els supleixen. Això fa que les patologies s’agreugin, creant unes angoixes i una desatenció molt greu tant dels malalts com de les seves famílies.
Vostè també diu: “hem de cuidar les persones en tot el cicle de vida” perquè “al final, sempre parlem de persones al servei de persones”. Són paraules molt boniques, però li assegurem que aquest cicle de vida d’aquest sistema tan meravellós, a partir dels 69 anys, ja deixa de fer mamografies, revisions ginecològiques, cribratge de càncer de còlon, exclou algunes intervencions quirúrgiques, exclou ingrés en sociosanitari, allarga la valoració de la dependència, dificulta l’accés a les residències…
El passat 23 de desembre, el senyor Josep Rull, president del Parlament de Catalunya i extreballador de MútuaTerrassa, va visitar El batec del temps i, en sortir, va declarar “sentir orgull de tenir un centre d’aquestes magnituds a Terrassa, concebut per estar al servei de la gent”. “Tenim un sistema de salut pública mal finançat, Catalunya genera uns recursos que no es veuen retornats, el decalatge és injust i innecessari”, va afegir.
Aquest discurs fa molts anys que el sentim i la ciutadania ens preguntem: fins a quin any hem d’estar veient com gestionen i malbaraten els nostres diners, en detriment de la nostra salut?
