La Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut ha fet una crida per tal que s’eviti el contacte amb ratpenats pel risc de contraure la ràbia, ja que “aquests animals són els principals portadors d’aquesta malaltia greu al nostre entorn”, expliquen. En el cas de Terrassa i els municipis pròxims, cal recordar que el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és la llar de la colònia de ratpenats més gran de Catalunya.
A Catalunya, com en altres comunitats i països europeus, s’ha confirmat la presència esporàdica de ratpenats infectats pel virus de la ràbia europeu. Un 21% dels atacs notificats a Catalunya es considera de risc per la possibilitat de contagi d’aquesta malaltia, bé per transmissió pel contacte amb ratpenats dins o fora de Catalunya com amb d’altres animals en països amb ràbia endèmica.
Des de l’1 de gener fins el passat 29 de juliol, s’han reportat a Catalunya 88 atacs per part d’animals, 38 (43%) per part de gossos i 22 (25%) per part de ratpenats, en línia amb les notificacions d’anys anteriors. No hi ha risc de contagi per agressions d’animals terrestres autòctons com gossos, gats i fures, ja que Catalunya actualment està lliure de ràbia endèmica terrestre.
Així doncs, Salut subratlla que “és important que si una persona troba un ratpenat no el manipuli, encara que sembli inofensiu o ferit, i en aquest cas, avisi els agents rurals perquè s’encarreguin de la seva gestió”. En cas de mossegada, esgarrapada o llepada d’un animal considerat de risc, a més de rentar immediatament la ferida amb aigua i sabó per reduir el risc d’infecció, cal consultar amb un centre assistencial per tal que faci una valoració de les actuacions a realitzar.
Una malaltia molt greu i gairebé sempre mortal
La ràbia és una malaltia molt greu, gairebé sempre mortal, que pot afectar a tots els mamífers. El virus es transmet habitualment per la saliva d’animals infectats a través de mossegades, esgarrapades o llepades sobre ferides obertes o mucoses. Per tal de prevenir el contagi de la malaltia a persones que han patit una agressió per part d’animals considerats de risc, és necessària l’administració d’immunoglobulina antiràbica i el seguiment d’una pauta vacunal, posteriorment a l’exposició de risc. Enguany, un 63% de les exposicions notificades a la XVEC han requerit aquestes actuacions davant la possibilitat de contagi.
