“Salut mental: una urgència que no pot esperar”. Aquest titular correspon a l’escrit de la Sra. Laura Rivas, publicat al diari de Terrassa el 10 de setembre de 2025, pel Dia Mundial per la prevenció del suïcidi.
Des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa (PDSPT) voldríem recordar l’existència del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC) dotat de 15 milions d’euros. Aquest pla consta de 233 pàgines, amb una comissió de redacció de 12 persones, 2 persones de suport metodològic i 257 més, convidades a formar part dels processos participatius. Tots aquests milions, que són dels contribuents, s’han administrat i gestionat correctament a tots els centres de salut mental?
Aquest pla, no ha quedat obsolet? Ja que la població ha augmentat, les malalties mentals també i en canvi el personal sanitari i les infraestructures no. I en conseqüència, tal com cita l’escrit de la Sra. Laura Rivas, el nombre de suïcidis ha augmentat en el període 2020-2024. Les persones amb problemes de salut mental, també tenen el dret a la salut.
Aquest darrer suïcidi a l’Hospital de Terrassa no pot convertir-se en una xifra més per les estadístiques. Aquest fet dol encara més, si tenim en compte que el 13 de desembre de 2024 el CST va rebre el premi en humanització sanitària per un projecte d’urgències entregat per la “Fundación Humanizando la Sanidad”.
El problema de la salut mental, havia estat denunciat per la PDSPT en diverses reunions amb el CatSalut i l’Ajuntament de Terrassa, que té un 40% del Consell de Govern del CST, essent el Sr. Alcalde el vicepresident i la Sra. Laura Rivas vocal entre d’altres.
El Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya de desembre de 2024, citat en l’escrit de la Sra. Rivas, té 77 pàgines, la participació de 101 entitats, amb diferents línies i objectius estratègics, sembla que s’ha quedat, com molts d’altres, en un bonic document, redactat des de els despatxos, sense tenir en compte l’experiència i les necessitats dels professionals i dels malalts. No podem permetre que es vulneri més el dret a la salut de les persones. És molt urgent que la psiquiatria deixi de ser la gran oblidada. Cal oferir una salut sostenible, de qualitat i accessible, amb transparència, responsabilitat, participació i integritat organitzativa. Més fets i menys documents retòrics.
