La transformació de l’atenció primària a Terrassa comença pel CAP Sant Llàtzer. El Govern català ha anunciat l’inici de la primera fase de desplegament dels nous Centres de Salut Integral de Referència (CSIR). Es tracta d’un nou model d’organització interna i externa dels equips d’atenció primària i es començarà a implantar en 27 centres integrats escollits d’arreu del país com un projecte pilot. Un dels equipaments escollits ha estat el CAP Sant Llàtzer, el centre amb major quantitat de pacients de tot Catalunya (prop de 40.000, el doble d’un CAP normal) i gestionat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST).
L’objectiu és que totes les noves mesures que s’implantin vagin dirigides a una millor prestació efectiva i eficient de l’atenció primària i comunitària a la població de referència assignada, en un moment els principals reptes són l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la sobrecàrrega dels professionals i les dificultats d’accés a l’atenció. El Departament de Salut vetllarà perquè durant aquest any d’execució dels projectes de cada centre es garanteixi l’efectivitat de l’atenció a la salut. I es donarà tot el seu suport i posarà els recursos per col·laborar en el desenvolupament de la iniciativa.
Per què el CAP Sant Llàtzer
Aquest dijous, dia 3 de juliol, el CST ha volgut posar fil a l’agulla i explicar en detall què suposarà aquest canvi de model. Soraya Mota, directora del CAP Sant Llàtzer i Sídria Gamarra, subdirectora del centre, han estat les encarregades de donar a conèixer el projecte presentat pel centre terrassenc i que l’ha fet mereixedor de convertir-se en un “laboratori viu on posar en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció al pacient”.
Són conscients que el repte és majúscul i que també hi ha un risc, però aquest és justament el que l’ha fet atractiu i seleccionable per al CatSalut. “Si s’aconsegueix implantar el projecte en el CAP més gran de Catalunya, tindrà molt pes perquè la resta de centres de primària ho facin. Salut ha escollit centres de diferents tipologies (petits, grans, rurals, urbans) i amb diferents tipus d’organització i de problemàtiques. A Terrassa, s’ha valorat especialment la creació de nous perfils i un programa concret per a un col·lectiu de pacients”, ha detallat David Ferrándiz, Director Executiu Sector Sanitari Vallès Occidental-Oest.
D’aquesta manera, el projecte es fonamenta en cinc grans eixos i ja han començat a produir-se els canvis, que s’aniran introduint de manera progressiva durant tot l’any, amb la intenció de l’any vinent poder fer-ne una avaluació extensa de la seva implantació. “Tots els canvis generen dubtes i incerteses, si en alguna cosa no va bé haurem de fer pas enrere i treballar-ho. Alguns seran més fàcils d’implantar i d’altres costarà més. Ens haurem de reorganitzar. L’objectiu és que al final puguem traslladar tot el que ha acabat funcionant a la resta de CAPs de la ciutat i del país”, ha manifestat Soraya Mota.
Administratiu de referència i un nou perfil farmacèutic
El primer gran apartat es basa en l’anomenat UBA3, que ja s’ha instaurat en alguns CAP catalans. És a dir, al clàssic equip format per 1 metge i 1 infermera que comparteixen un mateix contingent de pacients, ara també hi sumarem un referent administratiu, el qual s’integrarà plenament en l’equip de treball estable i als espais de coordinació. “Apostem per aquest canvi perquè l’administratiu és la porta d’entrada, i això ens permetrà endreçar molt millor les peticions o demandes a través d’una plataforma de programació. El que volem és tenir un administratiu en salut que pugui trucar-nos, explicar-nos els resultats de l’analítica o recordar-nos que tenim una cita i programar-nos una derivació a un especialista. En definitiva, buidar de burocràcia els metges i les infermeres, que es puguin centrar en la tasca assistencial exclusivament”, resumeixen. El taulell físic continuarà existint per aquells que s’acostin al CAP, però es busca que els pacients s’acostumin a tenir un administratiu específic, i amb formació mèdica, d’interlocutor.
El segon eix, i un dels més innovadors, és el nou paper del farmacèutic d’atenció primària. Actualment, ja forma part del CAP, però la novetat és que passarà a incorporar-se a l’equip UBA3, juntament amb el metge, l’infermer i l’administratiu, confirmant un equip multidisciplinari i plenament coordinat. Es vol que faci visites presencials amb el pacient en el consultori, i el seu rol està pensant per als pacients polimedicats o crònics. Aquesta figura servirà per orientar als usuaris, explicar-los la medicació, ajustar-la o retirar-la si cal, controlar els efectes adversos o explicar-ne les possibles contraindicacions, i fer-ne un seguiment més acurat.
Baixes laborals i intel·ligència artificial als consultoris
El tercer gran apartat està enfocat en el control de les ITs o baixes laborals. El projecte posa l’èmfasi en l’acompanyant en aquelles persones que estan de baixa per patologies osteomusculars o per trastorns adaptatius i malestar emocional. Aquí apareixeran els perfils del fisioterapeuta i l’equip del Rebec (referent de benestar emocional i comunitari). S’apostarà per les teràpies grupals, amb orientacions clares, i un acompanyament individualitzat per ajudar a fer més fàcil el retorn a l’entorn laboral. En un primer moment està pensat per pacients que no requereixen una derivació a psiquiatria o psicologia, però que sí que poden necessitar eines emocionals, per una banda; i per l’altra, per als pacients amb lumbàlgia, principal patologia en baixes laborals.
I el quart eix és tecnològic amb la introducció de la intel·ligència artificial en les consultes. L’aposta és fer transcripció de veu a pacients seleccionats. D’aquesta manera, el metge o l’infermer podrà estar 100% pendent del que diu el pacient sense haver d’estar picant a l’ordinador per actualitzar l’historial mèdic. Un avenç que resultarà beneficiós tant per als professionals -amb un estalvi considerable de temps- com per als pacients -que se sentiran més ben atesos-.
Millor coordinació amb l’Hospital de Terrassa
I per acabar, la coordinació amb l’atenció hospitalària. Poder fer una derivació “més adequada perquè la primera visita sigui molt resolutiva i el pacient no vagi donant voltes pel sistema. Intentarem fer els acords possibles i més precisos perquè la població es vegi afavorida en aquest sentit. Des del CAP hem d’adequar bé les visites en l’àmbit hospitalari, hem de saber què hem de derivar com s’ha de derivar i fer un acord amb l’especialitzada hospitalària, perquè ells la primera visita pugui ser resolutiva des del primer moment, que no s’hagin de fer revisites posteriors de seguiment, que al final el pacient es perd en el sistema i genera més llistes d’espera. Una mica és endreçar aquest circuit cap a l’hospital perquè el pacient tingui una resolució diagnòstica o terapèutica abans”, sentencien.
