La regió sanitària de Terrassa és qui té més llista d’espera per a proves diagnòstiques. La Regió Sanitària de Metropolitana Nord és la zona de Catalunya més “descompensada”, malgrat ser la més habitada del país. Amb una població superior als dos milions d’habitants, que inclou diverses comarques i municipis de l’àrea metropolitana, com el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i part del Barcelonès Nord, un nou estudi indica que “destaca per la seva baixa xifra de quiròfans (83) i llits hospitalaris (13,66 per cada 10.000 habitants), en ambdós casos per sota de la mitjana catalana”.
El document l’ha fet públic aquest dimecres, dia 2 de juliol, el sindicat Metges de Catalunya, el qual l’ha elaborat a partir de dades oficials del Ministeri de Sanitat i de la Generalitat de Catalunya. I entre les diverses conclusions, destaquen la “manca de planificació i equitat en la dotació d’equipaments mèdics essencials”. L’informe ha analitzat la quantitat i distribució territorial de llits hospitalaris, boxs d’urgències, llits d’UCI, quiròfans, TACs, equips de ressonància magnètica, mamògrafs i fibroscopis en diferents equipaments sociosanitaris catalans.
Mamografies, el punt flac de Terrassa
Metges de Catalunya (MC) alerta sobre la “profunda desigualtat territorial” en l’accés als serveis sanitaris, la qual es plasma, per exemple, en el temps d’espera per accedir a proves diagnòstiques. A la zona Metropolitana Nord, els pacients poden esperar fins a 185 dies per a una ressonància magnètica o 294 dies per a una endoscòpia digestiva. També és qui més llista d’espera té en colonoscòpies (124 dies) o en esofagogastroscòpies, amb 162 dies de mitjana. Malgrat que les proves d’imatge, TAC, RNM i mamografies tenen menys de 90 dies d’espera, curiosament, és aquest àmbit on surt assenyalat (per mal) un centre hospitalari de la nostra ciutat, en comparativa amb la resta de la regió. En la resta de taules comparatives, l’Hospital Universitari de Terrassa no surt destacat (ni com a temps mínim o màxim), essent l’Hospital Parc Taulí qui encapçala la majoria dels rànquings negatius.
En aquest sentit, pel sindicat, la culpa que la regió Metropolitana Nord registri les esperes mitjanes més elevades per a totes les proves analitzades, tot i no ser la que compta amb menys recursos, es deu “directament al dèficit de professionals”.
Manca de professionals disponibles
“Hem de revisar el mapa sanitari del país i el pla d’inversions per assegurar que el sistema és equitatiu i accessible. Per això, també hem de conèixer amb la màxima precisió possible la dotació de professionals especialitzats d’arreu del territori”, han remarcat Josep Maria Serra, vicepresident de MC i coordinador de l’informe, i el terrassenc Xavier Lleonart, secretari general de MC. I és que un dels problemes en què s’han trobat és que cal tenir accés al registre de professionals sanitaris, un registre que la consellera de Salut, Olga Pané, ha anunciat que ja ha finalitzat.
La plantilla de professionals disponible és d’on coixeja la Metropolitana Nord. En altres zones, el problema es troba en els serveis a oferir o en els equipaments necessaris. Segons les dades registrades, hi ha centres amb procediments realitzats i pacients en llista d’espera pels quals es requereixen uns equipaments que no consten com a disponibles a les respectives regions sanitàries. En aquest sentit, el sindicat assenyala dues possibilitats: “el registre és incorrecte, o bé els pacients són derivats a tercers”. I insisteixen que el sistema sanitari pateix una “profunda iniquitat territorial”, ja que mentre algunes regions, com l’Alt Pirineu i Aran, disposen de recursos molt per sobre de la seva població, d’altres es veuen greument infradotades.
