El 25 de juny de 2021 es va aprovar la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia a l’estat espanyol, una normativa que va establir el marc legal en relació amb l’ajuda mèdica per a morir i on es detalla qui, quan i sota quins requisits es pot acollir a aquest dret. Tot i que la seva aprovació és recent, hi ha associacions que feia molts anys que lluitaven per a la seva aprovació, entre els quals trobem l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD). El passat mes de setembre, el DMD va estrenar un nou punt d’informació a Terrassa, al carrer de les Parres, número 6. Per conèixer més sobre l’associació i la regulació actual de l’eutanàsia, MónTerrassa ha parlat amb Montserrat Muntada, voluntària del punt d’informació del DMD a Terrassa.
Expliqui’ns què és l’Associació Dret a Morir Dignament?
L’associació defensa que totes les persones que tenen interès en no passar un calvari fins arribar a morir-se, poden acollir-se a la llei d’eutanàsia. Ja existia de fa molts anys a altres països i des de fa 3 anys es pot aplicar a Espanya. Això no vol dir que s’administri alegrament, sinó que ha de ser en situacions determinades i amb uns requisits concrets. L’associació facilita informació sobre la llei i com es pot demanar i també assessorament; perquè no tothom té clar qui, com, quan i de quina manera s’ha de demanar. A més, també donem assessorament a professionals, principalment de la salut; com personal d’infermeria, treballadores socials o personal de residències… És a dir, a tothom qui ho demani.
Recentment, s’ha obert un nou punt d’informació de l’associació a Terrassa. Què s’ofereix des d’aquest?
Des del punt de Terrassa donem informació i assessorament, tant a la persona que ho vol demanar l’eutanàsia com a col·lectius o professionals que volen saber més del tema. Els voluntaris també fem formacions cada any, però també n’oferim a col·lectius i organitzacions. La difusió és fonamental, perquè si això ens ho quedem nosaltres, no serveix per a res. Actualment, a Terrassa som 30 associats i 3 voluntaris. A partir de l’any que ve, tindrem un voluntari més.
Què entenen des de l’associació com una ‘mort digna’?
Nosaltres creiem que cadascú ha de decidir què és una mort digna. La llei orgànica de regulació de l’eutanàsia diu que és una eina per facilitar els drets de la persona. Els drets fonamentals són la dignitat, l’autonomia i la llibertat. Per tant, aquesta autonomia potser tu l’entens d’una manera i jo d’una altra. No hi ha una única manera d’exercir el dret a l’autonomia o la llibertat. Hi ha qui diu; si un dia ja no puc viure autònomament, no vull viure més. En canvi, hi ha gent que pot suportar un deteriorament físic, però no un cognitiu. Per tant, el llistó el posa cadascú. No ho pot decidir una persona externa, perquè llavors ja no seria un dret fonamental.
“El llistó el posa cadascú, no ho pot decidir una persona externa”
Segons la llei actual, qui pot demanar l’eutanàsia?
Totes les persones que conscients i de manera voluntària, sense coaccions ni interferències, pateixin una malaltia greu, irreversible i degenerativa i que vulguin deixar de patir. El seu cos no respon bé als tractaments del dolor i, llavors, aquestes persones poden dir; si aquest és el meu futur, no m’interessa. Però ha de ser una malaltia greu, incurable i degenerativa o que crea un dolor profund. L’edat no afecta. Estadísticament, mor més gent gran que jove, però si tens una malaltia d’aquest tipus de jove, tens el dret d’exercir l’eutanàsia. Sempre que siguis major d’edat, és clar.
Ha de ser la persona malalta qui ho ha de sol·licitar?
Per demanar el dret a l’eutanàsia, per llei, has d’estar en plenes facultats i ser autònom. Abans, ho havies de fer davant de notari i amb testimonis, però ara ho pots fer directament avalat per un metge. Si ho vols tenir previst, ho has de fer quan estàs conscient i tens clar que vols acabar així. Tot i això, els familiars també ho poden demanar. Si aquesta persona no té les facultats cognitives conservades, ho pot fer un representant, que poden ser els seus pares o el metge. Es pot sol·licitar, però és una dificultat afegida.
“Per demanar el dret a la eutanàsia, per llei, has d’estar en plenes facultats i ser autònom”
I un metge ha de donar el vistiplau?
No només un, n’hi ha d’haver molts. Hi ha tot un calendari. T’assignen un metge responsable que t’acompanyarà en tot el procés. Tots els passos passen a un comitè d’avaluació i garanties. Si tot va bé, també ha de passar per un metge consultor, que és un especialista en la malaltia i que pot proporcionar alternatives a l’eutanàsia. Si, finalment, tothom ho veu bé, se li comunica al pacient que se li aplicarà l’eutanàsia.
És un procés molt llarg?
Normalment, si tot va bé, es pot fer en 30 o 40 dies. A la pràctica, no és així i els processos estan durant més. Crec que la mitjana és de 75 a 80 dies. Cal tenir en compte que aquesta espera és un patiment afegit per la persona que ho espera.
Actualment, encara hi ha molta gent que està en contra de la llei de l’eutanàsia. Què els diria a totes aquestes persones?
Si estan en contra, doncs òbviament és una llei que no és per a ells. Si un no hi creu o les seves conviccions no li permeten, doncs aquesta llei no li interessa. Ara bé, totes aquelles que pensen que el patiment és una maledicció i no ho volen suportar, aquests s’hi poden acollir. D’aquesta manera, se’ls estalvia part del patiment i l’angoixa. Si tens llibertat i saps que pots fer-ho, és una ajuda o una garantia que segons quines coses o tractaments no els hauràs de patir.
