Com a terrassenc que és, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, s’identifica amb l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i el 150 aniversari que celebra enguany. Ho ha fet aquest dimarts visitant la seva carpa al passeig Comte d’Ègara, on s’ha submergit en la instal·lació El batec del temps que recorre amb realitat immersiva la història industrial de la ciutat des de l’any 1900, antecedents de la Mútua, fins a l’actualitat amb la seva torre de setze plantes. En acabar, Rull ha tret el seu to reivindicatiu manifestant que hospitals com els de Mútua i, en general de la sanitat catalana, necessiten un millor finançament que implica corregir el dèficit fiscal.
“Institucions com Mútua de Terrassa, com els grans hospitals de la nostra ciutat, també el públic Hospital de Terrassa, els centres d’atenció primària, han d’estar en bones condicions, han d’estar adequadament finançats”, ha declarat Rull en una trobada amb els mitjans referint-se als efectes de disposar d’aquest millor equilibri fiscal amb el govern central. “Això impacta en serveis que són fonamentals”, ha desenvolupat. “Estem parlant d’infraestructures, estem parlant d’educació, estem parlant de sanitat”, ha posat com a exemple. “Sovint quan parlem del gran repte d’eixugar aquest dèficit fiscal, fa la sensació que són grans números dels polítics”, ha volgut contrastar citant serveis concrets.
I, per això, el president del Parlament ha comparat les xifres de Catalunya amb el que aporten alguns països a la Unió Europea (UE). Rull ha situat el dèficit fiscal català en 21.000 milions d’euros -“dades antigues”, ha matisat-. I ha avaluat en 23.000 milions el que destina Alemanya a la UE, i 13.000 milions en el cas de França. “Si comparem els 23.000 milions alemanys amb els 21.000 milions catalans, és simplement insostenible, un sobreesforç innecessari i profundament injust”, s’ha queixat tot recordant que Catalunya és “el tercer en aportar i el catorzè en rebre” a les arques de l’Estat.
“Nosaltres tenim un sistema de salut pública molt mal finançat”, ha reiterat Rull, posant èmfasi en aquests recursos que genera el país, “que no retornen”. I, en aquest sentit, per a ell Terrassa és un exemple de ciutat “amb una capacitat d’adaptació permanentment cap al futur, però amb bosses de pobresa” i “un gran repte en majúscules, que és el demogràfic del país”.
Dels vapors tèxtils a la tecnificació de la medicina
De fet, aquest quart d’hora de realitat immersiva en la ciutat, des dels seus telers que funcionaven amb carbó a principis del segle passat i els orígens de la Mútua com a assegurança d’accidents de treball fins a la tecnificació actual que permet aplicar medicina punta a les malalties, suposa una paràbola per als responsables de la institució i per al president de Parlament, excap de l’oposició en el seu temps per Convergència i Unió a l’Ajuntament. “En termes històrics, perquè els vapors són aquests elements que ha acaronat tothom, en termes vitals d’haver-hi nascut o de tenir fills que hi han nascut”, ha dibuixat Rull. “Però, sobretot, en termes presents d’una institució concebuda per estar al servei de la gent i amb una tecnologia de primeríssim nivell”, ha destacat.
I dibuixant aquest nosaltres, en què Rull s’identifica amb la història de Mútua i la ciutat, el polític terrassenc hi inclou “com a cor, els seus professionals, que són els metges, les metgesses, les infermeres, tot el conjunt de personal que fa aquest gran projecte col·lectiu que és Mútua de Terrassa”.
Un cop acabada la visita del president del Parlament, s’ha tornat a la normalitat en aquestes visites al Batec del temps, amb grups de famílies amb els seus fills, i que es poden efectuar fins al 2 de febrer, de deu del matí a set de la tarda de forma gratuïta, abans que la instal·lació no es traslladi a Rubí i Sant Cugat. S’hi pot participar a partir dels cinc anys i es recomana reservar a través de la web dedicada.
