L’Hospital Sant Llàtzer introdueix un nou model d’atenció geriàtrica. El projecte, vinculat al Hub d’Innovació Social i Sanitària (HiSS), aposta per facilitar el manteniment de la vida al domicili amb el major benestar possible a les persones amb trastorns cognitius. D’aquesta manera, s’aposta per redefinir l’atenció a l’usuari, posant les seves necessitats i les del seu entorn cuidador al centre de les intervencions.
Segons informa el Consorci Sanitari de Terrassa, empresa gestora de l’Hospital, es tracta d’una “iniciativa pionera” sobre Geriatria Comunitària, i ha estat dissenyada a partir de diverses trobades de grups focals d’usuaris, familiars i professionals. En base a les seves aportacions es va crear un grup motor, format per un equip multidisciplinar de professionals, que ha estat l’encarregat d’idear i contribuir a implementar les accions de millora.
Unes actuacions que van dirigides a tres perfils diferents de pacients: tant a aquelles persones que volen continuar vivint al seu domicili, i que estan sent assistides per un Equip d’Atenció Integral Ambulatòria, com aquelles que es troben ingressades a l’Hospital Sant Llàtzer. També per als usuaris dels Hospitals de Dia d’Estimulació Cognitiva.
Autonomia, seguretat i cura emocional
La implementació d’aquest nou projecte ha implicat canvis en els tríptics informatius, però també en l’acompanyament en l’ingrés i ampliació de les valoracions i intervencions dels professionals. Prèviament, s’han fet accions formatives i s’ha adquirir nou material per al centre per donar resposta a les mancances detectades.
I com s’ha traduït aquesta iniciativa en el dia a dia dels usuaris? El CST destaca que s’ha creat un equip d’atenció a la comunitat, el qual té les funcions d’acompanyar a persones que pateixen un dèficit cognitiu i viuen al seu domicili. També a aquelles que són donades d’alta després d’un ingrés i que han de retornar a casa. Un altre punt fort és “fomentar l’autonomia de la persona en la realització de les tasques diàries” i, per això, s’ofereix a la persona cuidadora estratègies que contribueixin a facilitar la convivència i alentir la progressió dels efectes de la malaltia. Paral·lalment, s’ofereix assessorament sobre adaptacions de la llar i l’ús de productes de suport per millorar la seguretat del malalt.
“Geriatria comunitària” té ben present que, a mesura que va passant el temps, el deteriorament cognitiu és més important, i que això acaba traslladant-se en una major càrrega física i emocional per als cuidadors (majoritàriament familiars). Des del projecte es vol “contribuir a minimitzar amb la incorporació d’una psicòloga especialitzada, amb la realització periòdica de grups psicoeducatius i també de grups d’ajuda terapèutica”.
