El 19 de febrer de 2025, diversos mitjans de comunicació de Terrassa, com Terrassa Digital, Diari de Terrassa i Mon Terrassa, es van fer ressò de l’anunci, dins la Comissió Informativa d’Acció Social, Participació i Qualitat Democràtica de l’Ajuntament de Terrassa, de l’adaptació del Reglament regulador de l’Estacionament per a Persones amb Discapacitat arran de l’aprovació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya.
Davant la imminent aprovació inicial d’aquesta norma –de la qual encara no hem pogut accedir al text definitiu tot i haver-lo sol·licitat–, des de Prou Barreres volem manifestar el nostre enèrgic desacord amb diversos punts que exposem a continuació:
- Manca de diàleg real amb les entitats
La regidora de Capacitats Diverses i Accessibilitat, Meritxell Lluís i Vall, va afirmar en diverses ocasions durant la seva intervenció a la Comissió Informativa que el reglament s’havia treballat amb les entitats implicades. Això no és cert. Nosaltres NO hem participat de cap manera en la redacció del reglament dins el marc de la Taula de Capacitats Diverses i Accessibilitat. Nosaltres -que des del principi ens hem desmarcat completament d’una normativa que considerem que constitueix una restricció de drets i un pas enrere- havíem demanat al juliol un monogràfic sobre la regulació I ús de les targetes I reserves d’aparcament, però a la reunió del 17 d’octubre de 2024 (que va tenir el to d’un monòleg de l’Ajuntament) simplement se’ns van exposar les preteses imposicions del nou Codi d’Accessibilitat i les prescripcions que es traslladaven al reglament municipal, sense recollir el nostre parer ni la nostra oposició a algunes de les mesures que l’Ajuntament vol adoptar. De fet, la nostra posició ni tan sols va quedar reflectida a l’acta de la reunió.
- L’Ajuntament es refugia en el Codi per justificar restriccions L’Ajuntament defensa que el nou Reglament ve imposat pel Codi d’Accessibilitat de Catalunya, com si l’ens local no tingués marge de maniobra. Això tampoc és cert. El Codi d’Accessibilitat permet que els ajuntaments estableixin normatives més favorables per protegir els drets de les persones amb discapacitat (art. 2.2 i 3.1). El seu esperit és clar: garantir la igualtat d’oportunitats i la plena autonomia de les persones amb discapacitat, promovent entorns accessibles i eliminant barreres. Quin és l’esperit del nostre Ajuntament?
La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, també contempla que un dels beneficis de la targeta d’estacionament per a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda és “gaudir de beneficis que cada municipi hagi establert a les seves ordenances municipals”, la qual cosa significa que els ajuntaments poden ampliar els reconeguts al codi. La nostra interpretació va, doncs, en el sentit que els ens locals no han de ser taxatius en l’aplicació d’aquesta norma, com està fent el nostre. - Incerteses i manca de transparència sobre el text final Només disposem de l’esborrany del Reglament, tal com es va recollir a l’acta de la darrera reunió de la Taula de Capacitats Diverses i Accessibilitat. No hem rebut la versió final i aquesta opacitat ens genera nombroses preguntes i preocupacions: a) Temps d’estacionament en zones de càrrega i descàrrega L’Ajuntament de Terrassa pot ampliar o eliminar el límit d’una hora per a l’ús de les zones de càrrega i descàrrega per part de persones amb targeta d’aparcament? Ells diuen que no. Nosaltres diem que sí, perquè no és una restricció, sinó una ampliació de drets. Barcelona no estableix límit de temps i Lloret de Mar l’amplia. Això és una prova que es poden aplicar polítiques més flexibles i adaptades a la realitat de les persones amb mobilitat reduïda. La nostra petició no és gratuïta:
• Les persones amb mobilitat reduïda necessiten més temps per sortir del vehicle, arribar a la seva destinació, realitzar la gestió i tornar al cotxe.
• Amb un límit d’una hora, molts no podran utilitzar aquestes zones sense el risc de rebre una sanció o, fins i tot, que el vehicle sigui retirat per la grua.
Necessitem una normativa realista, justa i que ens protegeixi. No podem ni volem dependre de la bona voluntat de les persones, ni haver de justificar, si ens sancionen. que el “temps imprescindible” que precisem supera l’hora autoritzada, per intentar que ens retirin la sanció.
b) Eliminació de les places reservades per a estudiants amb discapacitat
L’Ajuntament pot mantenir les places reservades per a estudiants? Sí. La seva eliminació no és una exigència del Codi d’Accessibilitat (que al nostre parer no prohibeix que es puguin concedir), sinó una decisió municipal.
Això suposa una barrera per a l’educació de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Altres ajuntaments no han eliminat aquestes places. Terrassa vol ser capdavantera en accessibilitat o en la instauració de noves barreres?
c) Límit del 10% de places reservades en zones d’alta ocupació Estableix el codi un topall de places d’aparcament d’ús individual en zones d’alta ocupació? No. El codi diu que és un motiu de denegació d’una reserva individual el fet que hi hagi reservades el 10% de les totals en una zona, entenent com a tal la unitat administrativa més petita i sense especificar si és o no d’alta ocupació. La regulació municipal hauria de tenir en compte les necessitats personals, no percentatges rígids. Si el reglament no introdueix flexibilitat, com podem confiar que l’Ajuntament no aplicarà aquest criteri de forma estricta, tal com diu la regidora? Necessitem seguretat jurídica, no promeses de “laxitud” en l’aplicació de les restriccions.
d) Límits d’estacionament a 5 hores en places reservades d’ús general I a zones blaves
L’Ajuntament, segons es desprèn de la informació continguda a la seva pàgina de Sol·licitud de la targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda/visual, obre la porta a limitar l’estacionament a 5 hores en places reservades d’ús general, i també a zones blaves, a zones molt concorregudes. És la restricció més severa que pot aplicar segons el Codi, però… per què escullen el mínim possible en lloc de buscar un horari més ampli que conciliï rotació i drets de mobilitat? O per què no fa el que altres ajuntaments, és a dir, no plantejar ni tan sols que pot aplicar aquesta restricció?
En definitiva… Se’ns ha exclòs del procés de decisió d’una normativa que ens afecta directament, vulnerant el Pacte Terrassa per a l’Accessibilitat Universal. S’estan adoptant les opcions més restrictives possibles dins del marc legal català.
L’Ajuntament té marge per fer una regulació més justa i no ho està fent, provocant que la ciutadania de Terrassa amb discapacitat i mobilitat reduïda enfronti més dificultats en la seva mobilitat que la d’altres consistoris catalans i també estatals.
Exigim transparència, diàleg real i una regulació que respongui a les necessitats de les persones amb discapacitat, no a criteris polítics i administratius restrictius.
Contactarem amb les diferents entitats que conformen la Taula de Capacitats diverses i Accessibilitat per consensuar una resposta conjunta i unes al·legacions contundents a aquest Reglament municipal.
