La Comissió d’Entitats per la Salut Pública de Terrassa ha emès un comunicat en què exposen com està l’estat dels futurs CAP de Terrassa. I la valoració és agredolça, ja que, per una banda, hi ha esperança, però per l’altra ve acompanyada de força decepció. L’actualització que ha fet la plataforma ve motivada després de la reunió mantinguda el passat dia 15 de maig amb l’Ajuntament de Terrassa i amb la gerència de l’Àrea Metropolitana Nord del CatSalut. Es tractava de la cita periòdica acordada a tres bandes per tal de mantenir una comunicació fluida i el màxim de transparència possible sobre la situació sanitària a la nostra ciutat i dels equipaments que estan pendents de construcció.
La primera novetat que es va informar és que el CUAP-CAP i el nou CAP Nord incorporaran una dotació del Servei d’Emergències Mèdiques. Salut comunica que es manté el calendari previst d’inici de les obres a principis de 2027, perquè encara queden alguns tràmits pendents. Tampoc s’ha mogut la data estipulada per l’ampliació del CAP Sud. La Comissió lamenta que les obres no comencin fins al 2028, cosa que consideren “molt greu”, i apunten que encara no hi ha previst cap pressupost per a aquesta actuació.
El desdoblament del CAP Rambla, encallat
Tanmateix, potser la principal decepció és el futur desdoblament del CAP Rambla. A la reunió se’ls va confirmar que els terrenys on s’ha d’ubicar aquest nou CAP encara estan per decidir. Hi ha dos solars en disputa, com ja es va dir en la reunió del passat mes de febrer, però “després de tres mesos, encara no s’ha concretat on. Únicament l’Ajuntament ha fet una visita per cobrir l’expedient”. Des de la Comissió critiquen que “hi ha una manca d’agilitat i interès de les nostres institucions per solucionar el problema sanitari de la nostra ciutat” i assenyalen que és clau la “pressió ciutadana per aconseguir que es mantinguin els compromisos”.
Més enllà dels equipaments, la Comissió va aprofitar per recordar altres problemàtiques, especialment en l’àmbit de l’Atenció Primària (llistes d’espera, canvis de cites, gestió telefònica, etc.) i en salut mental (difícil accés a un psicòleg, retard al CSMIJ, manca de recursos i coordinació entre Educació, Drets Social i Salut, i manca de llits). Finalment, es va posar sobre la taula la saturació de les urgències i la manca de personal als centres.
