Aquest dijous, dia 6 d’octubre, l’Auditori Municipal de Sant Cugat acollirà un concert solidari a càrrec del Quartet Casals. L’espectacle porta per nom “La recerca és vida” i està promogut per la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa. L’objectiu és recaptar fons que ajudin a contribuir en la investigació de la Covid Persistent. Món Terrassa ha parlat amb el director de la Fundació, el doctor David Dalmau, perquè ens detalli què entenem per Covid Persistent, quins projectes d’investigació estan en marxa i perquè és important la col·laboració ciutadana.
Com neix la unitat de Covid persistent de MútuaTerrassa?
Des de bon inici de la pandèmia, tant des de la primària com des dels departaments d’especialització hospitalària vam iniciar un projecte de recollida de dades i mostres de totes aquelles persones que ens arribaven amb Covid-19. Aquest va ser el primer pas, que es va veure ampliat i concretat quan vam començar a ser conscients que cada vegada hi havia més ciutadans que després de mesos d’haver patit la malaltia continuaven tenint patologies associades. El nombre de consultes relacionades amb persones amb Covid persistent va anar creixent de tal manera que al final amb un metge que hi teníem destinat va ser insuficient. Va ser així com va néixer la Unitat.
Quan parlem de Covid persistent a què ens referim?
Entenem com a Covid persistent quan els símptomes que apareixen durant la infecció perviuen més enllà dels 3 mesos. I en general estem parlant d’afectacions que fan des de l’esfera psicològica, a trastorns de memòria, dificultats respiratòries, dolors articulars, alteracions del gust i l’olfacte o malestar general, entre moltes altres.
Estem parlant d’una gran varietat de símptomes…
I tant. Molt diversos i això pot dificultar el diagnòstic; però tots tenen en comú que produeixen una disminució de la qualitat de vida del pacient. Per això, una de les principals funcions de la nova unitat és oferir una atenció personalitzada, estudiar bé el seu perfil i símptomes, i coordinar una resposta mèdica amb els especialistes que es considerin necessaris. No volem que el malalt se senti orfe, li oferim assistència i una atenció integral. En aquest sentit, l’abordatge psicològic és clau.
Per tant, hi ha molts serveis implicats en el tractament del pacient
Evidentment. Hi ha els serveis de pneumologia, però també de medicina interna, de neurologia, de psiquiatria, de fisioteràpia… Amb la unitat pretenem centralitzar la informació de tots els pacients que tenen Covid persistent, d’aquesta manera podrem tenir dades més fiables i amb els quals poder treballar i investigar en els projectes de prevenció i tractament que estem duent a terme.
Amb aquests ja dos anys deuen haver passat per consulta desenes de persones
I milers. Hem tingut milers de persones amb Covid persistent. S’ha de pensar que entre un 5 i un 25% de les persones infectades amb la Covid-19 presenten símptomes de Covid persistent. Hi ha molts pacients que amb el temps i sense cap intervenció van millorant fins a tornar a recuperar la normalitat, n’hi ha d’altres que els símptomes van disminuint però els costa més fer-los desaparèixer i necessiten ajuda, i n’hi ha d’altres que la Covid persistent s’arrossegarà ja de forma crònica, produint una disminució de la seva qualitat de vida.
“Entre un 5 i un 25% de persones infectades presenten símptomes de Covid persistent”
Hi ha un perfil establert de persona propensa a tenir Covid persistent?
Hi ha una proporció molt més important de gènere femení que masculí. També hi ha una forquilla d’edat que té més propensió a mantenir els símptomes, aquella que va dels 25 als 45 anys. Això no vol dir que no hi hagi homes, més grans o més joves, que també pateixin Covid persistent, però sí que tenen menys probabilitats.
Estem parlant però de dones joves i sanes? Sense malalties respiratòries o similars?
No tenim identificat cap problema específic o de patologies prèvies que ens ajudin a pensar quins són els individus que tenen major risc de patir. Ara mateix només tenim les dades estadístiques i justament els projectes d’investigació que volem dur a terme anirien en aquesta línia.
Ha mencionat una forquilla del 5 al 25%, això és molt ampli.
És que depèn molt de la variant amb la qual s’ha estat infectat. Per exemple, hem detectat que la variant Delta tot i que va tenir un impacte menor quant a nombre de contagis, el percentatge d’aquelles persones que la van agafar i que han tingut Covid persistent s’eleva al 20-25%. Per contra, l’Omicrom no és tant agressiva però com que el nombre de persones que s’han infectat amb aquesta variant és molt superior, el % és inferior però el nombre total és superior. Podríem dir que en el còmput global, un 5-6% dels infectats tindrà Covid persistent de manera molt notable.
I la vacuna, té algun efecte en evitar la Covid persistent?
La vacuna serveix per evitar el contagi, d’aquesta manera reduïm la incidència en el nombre de personens infectades i es redueix l’impacte de forma en el nombre de Covid persistents. És evident que una bona pauta de vacunació minimitza la incidència, però no, no protegeix ni és garantia de no tenir la Covid persistent.
Ha parlat dels projectes de recerca, expliquins-ho millor.
Abans dèiem que un dels objectius era atendre el pacient de manera integral. Doncs bé, el segon gran objectiu de la Unitat és obrir projectes de recerca amb l’ajuda d’altres institucions, com per exemple la Universitat de Barcelona o la Universitat Rovira i Virgili, per intentar identificar millor les persones que són més susceptibles de patir la Covid i, d’aquesta manera, poder-nos avançar i minimitzar el seu impacte en la qualitat de vida. Si podem identificar quins són els marcadors -genètics, sociodemogràfics, metabòlics, etc- d’alerta de Covid persistent, podrem prevenir i protegir millor les persones més vulnerables a contraure-la.
“Volem identificar els marcadors que permeten identificar les persones més susceptibles a patir la Covid”
I com es poden tirar endavant aquests projectes?
Hem vist que hi ha una necessitat sanitària d’ajudar a les persones que pateixen la Covid-19 persistent que no està reglada. Des de l’administració no s’ha efectuat un programa específic d’atenció a aquests pacients i per això han estat els professionals i centres sanitaris qui s’han organitzat. Però no hi ha recursos públics per això i en necessitem.
I aquí entra la col·laboració ciutadana.
Sí, i per això organitzem aquest concert solidari el pròxim dia 6 d’octubre a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès. I des d’aquí agraeixo de tot cor la participació de Quartet Casals, considerat un dels millors quartets de corda d’arreu del món, actuï de manera altruista. Tots els diners que recaptem aniran destinats a projectes de recerca. I també agraeixo la col·laboració d’empreses, comerços i particulars que han fet la seva aportació. Necessitem més recursos que ens permetin investigar més i millor la Covid.
Què pot aportar d’únic o especial la Fundació MútuaTerrassa a diferència d’altres institucions que vulguin abordar la Covid persistent?
Des de la Fundació intentem implementar les mesures per poder tirar endavant els projectes de recerca i la unitat, però hem de tenir present que són els especialistes i els professionals de la primària qui acaben fent l’assistència. Crec que el nostre gran valor afegit, en comparació a grans hospitals de Barcelona, que tenim una organització assistencial a tots els nivells vitals. Ës a dir, que des que naixem fins que morim passem per MútuaTerrassa en els seus diferents serveis. Tenim la primària, la hospitalària, la universitat, salut mental, residència… Una gran estructura que ens fa ser forts i la possibilitat de tenir una grandíssima base de dades molt més rica de tothom i d’accés ràpid i en qualsevol moment.
Quin és el futur de la unitat de Covid persistent?
Com ja he dit, vam començar amb un metge que atenia els pacients de Covid persistent i recopilava tota la informació que li era possible. Poc després, vam incorporar una segona persona d’assistència. I recentment, a la unitat ja hi ha 3 professionals. A més, estem intentant cohesionar la unitat amb els especialistes més habituals, perquè per exemple, els fisioterapeutes hem vist que son vitals per aquestes persones, o els psicòlegs. Som un centre de referència en salut mental i això ens obliga també a ser proactius.
