Un estudi de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), juntament amb l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, ha aportat noves dades sobre l’efecte del cinema 3D per millorar les funcions visuals en l’ambliopia o ull gandul. Les conclusions s’han publicat recentment en un article publicat a la revista científica de referència ‘Plos One‘.
Aquest assaig clínic, pioner a Europa, es va fer el març de 2022 en una sala de cinema de Sant Cugat del Vallès per part de la investigadora predoctoral Laura Asensio Jurado i els professors de la FOOT Marc Argilés Sans i Lluïsa Quevedo Junyent. L’objectiu era determinar si la visualització d’una pel·lícula en 3D en un cinema donava com a resultat una millora de l’agudesa visual, la percepció estereoscòpica de la profunditat i una millora de l’alineació ocular en infants ambliops refractius i/o estràbics.
Hi van participar 24 nens i nenes d’entre 5 i 12 anys, que van veure una pel·lícula en 3D durant 110 minuts. D’una banda, hi havia infants amb antecedents d’ambliopia anisometròpica i/o estrabística, que havien estat tractats prèviament i que presentaven ambliopia residual; i, per l’altra, també hi van participar infants amb desenvolupament típic sense ambliopia. Durant la sessió es van avaluar indicadors com l’agudesa visual, l’estereoagudesa i la desviació ocular.
Com a resultat de l’estudi, es van observar millores significatives en l’agudesa visual i en la binocularitat, fet que suggereix que “mirar pel·lícules en 3D en el cinema millora les funcions visuals en l’ambliopia i podria oferir una alternativa viable i potencialment eficaç als tractaments convencionals”, explica Laura Asensio. Així mateix, Marc Argilés assenyala que “l’exposició a altes demandes de disparitat binocular produïdes per la pantalla del cinema en 3D estimula el sistema visual que es troba deficient en casos d’ambliopia”.
Una evolució cap a nous tractaments de l’ambliopia en la infància
Segons expliquen des de la UPC, L’ambliopia és una de les causes més freqüents de discapacitat visual en la infància i afecta aproximadament el 2-3 % de la població infantil. Aquesta condició es desenvolupa quan hi ha una interrupció en el processament normal de les imatges en el cervell, deguda generalment a diferències en la qualitat de les imatges rebudes per cada ull. Tradicionalment, el tractament de l’ambliopia ha consistit a corregir qualsevol problema subjacent que causi la diferència en la qualitat de les imatges entre els dos ulls. Això inclou l’ús d’ulleres o lents de contacte i , en alguns casos, cirurgia per corregir l’estrabisme. El tractament més conegut és la teràpia d’oclusió, en el qual ‘es tapa’ l’ull dominant durant diverses hores al dia per forçar l’ús de l’ull més dèbil.
Així doncs, des de la Universitat Politècnica de Catalunya asseguren que aquest estudi obre la porta al desenvolupament de nous tractaments. En aquest sentit, destaquen que l’equip d’investigació és optimista sobre la implementació d’aquestes noves teràpies en la pràctica clínica i esperen que el seu treball inspiri més estudis i avenços en aquest camp.
