Senyora Olga Pané,
Som moltes, i cada vegada més, les persones que tenim la persistent sensació que se’ns està «venent la moto» o, sense metàfores, que ens estan intentant enganyar. Dient-ho més formalment, ens diuen una cosa i en fan una altra.
Davant el deteriorament evident del nostre sistema públic de salut, vostè va crear un grup d’experts, anomenat CAIROS, que van elaborar un pla pilot per a l’atenció primària. Decidiren que aquest pla pilot s’aplicaria a 27 CAP en tota Catalunya, i que, d’un dia a l’altre, han esdevingut CSIR (Centres de Salut Integrats de Referència). Hem llegit el que, suposadament, ha d’aconseguir aquesta miraculosa transformació. Les paraules no costen diners.
També sabem, d’acord amb la informació d’aquelles persones que van assistir a la presentació del projecte (al qual, per cert, la Marea Blanca no va ser convidada, malgrat la seva comprovada representativitat, a més a més de ser subjecte de dret a la informació en tant que entitat ciutadana) que hi va haver discursos extensos i generals.
Tot plegat ens genera alguns dubtes i sospites (disculpi si fos el cas, però ja hem patit molt i no podem sinó que expressar el malestar, expressió que, d’altra banda, és dret i obligació d’una ciutadania responsable). Si aquest projecte és realment una prova pilot i no una transformació de facto, encoberta, de tota l’atenció primària que comença per aquests 27 centres, entenem que no és suficient amb els discursos, hi hauria d’haver conceptes, índexs i mesures amb les quals avaluar els resultats d’aquesta prova pilot i que, per descomptat, haurien de ser públics i transparents.
El fet que no hi siguin, ho hem de dir amb tota claredat, ens fa presumir una ESTAFA. Perquè, de moment, podem observar ja alguns fets molt preocupants:
1-Major inaccessibilitat al metge, malgrat l’ordre SLT/102/2015 de 21 d’abril , que estableix un termini màxim de 48 h. per les consultes d’atenció primària. Tant l ́OMS com altres estudis, assenyalen que si no es compleixen aquests terminis augmenten les urgències hospitalàries, les proves diagnòstiques i la medicació prescrita, amb augment de l’angoixa i patiment de les persones.
2-Substitució de la visita mèdica per la d’infermeria, el que comporta un retard notori de temps en els diagnòstics i, així, un augment clar del perill i riscos que ja pateix el pacient.
3-Filtratge de visites per part del personal administratiu, que actua tot fent servir l’informació, llistes i indicacions que els subministra l’ordinador per via d’ús de la dita Intel·ligència Artificial; de manera que tenen el poder (hom no sap si també capacitat tècnica mínima suficient) de bloquejar la visita mèdica habitual o d’urgències. (S’ha de recordar el cas d’Olesa de Montserrat).
4-Atac al dret a la intimitat, que es vulnera cada vegada que el pacient ha de parlar (explicar la seva malaltia i o malestar) amb el personal administratiu en un taulell, una explicació que esdevé immediatament pública, en ser realitzada davant de la resta de pacients que fan fila.
Aquests casos no esgoten la casuística ni problemes que ja patim, però no es preocupi, recollim tota la informació i preparem assenyadament i seriosa les nostres pròximes reclamacions, tot plegat en el context de l’exigència que es respectin els drets que, per altra banda, queden establerts, si més no, sobre el paper de la Constitución, l’Estatut d’Autonomia i altres acords i consensos socials i institucionals.
Reiterem, així doncs, la petició que se’ns faci arribar els índexs i ítems d’avaluació de la prova pilot dels dits CSIR per poder-los considerar amb tota equanimitat.
