El passat 2 de juliol, MútuaTerrassa va organitzar la jornada ‘Parlem de recerca?’, una trobada organitzada i promoguda per la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa amb l’objectiu de presentar les principals fites aconseguides durant aquest últim any per l’entitat i les noves línies estratègiques de recerca. Per conèixer més en detall com funciona la recerca a MútuaTerrassa i descobrir quins són els projectes més destacats en innovació del centre sanitari terrassenc, MónTerrassa ha parlat amb Albert Barberà Lluís, director de Recerca de MútuaTerrassa.
De què s’encarrega la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa?
Ens encarreguem d’acompanyar als investigadors, demanar recursos, de gestionar aquests recursos, de garantir que es gasten bé els diners i que es compleixin tota una sèrie de drets i deures. Però no només això, sinó que també ajudem a dissenyar l’estratègia de la MútuaTerrassa, és a dir, quines són les àrees punteres on ens podem especialitzar i quina és l’estratègia que podem fer lligada a aquestes. Com a director de recerca jo no li puc dir que un neuròleg que investigui sobre psiquiatria, ells tenen llibertat de càtedra i ells decideixen que investiguen. Nosaltres només ens encarreguem d’acompanyar-los en la seva investigació. Nosaltres som una mica com els encarregats de material dels futbolistes. Qui fa el gol sempre és el Messi, és l’investigador. El Messi pot fer gols en un camp de patates, ara, si la gespa és nova i no rellisca, probablement farà més gols. Això és el mateix. És a dir, si a mi em ve un neuròleg o un cardiòleg i em diu, tinc aquesta idea, doncs jo el puc aconsellar i donar tota la informació sobre beques i recursos que el poden ajudar.
“Nosaltres som una mica com els encarregats de material dels futbolistes”
Quina importància té la recerca en els hospitals?
La resposta més fàcil és que, en el cas de MútuaTerrassa, és un hospital universitari, per tant, com a tal, és obligatori fer recerca. La resposta que a mi em sembla més adequada, però, és que sense recerca ni innovació, la medicina no avança. És a dir, no apareixen nous fàrmacs i no apareixen nous tractaments. Per definició, l’exercici de la medicina planteja preguntes. Et pots trobar pacients que responen d’una manera a un fàrmac i d’altres que no responen. Això et genera unes preguntes que donen peu a hipòtesis de futures investigacions.
En què es pot innovar en l’àmbit de la salut?
La innovació són moltes coses. La innovació no només són noves medicines o pastilles, també podem innovar en protocols. Per exemple, un dels principals problemes de l’atenció sociosanitària és que la gent gran cau i això pot provocar problemes més greus. Jo no puc tenir una infermera al costat del llit 24 hores. Per tant, si jo, mitjançant algoritmes o utilitzant dades que tenim, puc identificar quin pacient té més probabilitats de caure, puc decidir a quins pacients he de vigilar i a quins no. Per tant, hi ha la innovació tradicional, si vols dir més industrial, que genera producte, dispositius, etcètera…, però després també hi ha molta innovació en organitzacions, processos i protocols.
“La innovació no només són noves medicines o pastilles, també podem innovar en protocols”
La Covid va provocar molts canvis en la societat i, sobretot, en la medicina. Què va suposar aquesta etapa per a la recerca en salut?
Jo crec que el canvi més important és la percepció social. En general, sempre hi ha hagut una bona percepció sobre salut i recerca. Sempre són de les activitats més valorades, només cal veure l’impacte que té La Marató. Tot i això, jo crec que sí que ha augmentat la percepció sobre la importància del que representa. La Covid va ajudar a entendre la complexitat que implica la recerca. Des de la idea fins que es desenvolupa un fàrmac, hi ha un gran espai de temps. Legalment, s’ha de garantir que aquest fàrmac en pacients funciona i que és segur i tot això és un procés llarg. La Covid va ajudar a fer entendre aquesta multidisciplinarietat, aquesta complexitat.
El passat 2 de juliol vau celebrar la jornada ‘Parlem de Recerca’ a MútuaTerrassa. En que va consistir i quin era el seu objectiu?
La jornada tenia un objectiu de transparència. MútuaTerrassa és una institució molt gran i, en els pocs mesos que porto aquí, he vist que tenim dos problemes comunicatius a dos nivells diferents; un intern i un extern. Per donar solució al problema intern vaig decidir impulsar aquesta jornada per explicar què fa la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa. Va ser una manera de rendir comptes, però també perquè els professionals coneguin què fem i quins projectes estem desenvolupant. Per altra banda, també va servir per mostrar a la ciutadania que des de MútuaTerrassa també fem moltes coses en l’àmbit de la recerca. No som un Vall d’Hebron o un Hospital Clínic, però crec que expliquem molt poc el que fem. Un avantatge d’estar fora de Barcelona és que la relació amb la ciutadania és molt més fàcil. L’hospital forma part de l’imaginari col·lectiu i hem d’aprofitar aquesta relació amb la ciutat.
“No som un Vall d’Hebron o un Hospital Clínic, però crec que expliquem molt poc el que fem”
Durant la jornava vau explicar alguns dels projectes de recerca més destacats que feu des de MútuaTerrassa. Ens podries parlar d’algun d’aquests.
Per mi hi ha una iniciativa en la qual Mútua destaca molt, per tota la feina que està fent, i és en l’autisme infantil i adolescent. En aquests moments tenim un projecte lligat a aquest tema i que incideix en la farmacogenòmica, des de punt de vista de com metabolitzem un fàrmac. No tots metabolitzem els fàrmacs de la mateixa manera. Hi ha gent que és més ràpida i hi ha gent que és més lenta. En molts casos, això té un impacte molt petit. Tot i això, en alguns casos concrets, com a l’autisme, la dosi és important, perquè els fàrmacs són quimitòxics i, a més, els fàrmacs psicòtics també són molt complexos. Per tant, el millor és poder regular la dosi. Si podem tenir el perfil genètic de metabolització de fàrmacs dels pacients, podem ajustar millor la dosi.
En aquest sentit, quin creu que són els principals reptes de futur en l’àmbit de la recerca a MútuaTerrassa?
El canvi climàtic és el gran tema ara, més que res perquè el tenim aquí. Hi ha una part de la recerca que es fa per generar coneixement, per evolucionar, però també hi ha una part que es fa a respondre reptes o problemes de la societat. El gran repte ara és el canvi climàtic. Ara fa un any va sorgir el concepte de One Health, en el sentit de dir que la salut és una. La salut animal, la salut ambiental, la salut humana; tot és una sola salut. No té molt sentit que un metge estigui obsessionat i treballant amb pacients amb asma, però que, per una altra banda, estigui contaminant. S’ha de tenir en compte la salut humana, per descomptat, però també la salut ambiental, la salut ecològica i la salut animal. Tot està lligat. Podem tenir molt bons hospitals amb robots d’última gamma, però si no cuidem el planeta no estem arreglant res. Tot interacciona, perquè al final tot és un ecosistema viu. Un dels grans reptes de tots aquest ecosistema és el canvi climàtic i és el que estem treballant des de la recerca. D’aquesta manera s’entén també la gran aposta de MútuaTerrassa per la sostenibilitat. Un exemple clar és la nova façana de l’hospital.
