El 25% de les dones pateix dolor durant la penetració, segons un estudi fet a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. El projecte de recerca sobre salut sexual femenina s’ha dut a terme des del servei de Ginecologia i Obstetrícia i com a mostra s’han agafat dones que treballen dins del mateix centre sanitari. El treball ha obtingut dades sobre 317 participants, i ha conclòs que una de cada quatre de les dones enquestades (un 26,2%) presenten disparèunia, és a dir, dolor persistent vaginal o pelvià durant les relacions sexuals penetratives.
“Més enllà del dolor físic, la disparèunia pot afectar significativament la qualitat de vida, les relacions íntimes, l’autoestima i inclús el rendiment laboral”, han subratllat des del servei que alerten que es tracta d’una patologia “poc estudiada” i, per tant, hi ha un “infradiagnòstic i infratractament” associat. MónTerrassa ara fa uns mesos va entrevistar el cap de servei de Ginecologia, el Dr Porta, que justament feia menció a aquesta problemàtica, la qual ara s’ha volgut posar xifres per conèixer la seva prevalença.
L’anàlisi de resultants apunta a una associació entre disparèunia i menopausa, disparèunia i infeccions vaginals
recurrents i disparèunia i torns nocturns. “Tot i així aquests resultats s’han d’interpretar amb cautela atès el caràcter
transversal de l’estudi i la mida reduïda d’algunes categories”, diuen.
Intensitat de dolor i franges d’edat
L’estudi permet obtenir informació detallada sobre diferents factors que ajuden a contextualitzar aquesta afectació. Per exemple, un 61% dels casos positius indica que el dolor que es pateix durant l’acte sexual és “superficial”, mentre que en un 31% aquest és considerat “profund”. El 8% restant afirma que és “mixt”. En una escala d’intensitat del 0 al 10, l’estudi constata que la mitjana de dolor és “moderada” del 4,6.
També resulta rellevant veure que és en la franja de 50 a 54 anys quan hi ha més prevalença de dolor en les relacions penetratives, afirmant que un 42% de les dones en pateixen. En la resta de franges, els percentatges oscil·len entre el 17 i el 42%, tot i que es subratlla que la franja d’edat més jove (dels 16 als 19 i dels 20 als 24) hi ha hagut poca “mostra” per la qual cosa les estimacions resulten “imprecises”. “El mateix passa en els grups d’edat més elevada i per tant la distribució per edat s’ha
interpretar amb cautela als extrems”, recalquen.
Una de les dificultats en què es troben els professionals de ginecologia és la percepció social i personal d’aquesta patologia. En l’enquesta, un 40% de les dones va mencionar que “no li dono importància”, mentre que el 32% afirmava que “crec que és normal i no té solució”. Des del servei manifesten que “el fet de normalitzar o minimitzar el símptomes posa de manifest la rellevància clínica i la magnitud psicosocial de la qüestió”.
Finalment, incideixen en què cal tenir present que la mostra ha estat presa entre treballadores de MútuaTerrassa, i que justament en entorns professionals, com és el cas d’institucions sanitàries, on hi ha alts nivells d’estrès i jornada per torns, els efectes de la patologia poden veure’s agreujats.
