La rierada del de 20 de setembre de 1971 va deixar un mort La rierada de 1971 és menys coneguda que la de 1962, que va causar estralls a Terrassa i a tota la comarca, amb centenars de víctimes mortals. La de fa 50 anys es va produir de dia, però també és de les que no haurien de marxar mai de la retina, i el veïnat es va espantar, perquè pensava que, malgrat les noves mesures de seguretat i una urbanització més endreçada, la tragèdia es podia repetir. L’aigua va baixar amb tota la seva força per les rieres egarenques, especialment per la de Les Arenes. Els murs que s’havien aixecat per canalitzar-la es van veure superats. L’aigua baixava per dins i per fora de la llera. Des del que avui és l’avinguda de Barcelona i el carrer de Jacinto Elias es veia tot de color marronós. L’aiguat a causar una víctima mortal, un home de Barcelona que no va poder sortir del cotxe, arrossegat fins a Les Fonts. 22 habitatges van caure, nou es van inundar i 11 es van veure afectats. Com diu una cançó de Raimon: “Al meu país, la pluja no sap ploure”. I a Terrassa, tampoc. Quan arriba setembre, molta gent gran encara mira el cel. El 20 de setembre de 1971 un fort temporal va caure sobre gran part de Catalunya. Les intenses pluges van provocar el desbordament del riu Llobregat que va registrar el cabal màxim del segle XX, fins a 3.150 metres cúbics per segon.

Jacintp Barrio-Arxiu Municipal de Terrassa
La riera de Les Arenes/Jacinto Barrio-Arxiu Municipal de Terrassa

Al voltant de les tres de la tarda va ploure a bots i barrals. En poca estona s van començar a inundar els carrers més baixos i la circulació de persones i vehicles es va fern impossible. Cap a dos quarts de cinc, i amb un cel ja serè, la ciutadania va sortir de casa per veure què havia passat. Un cop més, van aparèixer muntanyes de ferralla, de cotxes arrossegats per la corrent. La víctima es deia Francesc Xavier Jensana Anguiso. El seu vehicle tenia la matrícula B-718552.

Les cases de Terrassa més afectades s’aixecaven al barri d’Ègara, a l’avinguda del Vallès, al carrer de Francesc oller i a l’actual passeig del 22 de Juliol, Sant Crispí i Hoquei. Es va haver de desallotjar l’escola bressol de Sant Llorenç pel perill que comportava romandre a les aules. Unes 800 línies de telèfon van quedar desactivades, i quatre pous de captació d’aigua, anegats o fora d’ús. Els serveis d’intendència de la capitania general de la IV Región Militar van donar 200 matalassos per fer front a la demana de la gent que havia fugit de les seves cases. Es va habilitar per dormir un espai al que se’n deia Escuela de maestria i per a menjar l’escola França.

La riuada de 1971/Roser Valls-AMAT
La riuada de 1971/Roser Valls-AMAT

Nou comentari