L’equip de govern es va estrenar amb una aposta ambiciosa, un nou model de ciutat. La Revolució Verda. Es presentava com la Terrassa del futur, amb millor qualitat de vida, còmode i sostenible. Aquesta revolució, se subratllava, va més enllà dels canvis en la mobilitat, i inclou l’economia social, l’anella verda, els transports, el comerç, i no limitada als barris del Centre, sinó a diferents districtes i als rodals. Dos anys després cal veure on s’ha arribat. Carles Caballero, regidor delegat d’urbanisme, medi ambient i energia de l’Ajuntament afirma: “Tot està engegat i només falta rematar-ho. Però no com el Barça que perd 0 a 3 a casa amb el Bayern. A Terrassa hi ha una decisió ferma de l’equip de govern, que no és poca cosa”.
El regidor analitza un per un la situació actual dels “ítems” de la Revolució Verda. Pel que fa a l’Illa de Vianants, rebla que es duplica l’extensió que hi havia i que es remunta a 1998. Consulta el projecte
Les noves àrees de vianants són:
Vapor Gran, Passeig, Vapor Ventalló i l’ampliació de l’àrea actual de l’illa de vianants, que es passarà a anomenar-se: Plaça Vella. També seran per a vianants el carrer San Marià entre Topete i Baldrich i Sant Cristòfol, el tram entre Garcia Humet i Sant Antoni. El carrer de la Creu Gran també tindrà restricció d’accés des de la plaça de la Creu Gran, començant així a construir un nou àmbit per a vianants, anomenat Seu d’Egara, que consolidarem en una segona etapa. Per conèixer més informació sobre el projecte, es pot consultar la sessió informativa realitzada el dia 19 de març. Caballero remarca que la Revolució verda és un tot que inclou mobilitat, qualitat de l’aire, reducció de la contaminació, actuacions a l’entorn naturtal, els residus i el reciclatge.
Pel que fa a la mobilitat, el regdor explica que els passos ja s’han donat, i que ara falta la transformació física, “que no depèn tant de la política com de l’economia”.
Hi ha elements a treballar directament relacionats. El trànsit genera el 80 per cent de la contaminació. Per tant, si s’hi actua, vindrà de retruc la qualitat de l’aire a l’alça. En aquest sentit, es prepara un protocol d’emergències per quan es produeixi un episodi greu de contaminació, on tota la ciutat hi estarà implicada, des de la ciutadania fins a l’Ajuntament.
El 50% de l’aire que respirem cada dia està contaminat per damunt dels límits que es consideren acceptables.
Els cotxes generen gasos contaminants i que afecten a la nostra salut i a l’entorn en què vivim:
- Partícules en suspensió (PM2,5): estan formades per sutge, amoníac i nitrats, entre d’altres components nocius per a la salut, i poden provocar malalties cardiorespiratòries i càncer de pulmó.
- Ozó(O3): és un gas que causa problemes respiratoris, asma i fins i tot pot arribar a disminuir la nostra funció pulmonar
- Òxids de nitrògen (NO2): és tòxic i causa imflamacions importants en les vies respiratòries
- Diòxid de sofre (SO2): Provoca irritació als ulls i augmenta el risc de patir infeccions del sistema pulmonar i cardiopaties
- Prop dels 200.000 desplaçaments que es fan cada dia en cotxe a Terrassa són per recórrer només 2 km i la majoria de vegades només és per traslladar una sola persona
- Si poséssim en línia els cotxes que hi ha a Terrassa, faríem una cua de 300 km que arribaria fins a Montpeller o Saragossa
- Cada dia, 72.500 cotxes van o vénen del districte 1, la zona centre de la ciutat
- Prop de 33.000 terrassencs viuen en carrers on el soroll a la nit és superior al permès a causa del trànsit
- Anant i tornant de classe, els nens i nenes respiren un 20 % de la dosi diària de contaminació i això als afecta en el rendiment escolar
Entorn natural
Terrassa ha fet una gran aposta: ampliar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, “amb tres ajuntaments més”, i “ja té el vist-i-plau de la Diputació de Barcelona, el que no havia passat en els darrers quinze anys. Arribarà ben bé a la trama urbana, i el podrem lligar amb l’Anella Verda circular”.
Un dels aspectes més singulars de l’Anella Verda és el camí circular, de 35 km de longitud, que recorre tot l’entorn natural i agrícola, donant la volta sencera al terme municipal, i que es divideix en cinc trams, dels quals el primer ja s’ha executat, Aquest projecte prioritza totes aquelles actuacions que minimitzin els possibles impactes ambientals sobre l’ús públic en el camí, en especial, a les franges de vegetació de ribera dels cursos d’aigua i als camps de conreu. A més, identificarà les zones degradades i plantejarà tècniques de restauració; localitzarà zones aptes per fer àrees d’estada i miradors que permetin gaudir de l’entorn i plantejarà propostes per evitar la circulació dels vehicles a motor no autoritzats, entre altres actuacions. La major part dels itineraris circulen per camins de titularitat pública.
La Diputació de Barcelona va acceptar la proposta d’ampliació de Sant Llorenç i l’Obac que van fer Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls i Matadepera conjuntament. Fa un any, el juliol de 2020, el ple egarenc ja va instar a la Diputació de Barcelona com a administració gestora, a iniciar d’acord amb els municipis interessats els treballs de preparació i formulació d’una proposta de creixement, i a fer-ne la posterior tramitació a la Generalitat de Catalunya per la seva aprovació. “Representa una fita històrica en l’anhel de les terrassenques i els terrassencs de preservar el nostre entorn natural”, afirmava Caballero.
Via Verda del Vallès
Una de les propostes aprovades en la sessió ordinària del ple ordinari d’abril va ser ratificar la proposta aprovada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental el 18 de març de 2021 d’impulsar la Via Verda del Vallès i garantir així la connectivitat ecològica entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La proposta contempla sol·licitar al departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat la definició dels límits com a corredor verd; la redacció i aprovació d’una figura de protecció; l’elaboració d’un pla director urbanístic i insta també a què els ajuntaments de Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Matadepera, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Sant Quirze del Vallès també l’aprovin en els respectius plenaris municipals.
La Via Verda del Vallès abasta un total de 17 km, que van des del peu de La Mola fins a les portes del parc de Collserola, en un espai del qual també forma part l’Anella Verda. Aplega al seu pas els terrenys agroforestals que hi ha entre els sistemes urbans del riu Ripoll-Besos i de la Riera de Rubí- Llobregat; les planes que hi ha entre Sabadell i Terrassa; la Serra de Galliners, entre Rubí i Sant Quirze del Vallès; i també les que hi ha entre Cerdanyola i Sant Cugat.
La biodiversitat
Un dels aspectes més destacats és la recuperació de la vinya i del vi, a mb un cep amnb ADN local, el Terrassenc, vigorós i dóna un raïm negre, de gra atapeït color verd fosc abans de la maduració i resistent al fred i a les plagues. El projecte ha estat una de les grans lluites de Carles Caballero. El regidor comenata que s’emmarca en la voluntat de posar en valor les 440 hectàrees agrícoles del terme municipal. “En realitat, és una recuperació cultural després d’un segle. Caballero: “Terrassa i la nostra comarca van ser junt amb el Bages els majors productors de vi de Catalunya. L’any 1850 el 70% de les terres cultivades al terme de Sant Pere eren vinya. No és casualitat que el primer cava de Catalunya el produís un terrassenc, en Pau Galí, o que el 1885 es fundés la primera estació ampel·logràfica d’Espanya, a càrrec d’en Bonaventura Castellet… Terrassa i la comarca eren al segle XIX el Penedès de l’actualitat, i els vins de la contrada tenien molta anomenada”.
Actualment, tant la vinya com l’olivera estan poc representats a Terrassa, ja que la producció agrícola local està dedicada als cereals, els farratges i la petita horta de subsistència. La plantació dels ceps (4.500 en total) es fa en una finca d’1,6 hectàrees de Mossèn Homs.
L’expansió de la vinya al Vallès Occidental s’havia iniciat en el segle XVIII, i continuà amb molta força durant la primera meitat del segle XIX. Cap a mitjan segle XIX era la comarca catalana amb una major especialització vitivinícola, per davant de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a la vinya de les varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals com el Terrassenc. La producció de Terrassa i Sabadell representava el 17% de la producció de la província de Barcelona. La reactivació de la producció vitícola catalana durant la primera meitat del segle XIX és resultat de l’increment dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb els mercats americans.
La plaga de la fil·loxera va provocar una caiguda dels preus del vi i una regressió del conreu de la vinya. A principis del segle XX, la industrialització de la comarca va representar la pràctica desaparició del patrimoni agrícola local i la disminució del sector de la pagesia. Els anys 1960, amb l’eclosió de la construcció, es va tancar un cicle històric de predomini agrícola al Vallès Occidental per convertir-se en una comarca industrial i metropolitana.
Energia
Terrassa lidera l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), que presideix Caballero L’AMEP vol impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic més just, democràtic i sostenible. “Ja és la tercera entitat municipalista de Catalunya”. “A la ciutat impulsem l’energia fotovoltaica i les comunitats energètiques.”
Tot comença el 2019
Terrassa va iniciar l’any 2019 un canvi de model per avançar cap a una ciutat on moure’s sigui més fàcil, amb menys trànsit, menys sorolls i menys gasos contaminants. Una ciutat més saludable, amb més espais públics, més confortable i més segura per a vianants. Es tracta d’una gran transformació, que va començar amb la voluntat de reordenar la circulació a l’àmbit central per establir una Zona de Baixes Emissions. Uns canvis que s’han vist frenats per la pandèmia de la Covid-19, però que tindran continuïtat en un futur inmediat fins aconseguir doblar la superfície destinada als vianants en els darrers 20 anys.
Un canvi en la reordenació de la mobilitat vol anar molt més enllà del Centre i abastar tots els barris de la ciutat. Tal i com s’estableix al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2016-21 i al Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2015-20, es faran intervencions als carrers per reequilibrar l’espai públic, reassignant més espai a vianants, a la bicicleta i al transport públic i per aconseguir canvis en els hàbits de la mobilitat de la ciutadania.
Són mesures per assolir una reducció de l’accidentalitat, del soroll i del consum energètic, una millora de la qualitat ambiental i de l’habitabilitat dels carrers, així com un augment del grau d’autonomia dels infants, de persones grans i de persones amb capacitats diverses. Una autèntica revolució verda per moure’ns i viure millor a Terrassa.
