L’Escalfament Global està causat en part per la natura, un 40% i per l’acció humana un 60%. Mai ens havíem escalfat tant i, aquí la diferència, tan ràpid en els darrers 10.000 anys. L’any 0 de la nostra era érem 200 milions d’habitants, el 1800 uns 1.000 milions. El 1950 vàrem pujar a 4.500 milions i aquest 2.022 ja superem els 7.990 milions d’habitants. El 55% de la població mundial viu a les ciutats, però el 1900 només era el 10%. A hores d’ara es calcula, segons Nacions Unides que, el 68% de la població serà urbana d’aquí a 28 anys, el 2050. El funcionament energètic planetari i també el de les nostres ciutats està basat en els combustibles no renovables, petroli, carbó i gas bàsicament. A Catalunya, el transport és el responsable del 36% de les emissiona. A Barcelona, el transport suposa el 27% de les emissions de CO2 a la ciutat de Barcelona, per exemple i és l’element clarament que més aporta. Comerç i Serveis un 21% i el domèstic un 20%. Està clar que la”mare dels ous” és el transport. 

Qui us escriu va néixer un dia de St. Esteve del 1966, carnet de conduir al febrer del 1985 i un cotxe familiar de 4a. ma, un R5 que vaig començar a conduir. Els Seat 600 entre el 1966 i el 1973 i R5 fins 1985. Llavors ja l’utilitzo jo. Treballava fort al bar i fonda de casa i guanyava unes pessetes. Aparcar sobre les voreres, un bonic esport. Inversió en radiocassete sota el braç, benzina i que el cotxe dormi bé al garatge, el més ben cuidat de tota la família. Per tot Barcelona amb cotxe, per tot Catalunya, en recorreguts de 500 metres (7 minuts caminant cansava massa) i el 1989 pago el primer cotxe nou, un 205. El 1991 un altre cotxe nou, aquest cop diesel “perquè gastava poc i contaminava menys perquè gastava poc”. Nòvia de fora Barcelona, 1994 casament i vida a la perifèria amb desplaçament diari de 60 km. L’esport d’aparcar a les voreres, continua….Avancen els anys i me n’adono que és molt bèstia tot plegat. Deixo d’aparcar a les voreres que, entenc només han de ser per les persones. El meu sogre era invident…..I el 1999 el cotxet del meu primer fill no perdona…. (potser 2 o 3 cops any màxim ho faig actualment) en cas de necessitat per una descàrrega puntual o de persona gran. Des de fa 25 anys, faig uns 40.000 km anuals (alguns anys he arribat al 50.000 i d’altres he baixat als 30.000). Des de fa 8 anys amb vehicle 100% elèctric. Des de llavors, entre combustible, peatges i zones blaves o verdes he estalviat uns 32.000 euros gràcies a l’electrificació i els seus avantatges. És a dir, entenc que el cotxe pot ser una necessitat, però dins de la ciutat ha de ser ocasional el seu us. A Terrassa vaig a peu, sovint amb bicicleta i, de vegades amb cotxe (una lesió d’esquena em fa abusar del cotxe des de fa dies i és nefast fer-lo servir per dins de la ciutat francament.) Perquè aquestes línies de “vida personal”? Doncs perquè qui us escriu ha format i forma part d’una societat en que la mobilitat amb vehicle privat i la seva adoració és evident. L’he fet servir molt, el faig servir molt i el faré servir, espero que menys. Però entenc, que dins dels pobles i ciutats, no és l’indret per abusar-ne o fer un esforç per reduir el seu ús.

Als anys 90, molts pobles i ciutats del nostre país van començar la vianalització d’alguns carrers cèntrics ocupats sempre pels cotxes.  En el cas de Terrassa, hi ha diverses fites, a més a més de millora potent de l’àmbit urbà. El soterrament de la Renfe a 22 de juliol, la vianalització del centre els anys 90, el Parc de Vallparadís o la remodelació de la Rambla. A principis de segle, l’orgia econòmica trencada el 2.008 no va afavorir, en molts casos, la continuïtat de la vianalització. Des de fa 6 o 7 anys, amb pausa obligada, es reprenen ambiciosos projectes, en línia amb la Crisi Climàtica i la recerca del benestar pels habitants de les ciutats. Han passat gairebé 30 anys!!! perquè s’hagi abordat una nova fase de vianalització. Endavant amb el Passeig, Sant Pau, Puig Novell, Sant Llorenç, etc…..Els fons europeus Next Generation en són claus i la valentia de l’equip de govern també. L’enhorabona, per tant doncs en 25 anys no s’havia fet res en aquest sentit. 

Dos “autopistes urbanes” com Arquímedes i Galileu però, són el següent objectiu. El passat 28 de febrer es celebrava una sessió informativa. A aquests dos vials em vull referir. Em podria referir a d’altres vials iguals o pitjors, Mas Adei, Topete, Sant Antoni o el campió dels campions que jo diria és Garcia Humet. Sort però que la Mútua, si no és greu, està al costat…..

Algunes persones, amb una visió anys 70 o anys 80 de les ciutats, en que s’ha de fer tot pel cotxe com aparcaments apinyats, carrils, vies ràpides, asfalt perfecte, etc….potser no entendran que el vianant tingui més prioritat i que, potser, amb el centre remodelat als anys 90, ja n’hi hagi prou. Els anys 90, en aquestes primeres vianalitzacions, els comerciants (a casa n’havia estat el meu pare) de Vic, Lleida, Mataró, Sant Cugat, Reus, etc….., de forma intensa, es van oposar per l’equivocada idea que, treure aparcaments en superfície, restringir trànsit i vianalitzar, treu clients. La realitat va demostrar que no. Els estudis que l’Institut Ostrom es fa ressó respecte a Barcelona, els de Nakamura el 2010 a Londres o els de Malgrat de Mar de Troitiño el 2003 diuent que s’incrementen els potencials compradors en un 30%. L’opositor número 1 de Mataró els anys 90, de la pelleteria Tolrà, Joan Tolrà deia:

“Les coses canvien. I així com també fa molts anys semblava que posar un carrer per a vianants era un disbarat, tothom s’ha adonat que, a nivell comercial, tenir un carrer sense cotxes, igual que tenir operadors que són pols d’atracció, és una manera de conviure tots en un mateix lloc i de beneficiar-nos els uns dels altres.”

En aquest link trobareu aquesta interessant noticia.

https://www.ccma.cat/324/de-lhostilitat-al-lament-el-petit-comerc-acomiada-les-grans-marques-del-centre/noticia/2838692/

De ben segur, en el cas de Terrassa, hi hagi més “Joan Tolrà” dels anys 90 amb la vianalització del centre o les més recents. 

No hi ha cap ciutat on la vianalització i pacificació de carrers hagi portat reducció de compradors als comerços. Tot el contrari, augmenten les vendes, les botigues, es revaloritzen els comerços i habitatges i augmenta la qualitat de vida de les persones. Si, disminueixen unes decenes de places de zones blaves, es perdran alguns compradors si, però els nous que aposten per carrers còmodes i confortables, compensen amb escreix.

Terrassa, especialment els carrers més estrets del Centre, Sant Pere o Can N’Aurell, els vianants i veïns respirem contaminants molt per sobre de les recomanacions que marca l’Organització Mundial de Salut. 

Dos estudis del prestigió centre de recerca mundial ubicat a Barcelona ISGlobal ens diuen:

-A Barcelona (el centre de Terrassa és, alguns dies, més contaminat que Barcelona) el 48% dels casos d’asma infantil estan produïts directament, reitero el directament, per la contaminació.

-Els nens que estudien en escoles envoltades de trànsit tenen les capacitats cognitives del cervell minvades respecte a nens que estudies allunyats del trànsit. (es va estudiar en una escola transitada de Sarrià i una escola envoltada de bosc de Sant Cugat).

Hi afegeixo jo. Si fessim aquest estudi entre nens i nenes de la Tecnos al carrer Topete o l’escola Serra de l’Obac al darrer carrer al nord de la ciutat, sortiria igual. 

No ens podem vencer els dubtes i els temors (que són lògics d’altra banda). 

La contaminació ens mata o ens afecta. El soroll també ens afecta intensament. Jo i la meva dona amb el nen, tot i viure amb cantonada d’Arquímedes, sempre anem a comprar al centre de vianants, gairebé mai comprem a Arquímedes i Galileu. El carro, les pudors dels contenidors, el soroll ensordidor, les voreres trinxades i moooolt estretes, els fums i les incomoditats no tenen color respecte a les comoditats del Mercat i l’ametlla central de la ciutat per fer-hi vida comercial o, senzillament, vida.  

Ara, a la meva ciutat, es defensa no tocar gairebé res en aquests dos vials durant dos anys. En la sessió informativa, la Susi López, cap de mobilitat i gran professional, va fer un precisa anàlisi de dades. L’equip de govern va comentar que s’escoltarà a tothom i que fins el 2.024 es farà un petit ajustament pel vianant per no tocar cap plaça de zona blava per veure com es va “ajustant tot plegat”. El pla ja dibuixat però, data de fa una mica més de 6 anys!!! És el pla 2016-2021.

Segons Ajuntament en aquesta mateixa sessió, a Terrassa es fan 700.000 desplaçaments diaris en tots els modes. A peu, bici, transport públic, privat, etc….Però atenció, en vehicle privat dins de la ciutat, punt a punt i un radi inferior als 2 km, uns 200.000 !!! 

Sap perfectament la Susi López, que no variarà ni un mil·límetre l’ús del cotxe d’aquests 200.000, punt a punt dins ciutat i radi de 2 km si no hi ha actuacions clares de coll d’ampolla al vehicle privat. Amb un fase inicial de molèsties però una, a mitjà i llarg termini de reducció clara i redistribució.

Em dona la sensació que hem d’esperar a acabar la legislatura i a l’inici de la següent, ja ho farem per no encendre segons que o qui…..

Si no es fa ja la remodelació, doncs és impossible econòmicament (s’entén perfectament, doncs es va dir que eren 11 milions d’euros), si que es poden anar fent actuacions clares de reducció de cotxes i alguns aparcaments per, llavors si, ajustar qüestions fins arribar els 2.024.

Treure el fum del centre de les ciutats és el que pretenen les Zones de Baixes Emissions aquí i a la UE. 

La solució, infinitament barata, és campanya informativa explicant que Àngel Sallent, tindrà ona semafòrica favorable, (es pot amortir velocitats amb algun control puntual de radar per la tendència a córrer més del compte), és un vial lluny de centre, a la perifèria oest de la ciutat molt ben ventilada (compleix restriccions Zona Baixes Emissions), amb una pila de carrils de circulació, aparcament i amplada de voreres. I la sortida a autopistes, una de les millors. Llavors fem coll d’ampolla a Arquímedes i Galileu perquè només hi passi el trànsit local i no el de pas com ara succeix. Aquí tenim el que, penso, obeiria a una Revolució Verda.

I el 2.024 l’actuació definitiva. 

D’Arquímedes i Galileu en vindran molts més en una Revolució Verda, no només de mobilitat, sinó de retirada de contenidors i implantació del Porta a Porta i algun contenidor intel.ligent, més carrils bicis incòmodes pels cotxes, etc….En definitiva, combatre l’immobilisme i lluitar contra l’emergència climàtica que, al ritme actual, per exemple, farà que Terrassa tingui la temperatura de Màlaga o Lleida la de Sevilla el 2.050.

Senyors i senyores de l’Equip de Govern encapçalat, pel nostre alcalde Jordi Ballart i la Lluïsa Melgares, estic al costat de la vostra Revolució Verda perquè és necessària i ho demostra la ciència. És el lema del vostre mandat. Una Revolució vol dir grans canvis en poc temps. Ningú pot ni ha de quedar despenjat d’aquests canvis i més en una ciutat amb un focus clar en el que és social i cultural però, desgraciadament, una Revolució sempre ha estat i sempre serà traumàtica en alguns aspectes. 

Equip de l’oposició, també estic amb vosaltres si recolzeu la Revolució Verda que passa necessàriament per sacsejar moltes coses. A la porta del MNATEC hi ha diverses frases que enamoren. Em quedo amb d’Oscar Wilde al segle XIX enmig d’un altre Revolució, la industrial. “El progrés és la realització de les utopies”. 

Senyores i senyors de l’equip de Govern i Oposició. Per desgràcia, la Revolució Verda no acontentarà a tothom a la curta, però de ben segur si a mig i llarg termini. Ens calen valents i valentes!!! Només així s’avança en una emergència climàtica i en una Revolució Verda. Tot el meu suport i estic segur que, el d’una part important dels veïns i veïnes d’aquesta ciutat. 

Francesc Mauri geògraf, home del temps i divulgador ambiental

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Joan a març 10, 2022 | 09:37
    Joan març 10, 2022 | 09:37
    La solució d'aquest artícle: Treure el fum del Centre de Terrassa i enviar-lo a la periferia. Els senyors del Centre tenen dret a la vida i a l'aire net. Els pobres de la perifèria no tenim dret a la vida ni a respirar aire net.

Nou comentari

Comparteix