En els darrers mesos s’ha posat molt de moda el concepte “urbanisme tàctic”. Es tracta d’una aposta per transformar l’espai públic d’una manera “àgil, econòmica i provisional”, a l’espera d’un projecte final d’obra que acabi prenent forma. Són actuacions reversibles i més assequibles, basades sovint en franges de colors, elements de mobiliari urbà, jardineres que es poden moure o jocs pintats a terra.
A Terrassa, amb l’aparició dels Next Generation i de la introducció de la “Revolució Verda”, des de l’Ajuntament s’ha fet seva aquesta nova forma d’urbanisme per avançar cap a una “ciutat més sostenible i accessible”. Tanmateix, aquestes modificacions en els carrers de la ciutat no sempre s’han acabat d’entendre. Els primers a experimentar-ho van ser els veïns dels carrers Arquimedes i Galileu, amb l’aparició d’uns camins pintats a l’asfalt per donar més amplitud a les voreres. Poc després, el mateix va passar al carrer Faraday i als voltants de la parròquia de la Sagrada Família. Ca n’Aurell ha estat un dels barris que per la seva fisonomia més subjecta ha estat a aquest nou model.
No ha estat l’únic. Les jardineres es poden veure al carrer del Vall, per exemple, davant de les portes dels centres escolars, com una barrera per evitar que els infants s’aboquin directament al carrer -ara de plataforma única- i puguin ser atropellats pels cotxes que hi circulen. També s’han ampliat voreres amb pintades a l’asfalt a barris com Les Arenes-La Grípia-Can Montllor.
Prou Barreres i un pas de vianants
Més enllà de l’estètica i de les queixes vinculades a la pèrdua de llocs d’estacionament, l’urbanisme tàctic ha de ser curós amb el concepte d’accessibilitat i sostenibilitat que vol transmetre. Això és el que ha recordat l’Associació Prou Barreres a través de les xarxes socials. Ho ha fet amb una piulada en què mostren una imatge captada a Terrassa en què es pot veure la gran pastilla verda -amb un camp de futbol pintat-.
urbanisme tactic que incumpleix la normativa d’accessibilitat i seguretat, incoherent amb el compromís del #Pacte_terrassa_per_la_accessibilitat @jordi_ballart @xcardona @mlluisvall @OnaVias @EvaCandelaLopez @MartaGimeArcusa @AliciaTsMn2 @trsmobilitat pic.twitter.com/Y1glUBltKG
— PROUBARRERES (@PROUBARRERES1) January 6, 2024
El problema, com ressalten, es troba amb el pas de vianants, que queda tallat enmig de la calçada. “Urbanisme tàctic que incompleix la normativa d’accessibilitat i seguretat. Incoherent amb el compromís del Pacte d’Accessibilitat de Terrassa”, es queixen. Des de l’associació “demanem i exigim posar en pràctica els protocols d’actuació, la prevenció és clau per intentar evitar vulneració de drets. Quan ens hi posem a treballar?”, diu Jordi Dueso.
La queixa ha obtingut resposta des de l’alcalde Jordi Ballart, que els ha contestat que els “serveis implicats han recollit la vostra queixa i estan estudiant les possibles solucions a dur a terme. En tot cas, de moment, i fins que no s’adopti una solució, pel que fa a aquesta ubicació en concret, podeu utilitzar l’itinerari accessible que hi ha a la vorera de davant. Tenim el compromís de millorar l’accessibilitat a la ciutat i hem anat avançant de la vostra mà i gràcies al treball que feu les persones que esteu darrere d’entitats com la vostra. I continuarem avançant per fer de Terrassa una ciutat accessible i igualitària, sempre amb la millor de les intencions, i aprenent i millorant cada dia més”.
Un fanal al mig de la vorera
La remodelació del carrer de Sant Francesc, vial d’entrada a l’illa de vianants del Centre, també ha deixat alguns exemples de descura en l’àmbit de l’accessibilitat. Així, trobem un fanal que amb l’ampliació de les voreres, ha quedat situat al bell mig, sense cap senyalització d’avís per a persones amb discapacitat visual, de fet, queda fora del paviment podo-tàctil que indica el límit de la vorera.
En el mateix vial, els veïns es queixen que els contenidors s’han ubicat sobre la vorera, limitant l’espai de pas. El mateix problema que hi ha amb els cotxes, que ara, amb l’eliminació de tota la banda d’aparcament temporal -de càrrega i descàrrega o de zona blava, com era abans- no els ha pas fet fora, sinó que ocupen espai que no els pertoca.
