Veus misterioses a l’Hospital del Tòrax. Així ho explica una tik-toker de Terrassa. El centre sempre ha respirat una aura de misteri. S’expliquen mil i una històries de fets estranys, suïcidis, assassinats i és zona de pelegrinatge de gent de tot el món interessada en fenòmens paranormals. Ara, és la seu del Parc Audiovisual de Catalunya, que casa bé amb el misteri, i s’hi roden anuncis amb famosos i programes de televisió. També se n’han escrit llibres i se n’ha interessat Cuarto Milenio que dirigeix Iker Jiménez. Fins a quin punt és realitat? Se sent i es veu el que es vol sentir i veure? Autosuggestió? En les psicofonies cadascú pot treure les seves conclusions. L’Hospital del Tòrax va ser durant anys el gran centre de referència de la tuberculosi. El 8 de juny de 1952 es va estrenar Ciudad Sanatorial de Tarrasa, al bell mig d’un espai natural i prou a pro del nucli urbà. I per saber-ne una mica més, clica aquí.
@nakitaegara) hi ha anat tres vegades i amb el mòbil ha captat coses que, a parer seu, van més enllà de la normalitat
Una terrassenca, anomenada Paqui (@nakitaegara), hi ha anat tres vegades i amb el seu mòbil ha captat coses que, a parer seu, van més enllà de la normalitat. Tot es pot veure a Tik-tok, on ha penjat les seves històries, que ja s’han fet virals, amb milers de visualitzacions. Ara ha tret el que diu tercer capítol. En anteriors, dins d’un forat hi va veure un cap, amb pèl però sense rostre. En una habitació, una paperera es mou amb la porta tancada. “Fos el que fos, o qui fos, no volia que marxés”, afirmava Paqui tot fent broma. Ara, ha vist ombres en moviment a les escales d’entrada. I ha tornat a captar psicofonies. Per facilitar la comprensió hi posa subtítols amb el que creu entendre. A parer seu, una veu diu. “Et moriràs aviat”. Malgrat que un cop fora de l’antic Sanatori d’estil neoclàssic el que ha gravat es veu amb perspectiva, i des de la llunyania, reconeix que dins de l’edifici es passa certa angúnia. “Quan era petita hi havia anat perquè m’havien de fer proves de tuberculosi. Que van sortir bé. I per això volia tornar-hi, per recordar com era”, rebla. I afegeix que algunes veus -totes sempre en castellà- les va descobrir en l’escoltar les gravacions a casa.
Paqui afirma que amb els vídeos no pretén convèncer ningú, i que cadascú és lliure d’interpretar-los a la seva manera. Ella, comenta, només fa palès que algun misteri envolta l’Hospital del Tòrax de Terrassa. I destaca que les veus van més enllà del que és una visita. També parla de la seva descoberta de les veus en la seva primera visita, de la por que va passar en la segona, i ja de la normalitat en una tercera “on pensava que podia tornar a passar alguna cosa fora del que és normal”.
