Una nova manifestació a Terrassa en suport al poble palestí ha exigit a l’Ajuntament de Terrassa que prengui mesures i mogui tots els fils que estiguin al seu abast. La concentració va tenir lloc ahir diumenge a la tarda al Raval de Montserrat i va reunir 400 persones, segons dades de l’entitat convocant Terrassa amb Palestina, una nova plataforma que neix per coordinar les accions de suport a Palestina a la ciutat. Us oferim un recull de fotografies de la manifestació clicant en aquest enllaç.
Des de la plataforma consideren que no n’hi ha prou amb un comunicat subscrit per part de la junta de portaveus: “Terrassa és una de les principals ciutats catalanes i ha de fer valdre la seva capacitat d’incidència i pressió envers la resta d’institucions”.
La nova entitat terrassenca en suport a Palestina s’ha creat arran de la situació d’urgència de les darreres setmanes i parteix d’anteriors experiències de solidaritat amb la causa a Terrassa. Segons apunten, està articulada amb el moviment a nivell català i s’ha adherit a la crida per trencar les relacions de complicitat de les institucions catalanes amb Israel.
Durant la concentració, es va llegir un manifest (en català i en àrab) dirigit a les institucions, inclosa l’Ajuntament. La plataforma reclama que “deixin de banda la inacció i moguin tots els fils que estiguin al seu abast”. Apunten que si realment el Consistori creu que “els governs locals han d’assumir un rol important en l’àmbit de les relacions internacionals per esdevenir actors de pau”, han d’actuar “en coherència amb els anteriors acords municipals en aquesta matèria i no
han de ser còmplices de l’Estat d’Israel”.
Manifest íntegre en suport a Palestina
Manifest de Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) i Comunitat Palestina de Catalunya:
“Divendres al vespre Israel va tallar tota comunicació amb Gaza. Pel poc que arriba, sabem que Israel està bombardejant més que mai. Israel ja ha assassinat a més de 7.700 palestines a Gaza, de les quals 3.595 són infants. A més, es calcula que més de 2.000 persones estan atrapades sota les runes. Més de 20.000 ferides, que ja no poden rebre tractament mèdic, perquè israel ha tallat tota electricitat i els hospitals ja no tenen material.
El sistema mèdic està totalment col·lapsat. Pares i mares de Gaza estan escrivint els noms dels seus fills i filles als braços. “Per a que el món sàpiga”, diuen, per a que sigui més fàcil identificar-les si les mata l’exèrcit israelià. Mentrestant a Cisjordània el Ministre d’Interior està repartint rifles d’assalt a colons que no paren d’atacar a palestines i ja han assassinat a més de 100 en les tres últimes setmanes.
La situació sobre el terreny no para d’empitjorar mentre que Israel reforça el seu règim d’apartheid i colonialista a tots els nivells. Davant l’augment de violència d’Israel és urgent que seguim sortint als carrers mobilitzant-nos, fent pressió a l’opinió pública i exigint a les institucions que aturin el genocidi a Gaza i l’apartheid i el colonialisme a Palestina.
Hem d’estar al costat correcte de la història. Les palestines ens ho demanen. Vivim en un context profundament colonial, racista i islamòfob que normalitza les morts palestines. Israel porta 75 anys cometent crims contra el poble palestí, aplicant un règim d’apartheid, colonització i ocupació, tal i com ho reconeixen Human Rights Watch, Amnistia Internacional i relators de la Nacions Unides. Això és gràcies a la complicitat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i de la Unió Europea (UE). La UE segueix considerant Israel, tot i ser un govern extremadament racista i d’extrema dreta, com un soci estratègic, i els EUA els aporta milers de milions de dòlars en ajuda militar anualment. Sense anar més lluny, el govern de l’Estat espanyol ha autoritzat l’exportació d’armes a Israel per un valor de 137 milions d’euros des de l’any 2000.
L’Europa colonial es posa de manifest una vegada més amb la doble vara de mesurar de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, que qualifica els atacs de Rússia contra Ucraïna de “terror”, però dona suport incondicional a Israel en la seva massacre del poble palestí i criminalitza tota forma de resistència palestina. De la mateixa manera l’Europa Fortalesa es mobilitza per acollir les refugiades ucraïneses mentre assetja i persegueix les refugiades no blanques del Sud Global.
Les que firmem aquest manifest diem: “No en el nostre nom”.
La majoria dels mitjans de comunicació amplifiquen la propaganda sionista segons la qual “Israel té dret a defensar-se”, equiparant ocupat i ocupant. Una bona part estan deshumanitzant el poble palestí que, amb una mirada racista, representen com a terroristes, bàrbars, animals i no mereixedors de protecció internacional. Així, s’aplana el terreny per a un genocidi.
La història ens ha ensenyat “mai més, enlloc, contra ningú”, i això també inclou el poble palestí.
Des de l’any 2007, Israel bloqueja la Franja de Gaza, controlant tot el que entra i surt per terra, mar i aire. Imposant un càstig col·lectiu encara més fort, des de fa uns dies Israel ha accentuat el bloqueig i no està deixant entrar aigua, menjar, electricitat ni medicaments i ha bombardejat l’única frontera per on podien fugir algunes palestines. Israel bombardeja amb fòsfor blanc zones densament poblades a Gaza. L’ocupació militar i la repressió ferotge es reforça a Cisjordània i Jerusalem. En els últims dies Israel també bombardeja Síria i el Líban.
Les palestines a la diàspora i els moviments de solidaritat que s’estan organitzant en ciutats europees estan sent reprimides. Fins al punt que s’estan prohibint manifestacions en defensa del poble palestí.
La Nakba (catàstrofe en àrab) va ser la neteja ètnica que l’any 1948 va perpetrar Israel i el moviment sionista contra la població indígena palestina. El 75% de la població va ser expulsada de la seva terra, convertint-se en refugiades, i més de 400 pobles van ser arrasats. Molts d’aquests refugiats van anar a Gaza. Avui, les declaracions explícites del govern israelià anuncien de manera impune una nova Nakba, sense que cap estat faci prou per aturar-ho. Ja hi ha 47 famílies senceres que han estat massacrades a Gaza pels bombardejos israelians i han desaparegut del registre civil. Hem d’obligar els governs a actuar.
Davant del genocidi que està cometent l’Estat d’Israel:
– Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea un alto al foc immediat.
– Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea l’establiment de corredors humanitaris per a que entrin aliments i medicaments a Gaza.
– Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
– Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid al poble palestí i permeti el dret de retorn dels 8 milions de persones palestines refugiades.
– Exigim a la Generalitat de Catalunya que deixi de considerar Israel com a regió estratègica a ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
– Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que suspengui l’agermanament amb Tel-Aviv.
I, sobretot, exigim al nostre Ajuntament, equip de govern municipal i Alcaldia que estigui a l’alçada del moment, cosa que no ha passat en els darrers dies”.
I Terrassa amb Palestina va afegir al manifest:
“No n’hi ha prou amb una declaració de la junta de portaveus: regidors, partits, Alcalde. Exigim accions que ens acostin a les reclamacions que acabem de mencionar. La seva declaració obvia totalment que estem davant d’un règim d’ocupació, colonial i d’apartheid que fa 75 anys que dura, no pas d’una guerra que va començar el 7 d’octubre.
No és una guerra, és un genocidi contra el poble palestí! Si realment creuen que “els governs locals han d’assumir un rol important en l’àmbit de les relacions internacionals per esdevenir actors de pau”: Deixin de fer veure que no poden fer més i facin la seva feina: traslladin aquestes demandes a les institucions que acabem d’assenyalar! Actuïn en coherència amb els anteriors acords municipals en aquesta matèria i no siguin còmplices de l’Estat d’Israel”.
