Malgrat haver celebrat dues sessions de la Comissió de Benestar Animal de l’ajuntament de Terrassa, en les quals es van tractar temes urgents i sensibles, molts d’ells es van tancar amb generalitats i sense cap concreció. D’altres ni tan sols es van poder abordar. Atès que probablement no hi haurà cap nova comissió fins passat l’estiu, les entitats sotasignants considerem que diversos d’aquests assumptes no poden quedar aturats. Per aquest motiu, presentem aquest document, amb l’objectiu d’exposar-los de manera clara, detallada i inajornable. Us demanem que el llegiu amb la màxima atenció.
1. Benestar Animal i manca de criteri tècnic
Ens preocupa profundament que el Departament de Benestar Animal de l’Ajuntament no disposi de personal amb la formació i els coneixements necessaris per prendre decisions unilaterals sobre el benestar, la salut i la categorització dels animals del Centre d’Adopcions d’Animals Domèstics (CAAD). Afirmacions com “només baixar de la furgoneta ja es veu si un gos és adoptable o no” són especialment alarmants.
A més, fins a finals de maig la nova veterinària no ha tingut accés al correu de veterinària -tal com direcció va confirmar per escrit-, fet que ha obligat a centralitzar tota la informació en la direcció i ha provocat un flux comunicatiu irregular i poc transparent. Aquest punt és crític per a la gestió d’un centre amb un volum tan elevat d’animals i per a la relació amb adoptants i acollidors.
2. Informació veterinària a les cases d’acollida
Les cases d’acollida no reben els informes veterinaris dels animals que tenen al seu càrrec. El conveni amb l’Hospital Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impedeix facilitar-los resultats i informes, tot i que són elles qui porten els animals a les visites. La informació arriba al CAAD i es transmet a les famílies sovint només de manera oral i insuficient.
Això ha generat situacions en què les famílies no han pogut respondre preguntes d’especialistes per manca d’informació. Quan hi ha un problema de salut fora de l’horari del CAAD, tampoc poden contactar-hi perquè no hi ha atenció telefònica continuada.
Cal establir un protocol clar i funcional per a les famílies acollidores. Fins al 31 de desembre del 2025, en casos urgents, tenien permís per portar l’animal directament a la UAB.
3. Canvis unilaterals de processos i manca de protocols
S’han modificat procediments que funcionaven, substituint-los per criteris variables i protocols inexistents. Això ha afectat greument el funcionament dels grups de treball del voluntariat. Alguns exemples:
• Manca d’informació veterinària essencial per al maneig dels animals.
• Incidències del voluntariat sense resposta durant mesos, i algunes tancades sense verificació.
• Comunicació d’informació rellevant de manera oral a voluntaris presents, ignorant els canals oficials a través de les juntes de les entitats.
Aquesta manera de fer genera descontrol, desinformació i delega responsabilitats en persones que no les haurien d’assumir.
4. Tendals i protecció climàtica
És inadmissible que siguin les entitats les que hagin de reclamar la instal·lació de tendals provisionals davant les altes temperatures. Aquesta necessitat hauria de ser detectada i resolta proactivament per la direcció.
Tot i que el mateix dia de la darrera comissió es van col·locar tendals per als gossos -probablement arran de l’impacte a les xarxes-, dies després encara es va haver de reclamar el mateix per a la zona de gats.
Realment és més important complir una homologació que garantir el benestar dels animals?
5. Gossos adoptables i inadoptables
Fins fa poc, hi havia una setantena de gossos bloquejats per motius conductuals, tant al CAAD com a residències externes. Ara se’ns diu que no n’hi ha cap. Ens preguntem:
• Quan s’ha aixecat aquest bloqueig?
• Qui decideix la seva adoptabilitat i amb quina formació?
• Quin pla d’actuació hi ha per a aquests animals?
Actualment, només hi ha una etòloga un dia a la setmana, i només per als gossos del CAAD. No hi ha criteris de rotació ni un pla de treball conegut. La transició des l’empresa municipal Eco-Equip a Benestar Animal es va aprovar fa gairebé un any i els animals invisibles continuen sent-ho.
6. Absència d’inspector/a de Benestar Animal
Des de febrer de 2026, Terrassa no disposa d’un inspector/a de Benestar Animal. A la comissió es va afirmar que les inspeccions les fan el cap de servei i la tècnica, però la manca de dades i explicacions fa pensar que no s’estan realitzant. És molt greu que la tercera ciutat de Catalunya no compti amb aquesta figura essencial.
7. Departament veterinari insuficient
Malgrat les declaracions públiques anunciant reforços, la realitat és que actualment només hi ha una veterinària activa, assumint la feina de tres professionals. Les altres dues estan de baixa de llarga durada. L’assistent tècnica veterinària (ATV) que dona suport està contractada com a cuidadora i ha d’assumir dues funcions alhora.
Si existeix una bossa de 13 veterinaris, tal com es va dir, quan es pensa reforçar el servei? Una sola veterinària no pot atendre adequadament tots els animals del CAAD i de les residències externes. A més, els seus dies de descans no estan coberts.
8. Personal i baixes laborals
Es minimitza la manca de personal necessari per garantir una atenció adequada als animals. Aquesta insuficiència de recursos humans afecta el benestar dels animals, dificulta el funcionament del servei i genera una càrrega inassumible per al personal i les entitats.
Des de gener de 2026, hi ha hagut vuit baixes laborals: dues veterinàries, tres cuidadores i dues persones de recepció. Això ha generat greus disfuncions que afecten animals, treballadors i adoptants.
9. Adopcions i acollides
Molts animals surten sense cartilla perquè el centre no en disposa. La responsabilitat recau en els adoptants, que han d’anar trucant al centre, tot i que no hi ha atenció telefònica.
També hi ha dificultats per gestionar acollides de gossos, malgrat existir un protocol consensuat.
10. Residències externes
Fa mesos que ningú visita els gossos allotjats a residències externes, especialment a Lord Can. No es disposa d’informació actualitzada del seu estat. Tot i que hi ha veterinàries a les residències, no poden actuar sense autorització del CAAD.
Sorprèn que des de Benestar Animal no hi hagi hagut interès per visitar-les, obviant situacions tan preocupants com la del gos Dau.
11. Cas del gos Dau
El Dau va tornar de Help Guau en un estat deplorable. Tot i les promeses de demanar responsabilitats, no s’ha informat de cap avenç. És un cas prou greu per exigir explicacions clares i garantir que no es repeteixi.
12. Donacions
Inicialment se’ns va dir que el CAAD no podia acceptar donacions, però a la comissió es va insinuar el contrari. Les entitats ja disposem d’una estructura per recollir i gestionar material donat.
Cal aclarir si l’Ajuntament acceptarà donacions i si subvencionarà el traster on es guarda aquest material. Fins ara, molt del material necessari pel bon funcionament del centre provenia de donacions o era aportat pels voluntaris. En cas de no acceptar donacions, es garanteix que n’hi haurà suficient? (mantes, abrics, arnesos, piscines, llits per als gats… )
13. Colònies felines i repartiment de pinso
Encara no s’ha aclarit com es gestionaran les colònies felines ni com es distribuirà el pinso. L’aportació actual és del tot insuficient, especialment davant l’augment de gats al carrer derivat del desajust del mètode CER. A més, la distribució de tasques s’ha difuminat amb la irrupció de la direcció del CAAD en qüestions pròpies de les colònies, generant confusió entre les entitats gestores.
Conclusió
El traspàs de la gestió del CAAD a Benestar Animal es va aprovar el juliol de 2025, i aquests mesos haurien d’haver servit per preparar un full de ruta adequat per a la transició. Durant aquests cinc mesos de gestió directa, considerem que s’han prioritzat qüestions d’imatge, forma i burocràcia per sobre del benestar real dels animals.
Les aportacions del voluntariat han estat minimitzades, banalitzades i sovint ignorades. Les reunions quinzenals no estan resultant productives: no es tanquen temes, no s’aporten solucions i no s’arriba a acords.
Tampoc compartim les actituds defensives, poc assertives i poc dialogants que alguns membres de Benestar Animal han mostrat, tant durant la comissió com en altres espais de treball.
Per tot això, les entitats manifestem el nostre profund desacord amb el model de gestió que s’està aplicant al CAAD, lluny de la participació, l’eficiència i la transparència promeses.
Associació Voluntaris Gossos Terrassa
Associació Progat Terrassa
Associació 4 Petjades
Associació Mixets del Carrer
