Malauradament, la política actual, i el funcionament informatiu que ens ha portat aquest sistema, amb les “Fake” o Mentides diàries, amaga o invisibilitza el gran problema de la nostra societat. I ara que ‘han publicat noves xifres “esfereïdores”, Terrassa com a tercera o “tercera ciutat de Catalunya, no es pot escapar a aquesta veritat, per molt mal que faci. Es parla molt d’habitatge, últimament, perquè és una de les greus conseqüències d’aquesta desigualtat.

De totes maneres hi ha molta desinformació amb aquest tema, s’amaga molta informació que no interessa. I els primers, el govern local de la ciutat, que amb això, segueix la mateixa línia que tots els anteriors (nefasta).I per exemple, el PSC, ara que no té obligacions de govern , podria fer un acte d’honestedat i explicar a la ciutadania, que en part, i de manera molt important, el Dret a l’Habitatge es vulnera a Terrassa, cada dia, per culpa de les pèssimes polítiques fetes per ells, durant els mítics anys de la bombolla, on en lloc de preveure el futur i pensar a fer més habitatge social, es van dedicar, amb connivència, i manca de responsabilitat política a afavorir a l’empresariat especulador del “totxo” perquè s’enriquís, sense límit, i convertís Terrassa en una mena de “Chicago” (segons paraules d’un antic regidor socialista d’Urbanisme que prefereixo no nomenar) i per què? Perquè després passes el que està passant ara. Trist molt trist (després demanen que s’apliquin articles com el 155 de la CE, i a ells quin els hi hauríem d’aplicar? Per fer justícia, per exemple, a tanta gent que no té sostre, perquè el perd no poder pagar el lloguer tan alt, que fixa aquest mercat que ho controla tot, davant la covardia dels nostres polítics (a Terrassa no hi ha pisos socials perquè l’Ajuntament estar endeutat per mala gestió i no té capacitat) Desigualtat social que arriba a tots els àmbits de la ciutadania.

Per exemple al treball, quants treballadors no arriben als 1000 euros? No ser!, però a Davos, fa uns dies, els nous capitalistes van santificar el fet que hem d’acceptar aquestes diferències salarials com a “normals” i “lògiques. No passa res que a Catalunya i a Terrassa hi hagi pobresa assalariada, el 16,6%, 575.000 treballadors que no arriben a finals de mes, mentre les empreses de l’IBEX-35 el 2019 declaren uns beneficis nets de 26.087 milions Penseu que a una empresa com PROSEGUR (segur que teniu amics , familiars a la ciutat que hi treballen), la diferència salarial entre el màxim directiu i la nòmina mitjana es de 431 vegades, a iNDITEX , de 385 cops i a ACS de 271 vegades. Mentrestant, la nova Ministra de Treball diu que no es poden trencar les “regles del marcat”.

Per un altre cantó, Oxfam-INTERMÓN ens diu que 2.153 multimilionaris acumulen al món, més riquesa que 4.600 milions de persones. El 2017 l’1% dels rics espanyols ja posseïa el 25,1% de la riquesa total de l’Estat. A Catalunya, el 20% més ric de la societat catalana disposa de 5,2 cops més que el 20% més pobre (a Terrassa en tenim uns quants d’aquests… Per cert) Davant la voracitat desbocada dels mercats, la recuperació social és un miratge (ni governs d’una determinada esquerra podran) i no ho dic jo, sinó les xifres de risc d’exclusió social, 1,831.000 persones, el 24,5% de la societat catalana, està en risc d’exclusió social. Bé, el panorama és aquest, i a Terrassa no se’n parla. Només en parlem pel “Gran Recapte” per exemple, on es diu el bé que fan aquests aliments recollits de forma “caritativa” per netejar consciències, abans de la gran festa Consumista dels Nadals. Però en canvi no es parla, per exemple, de forma crítica, del veritable “Gran Recapte de la Banca que van suposar 65.725 milions d’euros Que diuen doncs aquest 30% de terrassencs i terrassenques que viuen en la precarietat.

No s’hauria de posar en qüestió aquest sistema neo-liberal? amb el seu nou argumentari classista, ultra o patriarcal, culpabilitzant i criminalitzant, contínuament,de tot, als pobres, a les dones, als immigrants, als exclosos (el 51,7 % de les dones immigrants extracomunitàries estan en risc d’exclusió social) És que hem oblidat ja, que existeix l’ètica, els principis, els valors, els DDHH? Com hi fem front? Doncs cal dir ben fort que la desigualtat és una decisió política premeditada, deliberada i continuada. El canvi no està en els governs, perquè el sistema neoliberal els hi ha tret a tots, aquesta capacitat de poder modificar les coses. Cal humanitzar, civilitzar l’existència en comú, a partir dels valors i DDHH i pensar seriosament com ho hem de fer. Prou impotència i frustració política! Potenciem l’autotutela comunitària de la solidaritat en xarxa i de l’autodefensa democràtica. Construir des de baix, amb fonaments perquè no ens ho destrueixin quan arribi a dalt. Per tant, ens veiem al carrer, conciutadans! I conciutadanes!!

Joan Tamayo Sala Advocat, Activista dels DDHH

Nou comentari