La plaça del Gas de Terrassa continua portant maldecaps als veïns, a l’Ajuntament i a la promotora immobiliària que la va construir. Des de fa unes setmanes, els usuaris d’aquest espai públic ubicat al carrer de Gasòmetre, Pare Font, Gibert i Roger de Llúria han vist com el paviment de la part central cedia cap avall.
Aquesta vegada, el problema es focalitza a la zona on es troben ubicades les taules de ping-pong. Allà, es veu clarament que les rajoles s’han començat a trencar, separant-se del muret de ciment blanc que protegeix la zona de jocs infantils. No es tracta d’una percepció, la baixada del terreny és ben palpable per aquells que hi passen, i això genera una sensació d’inseguretat que va in crescendo a mesura que el terreny va cedint.
Des de l’Associació de Veïns del Segle XX han lamentat, un cop més, la maledicció que pateix aquesta plaça, que estava cridada a ser un dels espais més concorreguts i estimats del barri, però que mai ha acabat d’aconseguir la pau necessària. “Continuem tenint problemes amb el terreny que provoca inestabilitat i que es vagi enfonsant, raó per la qual s’haurà de refer, amb tot el que això comporta. És una situació incomprensible, amb un increment de costos i una demostració de com es fan les coses”, han manifestat.
La maledicció d’una plaça llargament reivindicada
No hi ha, però, data de reparació, però si s’ha d’acabar rebentant un cop més totes les rajoles del tram, assegurar-se que el ferm és estable, reparar el que pertoqui i tornar-la a enrajolar, no serà un procés ràpid ni immediat. La majoria del veïnat s’ho pren amb resignació. La plaça del Gas és un espai d’esbarjo que tant grans i petits en fan ús diari, que havia estat llargament reivindicat i que anava vinculat a la construcció d’una gran promoció immobiliària per part de Metrovacesa. L’Ajuntament va donar la llicència d’obres a canvi que aquesta la urbanitzés.
Però el que semblava un bon tracte, no ho ha estat massa. El ritme era bo i al juliol del 2024 semblava que la inauguració era imminent. Era un projecte ambiciós, de prop de 2 milions d’euros d’inversió. No obstant això, poques setmanes abans, va aparèixer un bon esvoranc al mig. Això va fer saltar les alarmes. La promotora ho va arreglar, però ja escarmentats, l’Ajuntament va fer encarregar un estudi amb un georadar, per assegurar-se que tot estava correcte.
Després de tots els entrebancs, l’octubre de 2024, per fi, s’inaugurava, posant fi el que semblava un llarg calvari –recordem que el projecte d’urbanització es remunta al 2006-. Però no ha estat així. Primer van venir els problemes amb l’escorça dels espais verds que, entre la pluja i el vent, acabava escampada pels carrers. Era un problema de neteja i de seguretat i es va haver de solucionar. Ara, gairebé un any després, el terreny ha tornat a cedir, pràcticament a la mateixa zona on es va produir el primer esvoranc.
Per la seva banda, els habitatges ja van prenent forma. Seran prop d’un centenar, entre els quals n’hi haurà una trentena de HPO, ja que s’ha reservat una parcel·la del sòl a la Societat Municipal d’Habitatge.
