A inicis del mes de juliol de l’any passat, l’Ajuntament anunciava que s’havien fet efectius diverses modificacions aprovades en la darrera Comissió del Nomenclàtor d’Espais i Equipaments Públics de Terrassa, a través d’un decret signat per l’alcalde Jordi Ballart. Es tracta de canvis acordats per unanimitat, alguns dels casos donant resposta a iniciatives veïnals i ciutadanes. En total, set places o espais que passarien a anomenar-se amb un altre nom.
Entre aquests hi havia la fins ara anomenada plaça de Joan Miró -que ja té un passeig-, que passa a dir-se plaça de l’Exili. Aquest dimarts, dia 4 de febrer, aprofitant la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, el govern municipal ha aprofitat per visibilitzar el canvi de nomenclatura. A partir d’ara, una placa ubicada al costat de l’antiga capella del barri del Cementiri Vell n’explica als ciutadans de Terrassa el motiu.
Un lloc de “trobada, reflexió i inspiració”
“Avui, amb el canvi de nom a la plaça de l’Exili, no només reconeixem el passat, sinó que mirem cap al futur amb esperança i determinació. Volem transformar aquest espai que representa el dolor en un símbol de memòria i de justícia”, ha manifestat la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena. L’Ajuntament ha anunciat que, des d’ara, el dia 5 de febrer quedarà fixat al calendari local i institucional per commemorar aquelles persones que “han hagut d’abandonar de manera forçosa el seu país, a causa de la persecució política”.
Caupena ha indicat que fins ara no hi havia cap esdeveniment o acte institucional a la ciutat dedicat exclusivament a l’exiliat terrassenc, si bé ha recordat que s’han fet diversos homenatges a figures destacades de l’exili, com Agustí Bartra o Anna Murià, o les mateixes llambordes Stolperstein -que recentment se n’han sumat deu de noves-. Per això, es va decidir canviar el nom a la plaça, com a mostra “del nostre compromís amb els valors de la democràcia, la pau i els drets humans. Que aquesta plaça sigui un lloc de trobada, de reflexió i d’inspiració per a les generacions futures”, ha sentenciat.
“No ho oblidem mai, ni deixem d’explicar-ho”
L’han acompanyat altres membres de la corporació local i representants de l’Associació de Veïns del Barri Universitari-Cementiri Vell. També l’historiador Josep Puy, que ha qualificat la iniciativa d’important, però que ha recordat que s’ha de continuar “lluitant per a totes aquelles persones que van marxar i no van poder tornar”. El terrassenc ha subratllat que “l’exili és un fenomen amb noms i cognoms”, i cal continuar treballant per combatre l’oblit d’una part de la nostra història. Puy ha estat concís en el seu missatge final: “No ho oblidem mai i, sobretot, no deixem mai d’explicar-ho”.
L’acte ha clos amb una visita al local de l’Associació de Veïns, que ha organitzat una petita exposició vinculada justament a l’exili i deportació. La mostra s’inaugura oficialment aquest dissabte, però al hall de l’entitat ja es poden veure els plafons amb les desenes d’imatges de terrassencs i catalans que van haver de deixar casa seva.
