!--akiadsense-->
Súper intel·ligent. I, alhora, molt ingènua. Molt sociable i d’un tracte amable, molt sensible. Així descriu l’entorn més proper a Mònica Borràs, desapareguda el dia 7 d’agost. Va sortir de casa seva, va tancar la porta i se li va perdre el rastre.
De 49 anys, sense fills i amb un germà, dissenyadora de nivell i de prestigi que havia treballat en estudis de Barcelona, és una terrassenca de Ca n’Aurell de tota la vida. Mònica Borràs pateix un trastorn límit de la personalitat, i ara és pensionista i amb una baixa definitiva i dedica part del seu temps a deixar passar les hores, expliquen persones que la coneixen bé.
Es va casar i va viure un temps a Bèlgica, fins que ara fa més o menys un any va tornar a Catalunya i a Terrassa i va tornar a conviure amb la seva parella egarenca, al carrer de Volta. Va aterrar amb una depressió, però de mica en mica sembla que l’anava superant i que se’n sortia. Els darrers temps s’havia implicat molt en el procés català i en tot el que da referència a la independència.
Amb la família directa hi tenia pocs vincles, i ara havia optat per recuperar les velles amistat de l’escola.
Li agraden els gossos, la muntanya i anar de càmping -a la Riera de Merlès-, i les darreres setmanes s’havia aficionat al submarinisme. El dissabte abans de desaparèixer havia fet uns cursos d’iniciació i de perfeccionament a Platja d’Aro. Li havia agradat l’excursionismo, però problemes físics havien fet que de mica en mica l’anés oblibant.
