Aquesta setmana s’ha publicat al web de l’Ajuntament (https://emap.terrassa.cat/carrers/) l’opuscle que recull les conclusions de les jornades sobre espai públic i memòria històrica que es van celebrar el 17 i 18 de setembre a l’Arxiu Històric.
L’opuscle inclou escrits de na Rosa Boladeras Domingo, presidenta de la Comissió del Nomenclàtor i regidora de Cultura; l’Ona Martínez Viñas, regidora de Memòria Històrica; en Marcel Taló Martí, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa; en Vicenç Villatoro, escriptor; en Jesús Romero Blasco, tècnic municipal; en José Mansilla, antropòleg; els historiadors Bernat Pizà Castella, Mariona Vigués Julià, Domènec Ferran Gomez; i els periodistes Mariona Tomàs Sallent i Quico Simó Herrero.
Les jornades van debatre sobre la qüestió del nomenclàtor i, en particular, sobre la complexa relació entre espai públic i memòria històrica. Es van parlar de per què posem nom als carrers, de quina funció té i quina és la naturalesa del nomenclàtor i de quina memòria ha de projectar. També es va debatre sobre la Comissió del Nomenclàtor i es van apuntar diferents estratègies per fer-la més transparent i participativa.
L’opuscle se suma al valuós conjunt de treballs i documents sobre els carrers de Terrassa que es poden consultar al web municipal”.
Els noms dels carrers són un reflex de la vida d’una població, i constitueixen un llegat que forma part del seu patrimoni cultural i de l’essència que en defineix la idiosincràsia.
La toponímia urbana ha estat, en el decurs dels temps, víctima dels avatars polítics, socials i econòmics que han sacsejat la ciutat, a la trajectòria històrica i al desenvolupament urbanístic de la qual es troba lligada de forma indestriable. Per aquesta raó es pot afirmar que representa una imatge fidel de la realitat i de la forma i voluntat de ser d’una ciutat.
Així, el nomenclàtor, es constitueix en documentació que ajuda a construir una part de la memòria històrica general, amb una visió de l’evolució dels noms i en particular amb l’interès que poden tenir per a cada ciutadà i per a cada ciutadana les referències al seu carrer.
Diverses persones han treballat i analitzat al llarg del temps el nomenclàtor de la ciutat de Terrassa. L’any 1995 es va publicar el llibre “Els carrers de Terrassa”, que va inventariar el conjunt de vials de la ciutat amb la seva informació associada. Ara es fa una posada al dia d’aquell document amb un nou entorn i intentant aprofitar les potencialitats que la tecnologia ens ofereix per tal de facilitar nous lligams i noves perspectives de les dades aportades.
Com es posa el nom a un carrer
El procediment de denominació dels espais públics es pot iniciar a proposta de qualsevol òrgan municipal o bé a petició d’alguna entitat pública o privada, d’una agrupació de veïns o de particulars, mitjançant un escrit de sol·licitud a qualsevol dels registres de l’Ajuntament, acompanyat dels documents que fonamentin la petició. Si la Comissió del Nomenclàtor la considera justificada, aprovarà la sol·licitud i redactarà la proposta de decret, que inclourà la definició de l’espai, la denominació i el text que cada nou rètol haurà de contenir
En el cas que la petició de denominació indiqui un nom i un emplaçament que es consideren viables, la Comissió elaborarà la proposta de decret corresponent. Si la sol·licitud no inclou un emplaçament concret, la Comissió proposarà un espai adequat per denominar o, si no n’hi ha cap, s’incorporarà el nom demanat a la borsa de futures denominacions.
