El peatge de Martorell, el segon més antic de Catalunya després del de la C-32 al Maresme, viu aquest cap de setmana l’última operació tornada de pagament després de gairebé 50 anys de funcionament. I és que com els de la resta de l’AP-7 i els de l’AP-2, la C-32 i la C-33 aixecarà barreres definitivament l’1 de setembre. Inaugurat l’any 1972, les llargues cues a l’inici i final dels períodes vocacionals, han estat imatge recurrent en un dels peatges més icònics de les autopistes catalanes. Ho sap molt bé el Juan Atienza, que hi treballa des del 1989 i que en aquests anys les ha vist de tots colors. “Quan teníem les cabines manuals recordo retencions de 40 i 50 quilòmetres en dies com avui”, apunta fent la vista enrere.

La ministra

La ministra de Transports, Raquel Sánchez, defensa aquest diumenge en una tribuna al diari ‘La Vanguardia’ que el govern espanyol farà una proposta per tarifar la xarxa viària i crear “un sistema just pels ciutadans i equilibrat per a tots els territoris”. Segons Sánchez, calen eines per aplicar el principi de “qui contamina paga” un cop liberalitzades la majoria d’autopistes a Catalunya. “Hi ha dues opcions: o seguir amb el sistema actual, amb tots els desequilibris i ineficiències que genera, o transitar cap a un sistema de contribució de l’usuari que alliberi una part del pressupost públic per altres necessitats”, afirma la ministra.Segons Sánchez, les diverses prórrogues en els peatges catalans van crear “un innecessari greuge territorial”, ja que fins al 2018 el 52% de les carreteres d’alta capacitat de l’Estat a Catalunya eren de pagament, cosa que situava Ctalunya com la comunitat “amb el major percentatge de kilòmetres de pagament”.

La ministra destaca que els catalans s’estalviaran 662 milions d’euros amb l’eliminació del peatge, i també veuran una “millora de la seguretat vial en les carreteres colindants pel traspàs de trànsit a l’autopista”.

Però Sánchez considera que finançar el manteniment de les infraestructures viàries a través dels pressupostos amb trams amb peatge, distribuïts “aleatòriament” pel territori, genera un model “d’escassa coherència i difícil comprensió per als ciutadans, que crea greuges territorials, distorsions en l’eficient assignació de trànsit i dificultats per aplicar polítiques per promoure la sostenibilitat del transport”.

En aquest sentit, diu que el govern espanyol “articularà una proposta per tarifar la xarxa viària que se sotmetrà a un diàleg transparent amb els grups polítics, agents socials i administracions”. La proposta analitzarà “la viabilitat de les opcions per establir un nou mecanisme de finançament del patrimoni vial, basat en els principis d’equitat territorial, seguretat vial i sostenibilitat ambiental”

Nou comentari