A principis del segle XX, un dels punts més conflictes de Terrassa es trobava a la carretera Montcada. En concret, en el pas a nivell dels Ferrocarrils de Catalunya. Ens situem a l’any 1917, i com a conseqüència d’aquestes barreres es formaven llargues cues d’espera a banda i banda, ja que la freqüència de trens era continuat i intermitent. Així ens ho explica en el seu blog l’historiador Joaquim Verdaguer, que recorda que no va ser fins a l’any 1986 que amb el soterrament dels ferrocarrils aquest problema es va acabar. La carretera actual acaba a la rotonda del Doré.
El dia 2 de juliol de 1921, en plena Festa Major, s’inaugurava la nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Rambla
El dia 2 de juliol de 1921, en plena Festa Major, s’inaugurava la nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Rambla, un edifici que encara roman en la memòria de bona parts dels terrassencs i terrassenques.
En els anys vuitanta es porta a terme el soterrament de la línia des del final de la rambleta del Pare Alegre fins al Portal de Sant Roc. Aquesta obra va ser inaugurada pel president de la Generalitat el 16 de maig 1986. El resultat fou la reordenació urbanística, un accés sud de la ciutat més accessible, l’obertura de nous espais verds com el Parc de Catalunya i dels carrers fins ara tallats amb la rambla. Però no tot van ser flors i viols. Una decisió va aixecar la polèmica. L’any 1988 s’enderrocava l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Terrassa perdia un edifici històric.
El 28 de desembre de 1919 es va inaugurar el tram entre Rubí i Terrassa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El 28 de desembre de 1919 es va inaugurar el tram entre Rubí i Terrassa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La història de la línia Barcelona-Vallès es remunta a l’any 1863, quan el 23 de juny va començar a circular el primer tren de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, que va aprofitar l’eliminació de les muralles de la ciutat per estendre una línia que connectés les dues viles, així com les de Gràcia i Sant Gervasi. La línia sortia de Plaça Catalunya, amb ample de via ibèric de 1672 mm, locomotores de vapor i a cel obert. Malgrat l’èxit, la companyia explotadora s’havia endeutat tant que va fer fallida el 1874 i va ser absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.
El 18 d’agost de 1882, les reiterades demandes dels veïns de l’Eixample van aconseguir la construcció i posta en servei d’una segona estació a Barcelona, la de Provença. El 1905 es reformava tota la línia, adoptant l’ample de via internacional de 1435 mm i electrificant-la, amb la compra de nous trens elèctrics (tipus tramvia) i la retirada de la tracció a vapor. El 1907 el ferrocarril arribava al peu de la muntanya de Vallvidrera des de les Tres Torres en forma de tramvia pel carrer Anglí, on enllaçava amb el funicular que des de 1906 pujava al cim d’aquesta.
El 1908 es posaria en servei l’estació de Muntaner. Durant 1907 l’enginyer Carles Emili Montañés va realitzar amb èxit un enllaç ferroviari elèctric entre Sarrià i el Vallès a través de la muntanya, aprofitant un col·lector d’aigües del pantà de Vallvidrera, el Mina Grott. La gran quantitat de viatgers que va transportar el carrilet va demostrar la rendibilitat que se’n derivaria d’integrar-lo en una gran línia de passatgers. Així, Montañés va plantejar al financer nord-americà Frank S. Pearson, la compra del ferrocarril de Barcelona a Sarrià i el seu perllongament, en una primera etapa, fins a Sant Cugat del Vallès. El 1912 es va constituir la societat Ferrocarrils de Catalunya. El 28 de novembre de 1916 s’inaugura el tram de Sarrià a Les Planes, que inclou el nou túnel sota la serra de Collserola. El 26 d’octubre de 1917 es va inaugurar el tram fins a Sant Cugat. Entre Sarrià i Sant Cugat la línia es va construir ja amb via doble.
El 13 de setembre de 1918 el tren es prolongava de Sant Cugat a Rubí i el 28 de desembre de 1919 arriba a Terrassa. L’1 de juny de 1922 s’obre el ramal de Sant Cugat a Sabadell Estació. El 21 de setembre de 1925 entra en servei el túnel fins a Sabadell Rambla. El 1925 també s’inaugurava el baixador de La Floresta. Durant aquests anys es van posar en servei trens de major capacitat, com són els coneguts Brill, substituint-se també els tramvies del tram Barcelona- Sarrià per trens més ràpids. El 1929 se soterraven les vies des de Plaça Catalunya fins a Muntaner. El 1931 es va completar aquest tram soterrat, ja que fins aleshores mancava completar encara la via descendent a Sant Gervasi, i el túnel arribava ja fins a l’entrada de l’estació de Muntaner. El 1930 s’ havia obert l’estació de Bellaterra.
