Hi ha temes que s’arrosseguen des de fa molts anys, com el de la Participació Ciutadana i la necessitat d’implicar a la ciutadania i sobretot a les entitats en els afers públics. Com aconseguir que aquesta implicació sigui efectiva i amb un nivell de responsabilitat compartida, on la ciutadania de veritat deixi de ser un element passiu, per a ser actiu, per tant, passar de ser un mer receptor d’informació per a tenir la capacitat de decisió en els projectes i les propostes des del primer moment. Des del punt d’inici (disseny i estratègia) fins el final (execució). Com fer que els responsables polítics entenguin que això no comporta la pèrdua de la seva capacitat representativa pel qual han estar elegits per la ciutadania. Per desgràcia, aquesta por sempre els ha fet porucs i els ha incapacitat per a avançar, i pensar en una societat adulta i responsable, compromesa amb els afers públics i el bé comú, senzillament, exercir els drets i obligacions com a ciutadans i ciutadanes, i el que això vol dir. Aquest exercici no és només el fet de votar cada quatre anys, va més enllà, i el compromís ha de ser en el dia a dia. Bé, només la dreta ideològica pensa en una ciutadania que funciona per delegació permanent, han de ser només els dirigents i polítics professionals els que han de decidir i participar en els afers públics, el paper de la ciutadania estar a casa, deixar fer i votar el dia que toqui.

El problema greu, és que al final alguns partits mal anomenats “d’esquerres” han caigut en el mateix parany, i la por a la ciutadania ha estat una evidència, i han actuat com la dreta ideològica, un clar exemple és el Psc-PsoE, que encara avui no sap que serà quan sigui gran, i sobretot, en aquests moments que ha perdut el govern municipal. I em centraré a nivell local, on ha estat un exemple evident d’aquesta situació erràtica. Els diferents governs municipals del Psc-PsoE, van intentar promoure la participació passiva amb regidories específiques i reglaments absurds de molta sensació participativa, però sense cap contingut. Mai havien cregut amb la ciutadania, i donar-li massa protagonisme i responsabilitat podia comportar un risc de pèrdua de control i pèrdua de cert poder i sobretot, que el pacte amb els poders fàctics, sobretot els econòmics perdessin capacitat d’influència i decisió. Per aquest motiu, la veritable participació només eren les reunions entre l’alcalde de torn i alguns prohoms de determinats àmbits econòmics i industrials, i la participació amb la ciutadania era un mer miratge i acció secundària sense cap incidència, ni influència, la ciutat es modelada atenen als interessos dels que manaven de veritat amb la connivència del govern de torn. Ni el reglaments de participació ciutadana amb totes les formes d’estructures (Consell de Districte, Sectorials i d’altres), eren mers espais d’escalfar cadires, i mers observadors i receptors d’informació, sense cap capacitat d’incidència, ni decisió efectiva.

Davant del fracàs, es va tornar a fer un nou Reglament i es va revisar el ROM, això si, amb les mateixes limitacions de sempre, només van canviar les formes, però no el fons. En Consell Municipal de Medi Ambient fa dues legislatures, va haver-hi un primer intent de dinamització i de promoure alguns canvis de funcionament, posant en marxa el que es va anomenar Taules de Sostenibilitat (de l’Anella Verda, d’Energia, de Residus, d’Educació i Sensibilització…). Tot i els canvis i la voluntat política de la regidora de torn, com no podia ser d’una altra manera, el model va embarrancar de nou, sobretot en la última legislatura amb el govern monocolor del Psc-PsoE, que va tornar al passat i va ser una legislatura perduda en tots els sentits, i el relatiu a la participació igual, un exemple d’aquest fracàs va ser la Taula de Residus incapaç d’afrontar la gravetat d’aquest problema.

La única bona noticia, va ser en el tema de l’abastament de l’aigua, amb la municipalització del servei i la posada en marxa d’una nova forma participativa, l’Observatori de l’aigua. Va restar per posar en marxa l’Observatori de la Neteja i els Residus, que tenia com a objectiu afrontar aquest problema amb aquest format en la nova legislatura.

Aquesta nova legislatura amb un nou govern i amb les esperances de que d’una vegada el tema de la participació seria un element fonamental i que hi hauria canvis en les formes i sobretot en el fons, fins al moment no s’ha observat que això s’hagi produït i alguns mals vicis i costums s’han mantingut. En el Pla de Mandat de l’Equip de govern només fa referència a una nova reforma del Reglament de Participació, a una revisió del ROM, que no se sap com seran i on anirà. Mentrestant, continuen posant en marxa les mateixes estructures anteriors, amb els mateixos formats i forma de fer, i continuem mantenint l’element bàsic de conflicte, ser meres estructures de recepció d’informació sense cap capacitat de decisió. Alguns els costa molt entendre que el fet de tenir la capacitat de decisió, no treu cap capacitat als regidors elegits de les seves funcions i obligacions, al final davant de qualsevol decisió ciutadana, sempre serà el Ple Municipal qui determinarà les decisions. Ara, sempre serà molt millor si aquestes venen amb el suport de la ciutadania compromesa i responsable, que hagi participat en els processos de forma activa. L’empoderament ciutadà, mai hauria de fer por, ni veure’s com un problema, al contrari, com un valor necessari i positiu com a exercici de democràcia i ciutadania activa, d’aprenentatge positiu.

El problema no només son les reticències d’alguns polítics i partits, hi ha alguns cap tècnics responsables de serveis, molt reticents a la participació, perquè els limita la seva capacitat d’influència, i consideren la participació ciutadana com un problema a la seva tasca, al marge de considerar que son els únics que disposen dels coneixements davant dels projectes, i la ciutadania no els ha de dir, ni limitar la seva capacitat de decisió. Per tant, si els polítics professionals i en tasques de govern creuen en la participació activa, hauran d’imposar el seu criteri perquè sigui de veritat efectiva. Alguns responsables tècnics s’han acomodat a una burocràcia efectiva, i no volen interferències, i aquest és un altre problema a afrontar amb la màxima celeritat.

Viuen molt bé en les estructures actuals i no volen gaires canvis, ni renovacions. Per tant, seria bo que el nou equip de govern d’una vegada comenci a fer canvis de veritat i a fons, posi en marxa noves fórmules participatives amb la ciutadania, acabant d’una vegada amb formules caduques i inoperants. I sobretot, accepti d’una vegada deixar les formules d’òrgans consultius, per decisoris, sense por, ni dubtes, ara tenen l’oportunitat de donar credibilitat al seu discurs, per a fer-lo real i creïble. Podem posar en marxa les anomenades Taules i Observatoris, o d’altres conceptes que es vulguin, però qualsevol model només té una sola solució, voluntat política i creure de veritat amb la ciutadania perquè exerceixi com a tal. Tractar-la com a adulta i responsable, amb responsabilitat compartida. El rellotge va corrent, i ja comença a ser hora d’exigir realitats que fins ara no s’han observat, no esperarem indefinidament, esperem doncs fets i canvis, i en aquest tema no és un problema de pressupost, sinó d’actitud i compromís.

Nou comentari