La paparola, o paparota, és la flor de la rosella. Peró si empreu aquests dos mots fora de Terrassa ningú sabrà de què parleu. Són paraules genuïnament egarenques, com la taifa. Paparola del llatí (papaver rhoeas). Aquesta planta de flors vermelles llueix especialment a la primavera, i pels rodals de la ciutat encara se’n poden trobar. El pipiripip és el nom que s’empra al Bages. Una paraula sonora, dolça, que té nombroses varietats en idiomes com el castellà (amapola), l’aragonès (abadol), l’asturià (papuela) o el gallec (papoula). El mot corre el risc de convertir-se en tan efímer com la mateixa flor. No passarà si el fem servir.
Quines són les paraules genuïnes de Terrassa? Hi ha molts mots i expressions que ens fan egarencs de soca-rel.
Saps que a Terrassa parlem diferent? Paparola, dàcar o fer uns gavatxons són expressions que només diem i entenem els egarencs. I tu, quina frase o paraula típica coneixes o utilitzes diàriament?
Borregos del Sant Pare. Molt aromatizats d’anís
Xena, llòfia, quarto de reixa, mery, dàcar, radera, paparola …
Anar a plaça enlloc del mercat
Et penses que som de Cal Barata?
Anirem tots a Can Torrella (cementiri)
Viandox
Dels mocs secs que es treuen els nens n’hem dit “píndoles”
Tenir mala peça al teler
El galliner de la Vella
Fer una maquinada = posar una rentadora
Llumillo = llom
Palaudina (postres)
Terregada (botifarra)
NOMS, COGNOMS CARRERS I PLACES AMB MOT LOCAL
“Passa a tots els pobles i ciutats i és bo reconèixer aquests noms propis i col·lectius, perquè formen part de la riquesa de la llengua”. Són paraules de Teresa Cardellach, cap del servei municipal d’Arxius i coautora, amb Joan Soler i Joaquim Verdaguer, recentment traspassat, del llibre “Els noms de Terrassa” (2007). Als mots propis de la ciutat cal sumar noms, cognoms i expressions pròpies, com “baixar a Terrassa”, que feien servir especialment els veïns d’alguns barris del nord de la ciutat quan es desplaçaven al centre de la ciutat. “La llengua evoluciona constantment i alguns mots queden obsolets. Evoluciona la societat, ho fan els fets i també les paraules”. Del centre de Terrassa perillen noms populars com el del carrer del Gel, per la fàbrica de gel que hi havia al Mercat, o les Quatre Carreteres, a la cruïlla del carrer Topete amb la carretera de Montcada.
Algunes idees
Baixem a Terrassa
