El Papa Francesc ha donat suport a la candidatura de la Seu d’Ègara per formar part del Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i el bisbe de la Diòcesi de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, han explicat la candidatura al pontífex en audiència oficial al Vaticà, qui ha donat el seu beneplàcit perquè el conjunt monumental de més de 1.500 anys d’història obtingui el reconeixement mundial que es mereix.
El Papa s’ha “interessat” per la Seu d’Ègara, la seva història i la seva gestió, segons apunta l’Ajuntament en un comunicat. L’alcalde i el bisbe li han lliurat un memoràndum amb contingut relacionat amb el patrimoni artístic i arquitectònic, la seva singularitat en relació amb l’època a la qual correspon i la seva història de més de quinze segles. També li han lliurat l’aquarel·la de la Seu d’Ègara, obra del reconegut dibuixant i aquarel·lista terrassenc Robert Cabeza, i una reproducció de l’església de Santa Maria, que conserva les restes de la catedral d’Ègara.
L’audiència al Vaticà, un “punt d’inflexió” per a la candidatura
Per a l’alcalde, l’audiència és “un punt d’inflexió” per a la Candidatura de la Seu d’Ègara per formar part del Patrimoni Mundial de la Unesco, i rebre el suport del Papa “ens anima a seguir la nostra tasca com a ciutat per aconseguir-ho”.
El bisbe, Salvador Cristau, ha agraït al Sant Pare “que ens hagi volgut rebre” i l’interès que ha tingut en el projecte: “Gràcies a la bona col·laboració institucional existent, la Candidatura camina amb bon pas, i a Roma ho hem posat de manifest una vegada més”.
La candidatura treballa en ‘Horitzó 2025’ abans de la presentació de l’expedient definitiu
L’Ajuntament i la Diòcesi de Terrassa inicien així una sèrie de contactes amb diferents institucions locals i internacionals per continuar amb la promoció i l’avenç de la candidatura de la Seu d’Ègara per a ser reconeguda com a Patrimoni Mundial, que encara li queda un camí llarg per recórrer.
A partir d’ara, la candidatura treballarà per acabar d’elaborar el dossier definitiu que es presentarà l’any 2025, que recull totes les accions que cal dur a terme -com recerca científica, educació, participació ciutadana, conservació- abans de la presentació de l’expedient definitiu de la candidatura.
Un cop es tingui tota la documentació a punt, haurà de ser aprovada pel Consejo de Patrimonio Histórico i després pel Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest últim serà el més important, ja que s’haurà de comptar amb l’informe favorable d’alguna de les organitzacions consultives independents establertes per la Convenció del Patrimoni Mundial (ICOMOS – UICN – ICCROM) relatives al patrimoni cultural, patrimoni natural i preservació i restauració de béns culturals, respectivament.
