Catalunya té un teixit empresarial format majoritàriament per micro-empreses. Moltes micro-empreses suposen molts treballadors. Juntes, molts més treballadors que algunes de grans o molt grans.
És encoratjador que disposem de tants emprenedors, que tantes persones decideixin muntar el seu negoci i no dependre del fet que algú els ofereixi un lloc de treball. Tot i així, aquesta estructura també té les seves limitacions. Perquè molts emprenedors dominen un ofici, tenen una especialitat, però això sol no és prou garantia i aquí rau en gran part el mèrit, calen moltes variables per encarrilar un negoci i fer que culmini amb èxit.
Dit això, aquí només parlarem d’una d’aquestes variables, que no ho pot semblar, però no és menor. Micro-empresaris, com seleccioneu els vostres treballadors?
Els que us dediqueu a un ofici ja ho suposo, seleccioneu els que us semblen que el dominen més bé. Però i els comercials? I els de serveis? I els de l’hostaleria?
Si els vostres treballadors són els que estaran de cara al públic, estareu d’acord que són un element essencial en el vostre negoci. I si, feu molt bé de muntar un bon aparador, d’aconseguir persones que dominen el vostre programa informàtic, si teniu el bar a un lloc cèntric i ho feu bé, gairebé teniu l’èxit assegurat…i ara, sense dir res de nou, permeteu-me que ens fixem en un altre detall: què els demaneu als vostres treballadors?
Els que som clients d’aquests negocis, tots tenim experiències molt variades. Quan entrem a una botiga i la dependenta, el dependent, està mirant el mòbil i no et diu ni bon dia, quan anem a un bar i ningú ens ve a preguntar què volem, quan som puntuals a una cita i qui ens ha d’atendre no arriba…tendim a no repetir, no és atractiu ser client de negocis així.
I finalment, quan no ens entenen, quan els treballadors et diuen “en castellano”, o “no hablo catalán”, també tendim a no repetir, perquè invertir el temps amb una persona que no ens entén? Així que, benvolguts empresaris, fixeu-vos bé a qui contracteu, exigiu que els vostres treballadors parlin i entenguin el català, verifiqueu-ho. Si aquesta fos una exigència de tots vosaltres, tindríem molt de guanyat, el català seguiria sent un ascensor social, una llengua útil i els clients, fixeu-vos bé, potser no trobaríem allò que buscàvem, però ens sentiríem més ben tractats i en conseqüència, repetiríem una visita al vostre establiment. No hi perd ningú. Tots els que contracteu personal, sobretot si aquest ha de tractar amb persones, mireu que ens puguin atendre en català. D’això no se’n ressentirà ningú, ningú no en sortirà perjudicat, els vostres establiments seran un lloc d’acollida i nosaltres ens hi trobarem com a casa. Moltes gràcies.
Montserrat Muntada
Col·lectiu C.A.T, en defensa i reivindicació del català
