Unes obres al pati d’una casa de l’Antic Poble de Sant Pere, al Carrer Major de Sant Pere, han deixat al descobert les restes de l’etapa carolingia. Les ha trobat de forma fortuïta una família que ha comprat una casa dels anys seixanta per reformar-la. Al jardí hi han trobat unes restes arqueològiques amb centenars d’anys d’història, i han avisat al Museu de Terrassa, que un cop ha rebut el permís d’actuació de l’Ajuntament, ha procedit a realitzar una intervenció arqueològica. “La descoberta pertany a un enterrament de l’època carolingia. Són els primers catalans, dels segles IX i X. Hi ha una fosa antropomorfa, una fosa excavada al terreny natural que ressegueix la silueta del contorn de la persona. És el model per excel·lència d’aquells dos segles”, explica al Món Terrassa Jordi Roig, arqueòleg encarregat de les investigacions.
Al ser una zona històrica de la ciutat, s’ha realitzat una actuació arqueològica vinculada a la zona. Un protocol, segons l’arqueòleg, en forma d'”intervenció preventiva”, i que ha permès descobrir fins a quatre enterraments de l’època carolingia, que han estat extrets durant setmanes. “Ha estat una sorpresa, perquè no s’esperava que sortissin tantes restes. S’hi ha fet una actuació preventiva, no ha estat casual, ja que per la zona hi ha restes”, afegeix Roig, que recorda que fa dos anys, al mateix carrer, ja van trobar dos esquelets més de la mateixa època. “L’arqueologia és com la loteria, potsr a l’entrada no trobes res i al pati o dues cases més avall si. Et toca o no et toca, com que no se sap què és en el passat, com estava organitzat, era una incògnita”.
Malgrat siguin dues descobertes recents, el fet és que aquest tipus de troballes són poc habituals. “No s’han trobat massa restes d’aquesta època medieval carolingi, no n’abunden. Al Vallès Occidental i a Catalunya en general, de tombes d’aquest tipus antropomorfes no se’n troben masses. És interessant i singular perquè aporta molta informació d’una etapa força coneguda. No és una cosa única o raresa, però a nivell històric és una troballa d’informació important”, assenyala Roig, que exposa que els servirà a nivell de dades per documentar la presència dels “primers pobladors i camperols catalans”. Les restes aniran a un laboratori primer, i al Museu de Terrassa, després. L’arquitecte no descarta que la resta de veïns també tinguin tombes sota del pati de casa seva o del menjador.
