El Centre Cultural El Social ha fet públics els Terrassencs de l’Any 2022.
I una és Nuri Escudé (Terrassa 21‐05‐1960). Descendent de família sardanista. De petita ja va aprendre a ballar sardanes i es va integrar de molt jove a l’activitat. Entra a la colla Sempre Amunt de l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits com a dansaire.
Com se n’assabenta que li han concedit el premi de Terrassenca de l’Any 2022?
Perquè la secretaria dels premis del Social et truca i et diu si pots anar a parlar amb ells i et dona una excusa, en el meu cas va ser que volien fer una exhibició amb la colla.
I quins sentiments li afloren quan li diuen?
Una emoció i un sentiment, que se’m va posar la pell de gallina i em varen caure llàgrimes d’alegria i estàs que no saps que dir.
S’ho esperava?
No, perquè altres anys sabia que m’havien presentat i no havia sortit.
S’ho ensumava?
No. Quan em van enviar la convocatòria, sí que penses que et faria il·lusió ser-ho, però com que sempre primer t’han de presentar i no saps si ho faran.
Què creu que ha valorat el jurat, l’any 2022, la seva trajectòria?
Jo penso que sí, a nivell de Catalunya faig moltes coses de sardanes, però a la ciutat participo molt en tot el moviment associatiu i l’organització i participació de molts actes culturals, socials….
Què voldria ressaltar?
Voldria ressaltar que és molt important que la meva ciutat m’hagi fet aquest reconeixement. Tot el que he fet sempre és perquè m’agrada el que faig, i perquè penso que hem de treballar, i fer coses perquè la gent en gaudeixi. Però que et reconeguin la feina que fas altruistament com a persona es un goig. I vull agrair públicament a tots els que m’han proposat i els que m’han votat, i com no al meu marit que sempre està al meu costat i emdona suport en tot. Us haig de dir que m’heu fet la dona mes feliç del món, i vull tenir un record pels meus pares que ja no són entre nosaltres.
Què en sabia abans del Terrassencs de l’Any del Centre Cultural El Social?
Que fa molts anys que es fa, que l’atorga el Centre Cultural el Social, que hi ha un jurat competent i divers. Inclús alguns anys he assistit a anteriors edicions.
La sardana és la seva vida. Si més no, bona part del seu dia a dia es mou envers la dansa més bella de les que es fan i es desfan. Què té la sardana que la faci tan especial per Núria Escudé?
Sí que es una part molt important de la meva vida, la sardana i la família van de la mà. Ja des de joveneta, la meva mare que ja era sardanista de competició, i que ho havia deixat al casar-se i tenir les filles, al fer Amunt i Crits el 25è aniversari hi va retornar i llavors quant tenia jo 16 anys hi vaig entrar, i es va obrir un món meravellós d’amistat, família, unió i companyonia, que hem va robar el cor, i quan escolto una sardana em batega d’una manera especial amb una il·lusió i un sentiment que no es pot descriure.
Quina és la seva salut a Terrassa i al món? Té futur? Es quedarà en una simple manifestació folklòrica? Podem parlar de crisi de la sardana? La joventut s’hi acosta? Com ho veu tot plegat?
No ens podem queixar. Aquí a la ciutat som dues entitats sardanistes, i a l’Amunt i Crits, que és la que jo porto, tenim 3 colles sardanistes. Podríem ser més gent, i esperem que després d’aquesta pandèmia tothom es torni a animar. A més, el proper any celebrem el 75è Aniversari de l’entitat i volem organitzar diferents actes oberts i a veure si podem captar nous sardanistes.
No crec que es quedi amb uns simple manifestació, la sardana es quelcom més amb tot el que l’envolta i tot el que s’està fent arreu de Catalunya, també estem en tràmits d’aconseguir que sigui Patrimoni Immaterial per part de la UNESCO.
El jovent està a les colles de competició, i actualment no ens podem queixar perquè som moltes colles que enguany han participat als Campionats de Catalunya o Territorials, però encara ens falta mes gent.
Moltes entitats fan cursets a les escoles, i molts nens estan interessats, ara falta que els seus pares també hi estiguin i ens els portin.
Jo sempre dic proveu i veure lo meravellós que son les colles sardanistes, som una gran gent, que gaudim amb la sardana, però també som amics, companys, i podem dir que també om una gran família sardanista.
De pas, com veu localment i nacionalment el món de la cultura? La societat del segle XX és molt diferent a la de períodes anteriors. Cap a on anem?
Crec que aquí a Terrassa gaudim de molt bona salut en el món de la cultura. Som una ciutat diversa, evolutiva, que sabem adequar-nos a les circumstàncies, i la cultura és un eix integrador i de participació per a moltes persones.
Ara bé, tot canvia, i nosaltres també. Crec que el compromís que teníem quant entràvem abans a una entitat de cultura no és el mateix. És veritat que el món ha anat canviant per bé, però també crec que hi ha la part negativa, amb la diversitat la gent potser fa mes coses, i llavors el compromís i la implicació que hi hauria d’haver no hi és tan com abans.
De pas, digui’ns què en pensa de la cultura popular i tradicional de Terrassa.
Crec que som una de les ciutats que tenim més grups de Cultura Popular i tenim molt bona relació uns amb els altres, però a vegades es fa difícil poder anar a tot arreu o poder col·laborar més, ja que els actes es solapen. Però aquí la cultura és molt viva i diversa, i això fa que siguem un col·lectiu que quan ens podem reunir tots, sigui una festa molt potent, i siguem un referent molt important.
I per acabar, com a terrassenca, què en pensa de la seva ciutat?
Jo no viuria a cap altre lloc. Me l’estimo molt, i m’agrada. Tenim moltes coses bones, però com a totes les ciutats i en moments poden estar millor o pitjor.
Tenim el Parc Natural de Sant Llorens al nostre costat, un altre parc a la ciutat on podem gaudir de relax sense haver de desplaçar-nos, un centre històric magnífic, monuments importants, places a tots els barris… Una ciutat oberta, alhora moderna i històrica, on tothom hi es benvingut i acollit.
