El restaurant anomenat “La Mola”, que forma part del conjunt monumental del Monestir de St. Llorenç del Munt, desapareixerà aquest gener. Atenent la polèmica que això ha generat a xarxes socials els darrers dies, des de Nous Reptes S.L., actual empresa gestora del restaurant, volem aportar algunes informacions que poden ajudar a esclarir la situació.
El gener del 2024, finalitza el contracte que la Diputació de Barcelona va firmar ara farà 5 anys, amb l’empresa que va guanyar l’última concessió, en concurs públic, Nous Reptes S.L. Però contràriament al que era habitual en les anteriors concessions, guanyades per la nostra empresa durant els últims 30 anys, en aquesta ocasió no se’ns ha convocat a cap reunió informativa sobre el contingut de la nova concessió.
Fa pocs dies, se’ns va informar d’una reunió celebrada a l’Ajuntament de Matadepera, en la qual el director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Àngel Miño, va expressar la voluntat de la Diputació de Barcelona de tancar definitivament el restaurant. I la raó principal que va al·legar és l’excessiu trànsit d’excursionistes que es produeix en aquest punt.
En saber això, i comentar-ho a alguns clients habituals, la veu va córrer com la pólvora i es va començar a crear un estat d’opinió molt favorable a resistir-se a la idea de la Diputació. Una majoria de persones considera que mantenir el restaurant operatiu proporciona molta seguretat al Monestir, pel fet que garanteix una presència diària a les instal·lacions. L’activitat del restaurant proporciona servei de dilluns a diumenge a tot aquell que desitgi entrar al conjunt monumental.
Nosaltres, naturalment, estem a favor de mantenir el servei de restauració. Entre altres coses, perquè estem convençuts del fet que la responsabilitat de l’afluència d’excursionistes no és tan sols del restaurant. Es va poder comprovar durant la pandèmia: tan bon punt ens van deixar sortir, la muntanya es va omplir de públic. El Parc estava ple a totes hores, cada dia. Van començar a pujar moltes persones que mai havien trepitjat una muntanya. Recordem que, mentrestant, el restaurant estava tancat i va seguir tancat durant mesos. En conseqüència, poc podia ser un pol d’atracció… I aquesta tendència no ha parat.
“Estem convençuts del fet que la responsabilitat de l’afluència d’excursionistes no és tan sols del restaurant“
Som de l’opinió que el manteniment del restaurant és l’opció correcta, fins i tot des de la perspectiva econòmica. L’establiment ha demostrat amb escreix, durant molts anys, la seva autonomia financera, fent front als canons econòmics que fixa la Diputació de Barcelona en el contracte i reinvertint bona part d’aquests imports en la restauració i el manteniment del Monestir. Els dèficits que pateix el monestir i l’entorn en cap cas no són a atribuïbles al restaurant que ha complert fil per randa allò que establia el contracte de concessió i que mai ha estat requerit per part de la Diputació a rectificar incompliments. Contràriament, hem patit traves constants per part de l’administració per posar al dia les instal·lacions com era i continua essent la nostra voluntat. Finançar amb diners públics els serveis que en aquests moments efectua la nostra empresa seria molt costós, sobretot tenint en compte les característiques tan especials de l’indret.
En aquests moments, s’estan baixant, a llom de les mules, setmanalment, entre 300 i 500 Kg. de deixalles que es generen tant en el restaurant com en tot l’entorn de l’establiment, deixalles que la gent abandona fins i tot a l’interior del Monestir. Actualment, el nostre protocol de separació de deixalles és molt estricte, ja que la deixalleria de Matadepera també ho és. Per tant, fem un tractament de residus que, un cop separats convenientment, premsats i empaquetats, baixem a la deixalleria. I aquí incloem les deixalles sòlides del WC.
Quan els serveis no funcionen per manca d’aigua, perquè fa molt temps que no plou, a l’empresa assumim, per contracte, el subministrament d’aigua per a les cisternes del Monestir. Això ha suposat importants costos econòmics i de recursos per instal·lar una línia provisional d’aigua, impulsada per bombes, des de Can Pobla. Però aquesta instal·lació, acostuma a durar una setmana, i a continuació, es torna a desmuntar fins a una altra ocasió.
“El restaurant que ha complert fil per randa allò que establia el contracte de concessió i que mai ha estat requerit per part de la Diputació a rectificar”
A hores d’ara, no arriba cap línia elèctrica fins al Monestir i és la nostra empresa la que procura aquesta energia a tot el conjunt. Hem de recordar que molts elements del Monestir són elèctrics: entre ells, el sistema de filtratge d’aigües brutes, que és molt complex i necessita una atenció i manteniment constants.
Una de les tasques de les quals estem més orgullosos és la de l’atenció al públic en tots els aspectes. Com que som un punt d’informació, els excursionistes ens interpel·len, a qualsevol de nosaltres, sobre múltiples aspectes de la muntanya, i donem àmplia informació sobre allò que se’ns pregunta.
També intervenim i donem assistència a través d’emissores en qualsevol emergència, siguin accidents o persones perdudes, així com en altres casos no tan greus, com els d’objectes o animals domèstics extraviats.
Som un punt de vigilància d’incendis permanent: la nostra col·laboració amb els Bombers de la Generalitat es remunta a l’inici, amb l’arribada de la família Gimferrer al Monestir l’any 1966.
Volem deixar clar que, en altres circumstàncies, ni tan sols ens referiríem a totes aquestes tasques. Per a alguns de nosaltres, ha estat la nostra forma de vida des de fa més de 40 anys. Tot això forma part del nostre dia a dia: del nostre i de les 20 persones més a qui avui dona feina el Restaurant.
Però actualment, tenim la certesa que des de la Diputació de Barcelona s’ha assumit que la responsabilitat de totes les deficiències i problemes que pateix el Monestir, així com de l’afluència d’excursionistes, és del Restaurant. I en conseqüència creuen que la millor forma d’afrontar el problema és tancar-lo.
Aquesta mesura ens sembla, pel cap baix, poc meditada. Per la nostra llarga experiència en habitar en aquelles difícils i dures condicions, sabem del cert que el Monestir, sense una presència diària, corre un extrem risc de deteriorament irrecuperable.
Pel que ens han comunicat fins ara, la Diputació de Barcelona té la intenció d’extingir el contracte actual, sense cap continuïtat. No hi ha una nova concessió administrativa, ni es pensa convocar cap concurs públic, sense pensar en les conseqüències que això suposa tant pel Monestir com per tots els que hi treballem des de fa anys.
Com que ningú no ens ha informat sobre els plans de futur de la Diputacio de Barcelona, per la premsa sembla que la intenció és tancar l’actual restaurant, escometre una sèrie de reformes (per altra banda, molt necessàries) i, a continuació, treure una nova concessió. Però hem de tenir en compte que som a dos mesos de l’extinció de l’actual contracte i encara no hi ha cap projecte de les obres que s’han d’efectuar, ja que estan pendents de la definició del tipus de servei que es vol oferir. Alhora, per definir el servei s’ha de redactar un projecte de plec de condicions que haurà d’assumir el concessionari. Quan el projecte sigui un fet, i l’arquitecte hagi signat els planells, després de nombroses visites al cim, s’hauran de licitar les obres, amb un concurs públic, al qual acudiran les poques empreses que assumeixin les dificultats de treballar, a vegades, en condicions extremes.
“Som a dos mesos de l’extinció de l’actual contracte i encara no hi ha cap projecte de les obres que s’han d’efectuar”
Augurem, doncs, un lapse de temps considerable (de dos a tres anys) en què resistir fins a l’arribada d’una nova concessió. I això és clarament insostenible tant per a la nostra empresa com pel mateix Monestir: Algunes de les instal·lacions poden ser difícilment recuperables després d’un període llarg d’inactivitat.
La nostra proposta, en el moment en què se’ns ofereixi l’oportunitat d’expressar-la, serà suggerir una pròrroga del contracte actual, a l’espera que es defineixin les característiques del nou servei que es vol oferir, i poder tenir l’oportunitat de concursar-hi.
La nostra intenció amb aquest comunicat és donar a conèixer aquest cas tan singular a l’opinió pública. Estem convençuts que moltes persones agrairan disposar d’una informació fonamentada per entendre la complexitat de la situació.
