Fa unes setmanes, sortia a la premsa ( i sort en tenim), ja que la Transparència i el Bon govern, continua absent en la dinàmica diària de l’Ajuntament de Terrassa, sortia , com deia, la noticia de que, tres naus industrials del carrer Sant Gaietà, incloses dins el Patrimoni Industrial de Terrassa, anirien a terra, per fer-hi pisos.
Gràcies a un bon i interessant article de l’Anna Vila, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, es va poder informar be, del que s’està coent, i una vegada més de les causes polítiques que ens hi havien portat.
No entraré a fons, perquè això ho deixo al experts ( que en tenim i molt bons a la ciutat, en tema de Patrimoni Històric ) , ni tampoc en les limitades i confuses raons que manifestava el responsable d’Urbanisme de la ciutat.
Nomes assenyalar en aquest sentit, dos fets “greus” per a les seves conseqüències i dels que molta gent no n’és conscient, i que demostren el grau d’incompetència de tots els governs municipals d’aquests últims anys
Estem a l’any 2022, i encara tenim pendent l’actualització de l’Inventari del Patrimoni de la nostra ciutat. El Pla Espacial del patrimoni es de l’any 1986
Estem a l’any 2022 i Terrassa encara funciona amb un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat l’any 2003
La ciutadania de Terrassa és conscient de la importància que representa , cultural i humanament, que es doni al patrimoni de la ciutat, el valor que es mereix i que es protegeixi com a tal?Fets com aquests eliminen qualsevol possibilitat de veure una realitat on, des de l’administració, s’opti per valorar i protegir el nostre patrimoni abans que fer- hi negoci.
Quants casos més hi haurà com els de les naus del carrer Sant Gaietà?
Si mirem endarrere i valorem el que Terrassa ja ha perdut de Patrimoni Industrial, per exemple, a mans de la iniciativa privada i amb la col·laboració interessada del partit que ha governat la ciutat durant quasi 40 anys i que ara està a l’oposició, esperant una nova oportunitat per a conquerir el poder, m’agafa “ vertigen”.
En una anàlisi d’aquest tipus, em seria fàcil recordar-li a l’equip de govern alguns dels eixos que es van aprovar dins del programa de govern municipal 2019-2023, cap a un nou model de ciutat, aprovat per la Junta de Govern de l’Ajuntament de Terrassa celebrada el 8 d’octubre de 2019.
I demanar-li, simplement, com van? Se’n recorden?
A tall d’exemple, només cito alguns dels eixos aprovats en aquell document :
Eix 2 : Desplegar un nou model d’organització territorial, per donar resposta a les demandes i necessitats ciutadanes, desconcentrant l’estructura organitzativa municipal i vetllant així per l’impuls d’una nova governança més transversal més corresponsable i més relacional
Eix 5 : Esdevenir un referent internacional a partir de la cultura i el patrimoni
Eix 15 : Definició del Vapor 0. Patrimoni Industrial
Eix 57 : Reforçar, difondre i millorar el dret de la ciutadania a participar en la governança de la ciutat, informant de les possibilitats d’influir en els afers de la vida pública local, així com potenciar la cultura participativa de l’Ajuntament per avançar cap a la cogestió, la codecisió i la coavaluació.
Eix 100 : Revisió i actualització del Catàleg d’edificis d’interès Històric-Artístic de Terrassa i adequació del Pla Especial de protecció del Patrimoni- Històric Artístic Ambiental de Terrassa.
Eix 101: Activació d’espais i edificacions en desús, en el casc urbà, per a usos d’interès públic
Eix 103: Modificar el POUM per incloure en sòl urbà consolidat l’obligació de destinar un % determinat del sostre residencial de nova implantació en règim d’habitatge protegit
I em planto aquí perquè no acabaríem..
Però a mi m’agrada més tractar aquesta qüestió des d’una visió ,
lamentablement més desconeguda i que estableix la Carta Europea de
Defensa dels Drets Humans a la Ciutat (signada i aprovada l’any 2000, amb
tots els honors , per l’Ajuntament de Terrassa, conjuntament amb més de 400
municipis europeus.
I em refereixo al DRET A LA CIUTAT . Que es? I que te a veure amb el
Patrimoni Cultural i Industrial aquest Dret?
Quant parlem de Dret a la Ciutat, estem parlant de que totes les ciutadanes i
tots els ciutadans d’una comunitat com es “la ciutat” , tenen dret a que, aquest
espai sigui “harmoniós” i sostenible.
La ciutat és el resultat d’una vida col·lectiva. El dret a una ciutat harmoniosa i
sostenible implica la construcció d’un espai que preservi i contribueixi a la
dignitat de totes les persones que l’integren, un espai inclusiu i participatiu que
possibiliti la realització d’altres drets com ara al treball, la salut, l’educació, la
cultura i l’habitatge. Un dels instruments per construir aquest espai és
l’urbanisme.
Tanmateix, si continuem mantenint Terrassa, com una ciutat amb una forta
perspectiva especulativa i mercantilista per als inversors, i els nombrosos
“corbs” que continuen a l’expectativa, per tal de seguir generant beneficis
econòmics, sense escrúpols, això impedirà poder afrontar un projecte de ciutat,
des d’una òptica social i humana.
Jo crec que el planejament actual de Terrassa se segueix movent,
prioritàriament, d’acord, amb interessos privats i necessitats que no atenyen el
conjunt de la societat.
En aquest sentit, jo li recomanaria al responsable d’Urbanisme i al conjunt de
Grups polítics que formen el Ple Municipal, a part de tenir en compte la Carta
Europea , abans esmentada, que també s’entretinguin a llegir el “ El Pla de
Drets Humans de Catalunya” ,elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya i
l’Institut de Drets Humans de Catalunya ( en el qual vaig tenir l’honor de
participar-hi ), i que es va lliurar al Govern i al Parlament de Catalunya, el
desembre del 2019.
En aquest Pla hi constaven un conjunt d’accions legislatives, administratives i
polítiques que calia posar en marxa per fer efectius els drets humans a
Catalunya. Les mesures contingudes en el Pla es dividien en sis grans blocs i
trenta-dos objectius. I un d’ells desenvolupa, precisament, tot el que fa
referencia al Dret a la Ciutat i com generar aquest Urbanisme Harmoniós i
Sostenible, que sembla no entenen des d’aquí Terrassa , els responsables
polítics , ni ara, ni 40 anys enrere.
Caldria, d’una vegada per totes , més honestedat en els polítics amb
responsabilitats i saber assumir els errors, i les mancances i confiar i apoderar
més a la ciutadania. Tant orgull i amor pel poder , encega i podem acabar com
els ciutadans protagonistes de la gran novel·la del Jose Saramago , “Assaig
sobre la Ceguera” ( d’imprescindible lectura).
Per acabar afegir-me al que deia la companya l’Anna Vila, del Centre d’Estudis
Històrics de Terrassa en el seu magnífic article al MON:
Si el patrimoni és allò que ens queda, el que representa el nostre passat, i que
es fonamental per a construir un futur millor?
Ja fem tard
Joan Tamayo Sala
Advocat, activista dels DDHH
Membre de la Junta Institut dels Drets Humans de Catalunya
Gener-2022
